Un premi Biblioteca Breve ‘principesc’
Barcelona“Antoine de Saint-Exupéry és un heroi ple de fissures: malgastava els diners, era molt despistat i desordenat, bevia en excés i era constantment infidel. Així i tot, aquests elements encara engrandeixen una mica més la seva figura”. Antonio Iturbe descriu amb aquestes paraules el personatge principal d’ A cielo abierto, la novel·la amb què ha guanyat el Biblioteca Breve, un premi convocat per Seix Barral des de l’any 1958 -tot i que hi va haver un llarg parèntesi entre el 1972 i el 1999 en què no es va concedir-. Dotat amb 30.000 euros, el Biblioteca Breve encara pot presumir de ser un guardó literari, que han guanyat Mario Vargas Llosa, Juan Marsé, Clara Usón, Juan Benet, Elena Poniatowska i Guillermo Saccomanno.
“Des que vaig llegir El petit príncep als 11 anys, i una mica més endavant Terra dels homes, que em va fascinar, m’he deixat impregnar dels missatges de l’obra de l’autor, com si fos un pastisset borratxo -assegurava ahir Iturbe al Museu Marítim de Barcelona, on anualment es fa públic el guardó-. Des que el vaig descobrir he anat llegint la resta de la seva obra i tot el que s’escrivia sobre ell”. Periodista i novel·lista, Iturbe ha compaginat la direcció de revistes com Qué leer i, actualment, Librújula, amb la creació literària. Nascut a Saragossa el 1967 però instal·lat a Barcelona des de fa dècades, va debutar com a novel·lista amb Rectos torcidos (Planeta, 2005). Tres anys després va publicar Días de sal (Belacqva, 2008). Va ser amb La bibliotecària d’Auschwitz (Columna / Planeta, 2012) que va aconseguir una repercussió notable de vendes explicant els anys més difícils de Dita Kraus, que es va dedicar a fornir de llibres clandestinament alguns dels nens reclosos al camp d’extermini durant la Segona Guerra Mundial.
“Des de la crisi, els periodistes ens hem vist obligats a tornar al món dels anys 60, perquè per sobreviure ens hem de dedicar a moltes coses -diu-. Jo presento actes culturals, faig una revista, dono classes a la universitat i escric les meves novel·les”. Ha sigut esgarrapant hores que ha pogut enllestir A cielo abierto, “un relat narratiu, que no segueix les veritats notarials” sobre la vida d’Antoine de Saint-Éxupery. “La novel·la arrenca el 1923, quan l’Antoine té 23 anys -explica-. Pateix un accident d’avió i la seva vida es comença a torçar. Llavors té una nòvia de l’aristocràcia francesa, Louise de Vilmorin, i a la família no li agrada l’afició del jove, que ha d’acabar triant entre els seus dos grans amors: o la noia o l’aviació”. Saint-Exupéry escull l’opció aèria i ben aviat es converteix en pilot de la companyia Latécoère, viatjant entre França i el Senegal.
Aventures i moral
“He escrit una novel·la d’aventures i d’amistat, perquè Saint-Exupéry treballa amb dos grans amics, Jean Mermoz i Henri Guillaumet -diu-. Hi explico també el moment de creació de les seves novel·les més conegudes. Saint-Exupéry va ser un home caòtic, però quan escrivia es convertia en un autor moralista, i el meu llibre també ho és, encara que sigui una tendència que no estigui de moda. M’agrada explicar quin lloc ocupem al món i com ens relacionem amb els altres”.
