Misc 21/11/2016

Un premi per fer realitat un somni cultural

La Fundació Carulla entrega avui el segon premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural. És el guardó més ben dotat del seu àmbit, amb 100.000 euros, i fa possible que una idea cultural innovadora es converteixi en realitat. Els tres finalistes d’entre 73 propostes són emprenedors amb projectes digitals que posen l’accent en l’accessibilitat a la cultura. ¿Podrem escoltar l’última obra de teatre al mòbil? ¿Consultar quina fira hi ha en qualsevol punt del país? ¿Descobrir els vestits de les modistes del segle XIX?

i
Laura Serra
7 min
Un premi per Fer realitat un somni cultural

BarcelonaSobre la taula hi havia 73 projectes de tots els àmbits de la cultura. El jurat del premi Lluís Carulla no ho tenia fàcil: de la seva decisió dependrà que un projecte cultural vegi la llum. Els 100.000 euros d’aquest premi destinat a idees culturals innovadores el converteixen en el més ben dotat del sector i en un reclam per als emprenedors. El veredicte es descobrirà aquest vespre a la Fundació Tàpies en una gala que reunirà emprenedors, mecenes i personalitats de la cultura. En aquesta segona edició del guardó, la Fundació Carulla ha fet públic quins són els tres finalistes per ajudar a visibilitzar iniciatives que mereixerien el suport de mecenes privats.

L’objectiu del premi és enfortir i modernitzar la cultura catalana. “Volem premiar un projecte cultural que doni resposta als reptes que actualment s’estan plantejant en la nostra societat”, explica la directora general de la Fundació Carulla, Marta Esteve, nomenada el maig passat en substitució de Carles Duarte. El jurat -format per Guillem Usandizaga, Emilio Álvarez, Mireia Tomàs, Jordi Carulla-Ruiz i Vicenç Villatoro- ha treballat durant els últims mesos analitzant les propostes i l’elecció dels finalistes subratlla aquesta aposta de futur. Són projectes lligats a les noves tecnologies i als nous usos de la xarxa: Dani Chicano, de la revista Proscenium, crearà una col·lecció d’audioguies de teatre; la doctora en història de l’art Laura Casal-Valls vol crear un Museu Virtual de la Moda a Catalunya; i l’equip de Surtdecasa.cat vol convertir la web en el referent de cultura i oci de proximitat.

“Tots tres són projectes que posen èmfasi en l’accessibilitat a la cultura: Proscenium, possibilitant endur-te els dramaturgs catalans a casa; el Museu Virtual de la Moda vol canviar el concepte de museu per oferir una visita més participativa; i Surtdecasa.cat és un projecte de periodistes joves que treballen en xarxa i que va sorgir en un moment de crisi amb la convicció que la cultura genera felicitat”, explica Marta Esteve. Amb el Premi Lluís Carulla, la Fundació no només garanteix la viabilitat d’un projecte amb la dotació econòmica sinó que també acompanya durant un any la iniciativa guanyadora. “Els ajudem perquè un cop passada la primera fase d’impuls trobin altres inversors i puguin tenir un pla de negoci real i viable”, diu la directora de la Fundació.

L’any passat va guanyar la primera edició del premi Terra-nova.cat, que volia oferir una nova mirada sobre el territori i el paisatge de la Catalunya del segle XXI a través del potencial poètic de 20 fotògrafs i la profunditat de 10 pensadors. Aquest any han fet el treball de camp, estudiant els diferents territoris a partir d’eixos temàtics. La segona fase, el 2017, serà l’exhibició dels treballs realitzats a cada territori i una gran exposició central al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

La Fundació Carulla, que des del 1973 centra la seva activitat en l’eix cultura-educació-llengua, encara un període de renovació amb la nova direcció d’Esteve i la presidència de Joaquim Coello, juntament amb la total incorporació de la tercera generació de la família Carulla. “El 2017 serà un any de reflexió estratègica per rellegir la nostra missió en clau dels reptes de la societat actual”, explica Marta Esteve.

Obrir una biblioteca digital d’audiollibres de teatre

La revista Proscenium s’ampliarà amb una editorial digital de textos interpretats

El 2013, el periodista Dani Chicano va crear la primera revista digital interactiva especialitzada en arts escèniques: Proscenium. Una de les seccions que van inventar és la lectura dramatitzada d’un fragment d’un guió teatral. Aquesta idea és precisament l’embrió del projecte que ara ha presentat al premi Lluís Carulla: una biblioteca d’audiollibres de teatre, la Col·lecció de Teatre Proscenium. Seleccionaran textos d’autors catalans, contemporanis i clàssics, i els interpretaran les grans veus del teatre català. El text es podrà llegir i escoltar -tot alhora i sincronitzat o bé per separat- en tots els dispositius, mòbil i ordinador.

L’equip de Dani Chicano ja està treballant en el projecte, que es desplegarà al llarg del 2017 en funció del pressupost que aconsegueixin reunir. El primer títol que han començat a negociar són els drets de l’exitós Acorar de Toni Gomila, però ja pensen en més obres, de Pitarra a Benet i Jornet i de Sagarra a Jordi Oriol. Cada arxiu de la col·lecció no només incorporarà text, sinó també entrevistes amb l’autor, vídeos, fotografies, el disseny l’escenografia, etc. “Serà com un DVD amb extres”, afirma Chicano. El preu previst per a cada títol és de 15 euros. L’aposta implica un doble repte: vendre teatre (un gènere editorial minoritari) i fer-ho en format audiollibre (un sistema amb poca implantació a l’Estat, tot i l’èxit creixent als països anglosaxons). El director de Proscenium assegura que “l’aficionat de teatre és molt fidel” i, per tant, està convençut que respondrà amb l’habitual militància a una aposta tan singular. De moment, compten amb els seus propis lectors. Cada revista Proscenium se la descarreguen trimestralment entre 4.500 i 5.000 persones de les 6.000 que tenen l’aplicació. Chicano calcula que el públic potencial per a cada audiollibre seria de 1.000 exemplars, una xifra modesta si es té en compte que la temporada passada van anar al teatre 2,4 milions d’espectadors.

A més de ser una via per difondre el patrimoni dramàtic català -fins i tot internacionalment, ja que la lectura és una eina d’aprenentatge-, un dels atractius és “el seu vessant pedagògic”, explica Chicano. D’una banda, els estudiants de teatre podran gravar la seva dramatització i escoltar-se per corregir errors. De l’altra, es nodrirà cada títol amb un dossier pedagògic per acompanyar les lectures obligatòries dels estudiants.

Laura Casal-Valls

Un museu virtual amb peces de roba històriques

Només un 6% de la moda que es conserva és visible als museus catalans: Laura Casal-Valls l’exhibirà a la xarxa

“Sempre m’ha interessat el patrimoni quotidià, aquells elements que formen part de la nostra vida diària però que moltes vegades han quedat relegats gairebé com a anècdotes”, explica Laura Casal-Valls. Com a historiadora de l’art, ella s’ha dedicat a investigar aquest patrimoni, que conté elements definitoris de cada etapa històrica, i s’ha especialitzat en l’estudi del vestit. En la recerca per a la seva tesi doctoral, va descobrir el ric patrimoni tèxtil que custodien els museus de tot el territori i que “és pràcticament desconegut”, assegura la investigadora. “Són peces que moltes vegades els han cedit particulars i que guarden perquè forma part del seu mandat, però no tenen ni els mitjans ni els coneixements, i a vegades tampoc la capacitat, de posar en valor aquestes peces i documentar-les correctament”, explica.

El Museu Virtual de la Moda de Catalunya que s’ha proposat crear trencaria amb el concepte de museu clàssic: penjar-lo a la xarxa permetria que les peces seguissin vinculades físicament al seu territori i, alhora, faria possible recollir tot el material que existeix al país per unificar-lo en una base de dades que funcionaria amb paràmetres més propers a les botigues de roba online (i per tant, amb una usabilitat adaptada als públics d’avui) que no pas als arxius històrics. La cerca es podrà fer per èpoques, però també per colors, per exemple, i les peces inclouran “un tipus d’informació que desperti nous interessos”. La idea és que l’estructura del museu inclogui un component de joc que tingui a veure amb la relació quotidiana que tenim amb el vestit i amb el seu propi armari. “El concepte de consumidor sensorial que utilitza Gilles Lipovetsky a L’estetització del món em va obrir tot un món. La pregunta que em vaig fer va ser: ¿I si canviem el consumidor sensorial per un visitant sensorial?” El públic objectiu, per tant, són els historiadors i modistes, però també els aficionats a la moda i el gran públic.

Només un 6% de les 6.000 peces de vestir històriques que estan catalogades són a l’abast del públic. El museu permetria arribar al 100%. “Potser les nostres col·leccions no són tan importants com les franceses, però són les nostres i parlen de la nostra societat”, diu l’experta en gestió del patrimoni històric i cultural, que treballaria amb el suport de l’associació Walden. El premi Lluís Carulla li serviria per crear la plataforma i penjar unes 1.200 peces. El repte pendent és aconseguir partners per ampliar i mantenir obert el Museu Virtual de la Moda.

Surtecasa

Relligar el país mitjançant l’oferta d’oci i cultura

Surtdecasa.cat vol consolidar les seves set edicions i crear una aplicació

La història de Surtdecasa.cat és la d’uns joves emprenedors culturals arrelats al territori. Dues periodistes i un informàtic van fundar l’octubre del 2010 una plataforma digital que reunia tota l’oferta d’oci i cultura de les Terres de l’Ebre. Aquell projecte s’ha anat ampliant pràcticament amb una nova edició territorial per any, i ara ja hi ha set edicions que aspiren a cobrir tot el territori nacional (Camp de Tarragona, Penedès, Ponent, Catalunya Central, Girona i Empordà).

Avui 21 persones treballen a Surtdecasa.cat, una xarxa d’equips independents quant a continguts i explotació comercial: “Ens uneix que treballem en clau local, a peu de territori, però amb vocació nacional, per donar a conèixer que a comarques passen coses, que hi ha vida cultural i gent interessant. Volem ser un altaveu de la cultura de proximitat”, afirma Neus Barberà, una de les fundadores del portal. El contingut que es pot consultar va des de l’agenda cultural i gastronòmica fins a propostes de sortides a la natura, passant per entrevistes a artistes i activistes, articles d’opinió i notícies de tots els àmbits culturals, des dels llibres fins a espectacles o fires i festes populars.

El creixement “ha sigut natural”, diuen, i liderat per petits equips de periodistes o gestors culturals amb molta agilitat i poca infraestructura. Malgrat això, com la majoria de projectes joves i lligats a la xarxa, el gran repte és el finançament. El premi Lluís Carulla els serviria per consolidar l’estructura existent i crear una aplicació per a mòbils per facilitar la usabilitat de la plataforma. “Seria bàsicament una agenda. Interconnectaríem el país a través de les activitats culturals”, explica Barberà. Així també es convertiria en una eina de promoció del territori a través de la cultura i donaria servei al turisme interior.

A més, l’equip que coordina la plataforma -des d’una oficina situada a Roquetes- espera llançar una campanya de comunicació per posicionar el mitjà a escala nacional, la qual cosa també serviria per enfortir totes les edicions. “La resposta social és molt bona, a la gent li agrada la filosofia de donar projecció a la cultura de comarques i també li interessa el contingut, però a nivell institucional i comercial costa”, admet Barberà. El handicap que han de superar és doble: són un mitjà digital i especialitzat en informació cultural.

stats