TONI CATANY, UN LLEGAT PER A LES ILLES
Balears 07/04/2017

El fotògraf que va rodar el món per poder tornar al Born

El Solleric obre dimecres l’exposició de Toni Catany produïda per La Pedrera i l’Ajuntament de Palma

i
Cristina Ros
5 min
A l’esquerra, foto feta a Llucalcari el 1979. El fotògraf va ser retratat per Humberto Rivas, obra que és present a l’exposició. / PEDRO ALBORNOZ

PalmaEl 1991, Toni Catany inaugurà al Casal Solleric de Palma la mítica exposició La meva Mediterrània. Era la mostra que sorgí amb el llibre del mateix títol publicat per l’editorial Lunwerg, premiat com a millor llibre a les Trobades Internacionals de la Fotografia d’Arles i premi al millor llibre il·lustrat per la Generalitat de Catalunya. Toni Catany (Llucmajor, 1942 - Barcelona, 2013) feia, sobretot, una declaració de la seva identitat i arrelament a uns paisatges i especialment a una cultura, que havia recorregut durant dècades per conèixer-la en profunditat i fotografiar-la.

Més d’un quart de segle després, l’obra del fotògraf llucmajorer torna al Solleric, on, dimecres 12 d’abril, s’inaugurarà (a les 19 h), l’exposició Toni Catany. D’anar i tornar, produïda per la Fundació Catalunya-La Pedrera amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma.

Entre La meva Mediterrània i D’anar i tornar no només hi ha dècades de fotografies, sinó un viatge vital i professional que va dur Catany cap a altres geografies i cultures per acabar confirmant el seu arrelament a l’illa de Mallorca, especialment amb el fet de lluitar per deixar-hi el seu llegat i impulsar la creació del Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor, un projecte que encara està en espera de poder fer-se realitat. Toni Catany es demostra, amb l’exposició que s’obrirà la setmana que ve a Palma, com el fotògraf que va rodar el món per poder tornar al Born.

‘D’anar i tornar’

L’exposició reuneix unes 150 obres del fotògraf mallorquí

Unes 150 obres, entre fotografies, llibres d’artista i alguns objectes significatius, es reuneixen al Casal Solleric per oferir una de les lectures possibles de la prolífica trajectòria de Toni Catany. Aquesta mostra, que arriba a Ciutat després d’exhibir-se a La Pedrera de Barcelona i a les sales del Canal de Isabel II de Madrid, és la primera gran revisió de l’artista després de la seva mort fa tres anys i mig.

Comissariada per Antoni Garau i per Alain D’Hooghe (director i vicepresident de la Fundació Toni Catany, respectivament), D’anar i tornar no planteja un recorregut cronològic per revisar la trajectòria del fotògraf. La mostra s’articula amb vuit àmbits temàtics que varen marcar una fita en la vida i l’obra de Catany, i que demostren la seva manera de treballar a través de sèries llargues de fotografies que realitzava bé a la seva casa estudi de Nou de la Rambla, a la ciutat vella de Barcelona, o bé durant els múltiples viatges que va fer per distints continents. D’anar i tornar es pot entendre com un viatge per la fotografia de qui fou premi Nacional tant pel Ministeri de Cultura espanyol com per la Generalitat de Cataluya. Ara bé, no és un viatge a l’ús, no manté un fil cronològic, ni tampoc es pretén fer un viatge per territoris concrets. Encara més, sèries com la feta a Venècia, la ciutat que més admirava, es troben a l’exposició en format llibre, recordant l’exposició que sobre els nombrosos treballs fets a la ciutat italiana es va organitzar, fa mig any, al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor.

D’Eivissa al Carib

Els escenaris culturals de Catany queden recollits a l’exposició

Toni Catany. D’anar i tornar inicia el seu recorregut a Eivissa, amb el retrat d’un nin cap pelat amb dues pageses darrere fet el 1967 i que Catany considerava la primera fotografia amb la singularitat que distingeix un artista. El paisatge de pins i mar de Llucalcari (relacionat amb una branca torta dins un simple tassó d’aigua), els retrats d’amigues del fotògraf que introdueixen una selecció d’obres de la sèrie Somniar déus, són la porta d’entrada a un recorregut extens per alguns dels àmbits més significatius que treballà Toni Catany.

El següent àmbit, Mirades fortuïtes deixa testimoni de les reconegudes qualitats del llucmajorer com a retratista i de l’agudesa en la tria de persones, una tria gairebé sempre improvisada al mig del carrer. Rostres, torsos carregats de vida trobats als carrers o als mercats de Veneçuela o de Cuba, tenyeixen la fotografia sempre austera de Toni Catany, d’una gran vivor i harmonia cromàtica.

Igualment del Carib arribaren en l’equipatge del fotògraf unes joguines de fusta pintada amb les quals ell, durant el mes de març del 2013, continuaria jugant al seu estudi de Barcelona per fer la sèrie Barques i peixos, que havia quedat inèdita després de la mort de l’artista. Coloristes també, però amb la subtilitat d’una cultura més espiritual, a la mostra se succeeixen els joves dels mercats de Bangla Desh, homes i dones abillats amb preciosos saris a l’Índia i fins i tot algun retrat fet durant un viatge a Etiòpia, quan cercava un personatge del Tirant lo Blanc.

Fer una aturada especial en les Natures mortes és obligat en revisar l’obra de Toni Catany. “Vet aquí una rosa mallorquina i un llimó, i les seves aromes, que el sol de les Illes ha fet més intenses” és un dels escrits de l’artista que es troben en el recorregut de l’exposició. Subtileses, barroquisme mai cridaner, evocacions de Chardin, les natures mortes de Catany són imatges preciosistes en la seva concepció, els elements retratats i sobretot la llum.

Especialment essencial és la llum en la sèrie Matèria obscura, unes fotografies en les quals el color, si n’hi ha, és només una pinzellada entre una extrema foscor. Així i tot, només en la següent passa, l’exposició torna al color amb una altra sèrie inèdita, Parets mestres, que sempre han inspirat els artistes. I de la senzillesa d’aquestes parets pintades a la humilitat del corral de ca sa mare, a Llucmajor, d’on sorgeix un dels treballs més exquisits de Catany. Es tracta de la sèrie Cossiols, que va ser publicada en un llibre diminut que és objecte preuat entre els col·leccionistes.

L’exposició del Casal Solleric acaba amb una selecció dels Altars profans, sèrie que es va poder veure a Llucmajor , a Barcelona i a Brussel·les i que és la darrera sèrie treballada per l’artista, en la qual queda més patent que mai aquest permanent D’anar i tornar, per la conjunció d’objectes, teles i símbols de les cultures recorregudes per Toni Catany, amb la pròpia història, aquella que el lligava a la seva ciutat natal.

Més de 150.000 persones ja han visitat ‘D’anar i tornar’

L’exposició Toni Catany. D’anar i tornar va començar la seva itinerància, fa un any, a les sales de l’edifici de La Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona. Com a mostra produïda per la Fundació Catalunya-La Pedrera, és la primera gran revisió de l’obra del fotògraf mallorquí després de la seva mort. Al Principat, va generar un notable interès i fou visitada per unes 130.000 persones durant els tres mesos i mig que va estar oberta al públic. Posteriorment, l’Ajuntament de Madrid va voler reconèixer l’obra de Toni Catany i contribuir a la seva difusió i organitzà la segona parada del camí de la mostra D’anar i tornar a les sales del Canal de Isabel II, un referent per a les mostres de fotografia a Madrid. L’exposició arriba al Casal Solleric quan més de 150.000 persones ja l’han visitada.

stats