ESTRATÈGIA POLÍTICA
Misc 04/06/2017

Ciutadans o la utopia tecnocràtica

Rivera basteix un discurs basat en criteris d’eficiència tècnica per atreure votants desideologitzats

i
David Miró
3 min
Ciutadans o la utopia tecnocràtica

BarcelonaCiutadans és un partit de dretes o d’esquerres? La fórmula ideològica amb què es defineix als seus estatuts és el “liberalisme progressista”, però per sobre d’etiquetes hi ha una constant que sobrevola tot el seu discurs, i és la convicció que per a tot problema hi ha una resposta tècnica ideal que és la millor. És el que el politòleg Lluís Orriols anomena “el model dels experts”. “Es tracta de negar les alternatives i que hi ha interessos contraposats i fer veure que només hi ha una recepta possible”, explica Orriols.

“L’estat de les autonomies s’ha de poder gestionar amb criteris objectius d’eficiència. Per exemple, s’ha de veure si té sentit que totes les autonomies tinguin la competència de sanitat”, diu un alt dirigent del partit. Aquesta proposta xoca amb la cultura política generada pel mateix sistema autonòmic. ¿És viable dir-li a Múrcia que ha de retornar les competències sanitàries mentre els seus veïns les mantenen?

“És com una mena de despotisme il·lustrat que ignora que receptes que poden funcionar en altres països poden no tenir el mateix efecte en la realitat espanyola”. Francesc Miralles és coautor del llibre De Ciutadans a Ciudadanos. La otra cara del liberalismo (Foca, 2015), on desmunta la viabilitat de moltes de les propostes del partit taronja.

“Els antecedents de Cs els hem de buscar en els tecnòcrates de l’Opus que van reflotar el franquisme i en la beautiful people del PSOE dels anys 80. Els socialistes també es vantaven de tenir la gent més ben preparada, tècnics financers, per exemple, i d’altres àmbits”, afirma.

En la feina parlamentària, els dirigents de Ciutadans sempre destaquen que els seus diputats estan altament qualificats i són experts en àmbits concrets. Així, la portaveu a la comissió d’Ensenyament, Sonia Sierra, va ser professora a Rubí; el portaveu a la comissió de Salut, Jorge Soler, va ser metge a Lleida, i la portaveu a la comissió de Territori, Marina Bravo, va ser cap de coordinació d’Adif a Catalunya i Aragó. A més a més, compten amb el suport d’assessors. “La nostra feina sempre és tècnicament superior”, afirma un diputat taronja, convençut que aquesta és la via per superar el debat identitari i guanyar suports.

Però aquesta visió tecnocràtica, on s’esborren les idiosincràcies territorials, s’estavella sovint amb la realitat electoral. Així, es dona la circumstància que en les eleccions autonòmiques els seus resultats oscil·len entre el 17,9% dels vots a Catalunya el 27-S i un insignificant 2% a Euskadi. La negociació dels pressupostos també ha resultat un bany de realitat per als de Rivera, que han vist com els titulars (i els diners) se’ls enduien el PNB i els canaris.

Aquesta realitat també li ha provocat problemes interns, per exemple al País Valencià, on un sector díscol encapçalat per l’exportaveu a les Corts Alexis Marí s’ha alineat amb el tripartit d’esquerres en la denúncia de la discriminació que pateixen els valencians en els pressupostos generals de l’Estat. Aquesta posició ha fet que des de la direcció se l’hagi acusat de “nacionalista”.

Entre Cs i Podem

“La reacció tecnocràtica és una resposta possible a la crisi de representació democràtica. L’altra és la que defensa la recuperació de la sobirania perduda, que és l’opció de Podem”. Lluís Orriols creu que la visió tecnocràtica és ara mateix mainstream a Europa, sobretot a Brussel·les. “Sobre el paper volen desideologitzar la gestió pública, però el que subjau és una ideologia de tipus liberal, de la mateixa manera que rere el discurs de la racionalització autonòmica el que hi ha és una opció recentralitzadora”.

“Amb aquest discurs Cs busca superar el paradigma de les dues Espanyes (rojos contra blaus) amb la recerca d’una síntesi tècnica, el resultat concret de la qual és la centralització i la defensa a ultrança de l’economia de mercat segons el model anglosaxó”, afirma Miralles. ¿Té èxit aquesta estratègia? Si hem de fer cas a les enquestes, la resposta és que sí. “És un discurs que connecta amb una part important de l’electorat, que mai votarà Podem i desconfia del PP”, diu Orriols.

Però on la via tecnòcrata està mostrant les seves limitacions és en el camp del finançament autonòmic. Cs no s’ha atrevit a posar sobre la taula una proposta amb les xifres concretes que hauria de rebre cada territori. ¿Potser perquè no hi ha cap fórmula tècnica que resolgui d’una tacada un problema en el qual sí que hi ha interessos contraposats en joc?

stats