El consum ja no tira del PIB

MadridL’economia espanyola es resisteix a frenar. Tot i que ja fa trimestres que diversos serveis d’estudis i organismes d’anàlisi pronostiquen que el producte interior brut (PIB) de l’Estat està a punt de perdre vigor, les dades finals, que va publicar ahir l’Institut Nacional d’Estadística, apunten que manté la força. Al segon trimestre, el PIB va tornar a avançar un 0,8%, una xifra que suposa calcar el creixement dels tres trimestres anteriors. En termes anuals, el creixement va ser del 3,2%, per sobre de les previsions del govern espanyol, que passen per créixer un 2,9% a finals d’aquest any.

Malgrat que, numèricament, el creixement és igual que en trimestres anteriors, les peces que impulsen el motor del PIB sí que han patit canvis. Fins ara havia sigut el consum intern el que havia tirat de l’economia, però al segon trimestre aquest indicador va mostrar símptomes de defalliment i va créixer un 0,7%, per sota del conjunt de l’economia, i tres dècimes menys que al primer trimestre de l’any. Va caure encara més el consum de les administracions públiques, que va baixar un 1,6%, mentre que en els tres mesos anteriors havia pujat també un 0,7%.

Aquesta davallada, però, va quedar compensada per la bona marxa de les exportacions, que van créixer un 4,3% i van deixar enrere el terreny negatiu del primer trimestre, en què van caure un 0,4%. Això suposa un “reequilibri” de la composició del creixement, segons va destacar ahir el ministeri d’Economia, perquè mentre que la demanda interna disminueix vuit dècimes la seva aportació al creixement interanual del 3,2%, l’externa fa una aportació positiva de dues dècimes, després de fer-ne una de negativa de quatre al primer trimestre. La del segon trimestre és, de fet, la primera aportació positiva de la demanda externa al creixement des de finals del 2014. La inversió de les empreses, sobretot en béns d’equipament, també va contribuir a contrarestar la caiguda de la demanda familiar: va créixer un 1,3% intertrimestral, un punt més que entre gener i març.

Amenaça per al creixement

Aquest reequilibri, però, amaga un possible efecte advers. El fet que la demanda interna perdi força, barrejat amb els dubtes que genera la marxa de les exportacions pel clima convuls en l’economia mundial, pronostica una desacceleració més profunda de l’economia espanyola. Aquest, com a mínim, és el parer de la patronal espanyola CEOE, que ahir va destacar el “dinamisme” de l’economia, a la vegada que va advertir que la demanda interna continuarà recorrent el camí de la desacceleració en els pròxims trimestres, i això tindrà conseqüències negatives en el PIB. Tot i així, els pronòstics del govern espanyol encara són al costat conservador i a més a hores d’ara són assolibles. La Cambra de Comerç d’Espanya, que va coincidir amb la CEOE a pronosticar una desacceleració, va preveure que l’economia acabi creixent un 3,1% aquest any, una dècima menys que el que creix ara, però encara dues per sobre de les previsions de l’executiu de Mariano Rajoy.

De moment, les dades del segon trimestre suposen batre els anteriors pronòstics, perquè l’INE havia previst un avenç del PIB del 0,7%, igual que el Banc d’Espanya. Això hauria suposat incidir en la desacceleració iniciada el tercer trimestre de l’any passat, quan l’economia va passar d’un ritme de creixement de l’1% trimestral a un del 0,8%, que s’ha mantingut invariable com a mínim fins al juny d’aquest any. Finalment, però, aquesta desacceleració no s’ha produït. Tot plegat va contribuir a mantenir el ritme de creació d’ocupació: en termes de comptabilitat nacional (feines equivalents a temps complet) es van crear 494.000 llocs de treball en un any.

LES CLAUS

1. Per què frena el consum intern?

Fins ara havia sigut el motor de la recuperació econòmica a Espanya, però el consum intern comença a experimentar nivells de creixement més modestos. Això és sobretot perquè les famílies estan menys disposades a gastar. En aquest punt hi incideix el fet que aquest 2016 l’efecte novetat de la rebaixa de l’IRPF, que deixa més diners a les butxaques dels ciutadans, ja s’ha començat a amortir. Però la caiguda també s’explica perquè les administracions públiques han disminuït progressivament l’augment de la despesa un cop passat el 2015, que va ser any multielectoral.

2. Com pot ser que el PIB mantingui el vigor?

Per calcular el creixement del producte interior brut (PIB) no només es té en compte l’evolució del consum intern. En aquest càlcul hi tenen molta importància les vendes a l’exterior i el consum que fan les empreses: és a dir, la inversió. Al segon trimestre, mentre queia notablement el ritme de creixement del consum, les empreses van augmentar la inversió. A més, cal tenir en compte que el govern espanyol els va rebaixar l’impost que paguen pels beneficis, cosa que els deixava amb una situació de tresoreria millor. Les exportacions també van recuperar força. Això va compensar la davallada del consum.

3. Com evolucionarà el PIB?

Els analistes coincideixen a assenyalar que si la frenada del consum intern continua acabarà tenint un impacte en les xifres globals de PIB, tot i que aquest segon trimestre encara no s’hagin fet evidents. Per això tots coincideixen a pronosticar una desacceleració en la segona meitat de l’any, fet que concorda també amb les previsions de creixement del govern espanyol. La contundència d’aquesta desacceleració dependrà, sobretot, de com evolucionin les exportacions. Al segon trimestre van anar molt bé, però amb l’actual clima d’incertesa és difícil preveure què passarà.