Anàlisi Ricard Torquemada
La primera part va ser una obra exemplar de com gestionar els diferents escenaris tàctics. Amb l’empat inicial, el Barça va atacar amb ambició i va ser responsable a partir del 0-1: prioritzant el control i seleccionant el moment de profunditat. A la segona part potser no va ser tan rigorós quan el Granada va obrir el partit, però Messi va marcar el camí i va dir que calia atacar sempre. Un partit governat per guanyar una Lliga.
Alves i Alba van ser determinants per obrir el marcador: Alba va ser profund per explotar la passada de Neymar en el primer gol, i Alves va ser puntual i ambiciós en la desmarcada del segon. A més, van dominar els racons defensius, van anticipar amb agressivitat i sempre que s’oferien per fora van generar superioritat. Alves i Alba no tenen competència.
Tant ahir com en tota la Lliga va tenir la complicitat impagable i imprescindible de Messi i Neymar, però també ha sigut el més regular. Ho va demostrar amb un hat trick en el partit decisiu, en què va ser intens, agressiu, profund, intel·ligent i inflexible en la rematada. Després de l’era del fals nou que va dominar el món, Suárez ha recuperat el davanter centre clàssic.
