El Barça i el Bayern no es volen veure les cares

Barcelona“El sorteig de vuitens de final? Molt senzill, agafeu el segon de grup que tingui més punts i sigui més fort, i aquest ens tocarà a nosaltres”, deia Luis Enrique fa uns dies sobre el sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campions d'aquest dilluns (12h). Segons la teoria del tècnic asturià, doncs, el rival hauria de ser el Bayern Munic de Carlo Ancelotti o el PSG d’Unai Emery, els equips que van acabar segons de grup per darrere de l’Atlètic de Madrid i l’Arsenal, amb 12 punts. Dins del Barça, ara mateix, ningú vol veure els bavaresos del Bayern Munic, ja que consideren que l’equip blaugrana seria clarament favorit contra els altres possibles adversaris, però el campió alemany podria tenir opcions de provocar un terratrèmol si aconseguís deixar el Barça fora de joc als vuitens de final, cosa que fa més d’una dècada que no passa.

Serà un sorteig atípic, ja que dels 8 equips classificats en segona posició al seu grup, al Barça només n’hi poden tocar cinc: el Bayern, el Bayer Leverkusen, el PSG i els portuguesos del Porto i el Benfica. Dels altres tres, dos no poden enfrontar-se amb els homes de Luis Enrique, ja que són equips de la mateixa lliga, com és el cas del Madrid i el Sevilla. I tampoc li pot tocar el Manchester City de Pep Guardiola, rival ja a la primera fase. Luis Enrique, però, no creu en la bona sort del Barça en els sortejos i ja està prou escarmentat. En els dos sortejos dels vuitens de final que ha viscut com a tècnic blaugrana anteriorment, ha vist com tocava visitar rivals prou durs, com el Manchester City la temporada 2014/2015 i l’Arsenal la 2015/2016. De fet, tots els rivals del Barça en aquestes últimes dues temporades en els sortejos d’eliminatòries amb partit d’anada i tornada fan por: Manchester City, PSG, Bayern, Arsenal i Atlètic de Madrid. El Barça de Luis Enrique només va perdre el duel contra els de Simeone. Aquests últims dos anys, en canvi, el Madrid ha jugat els vuitens de final contra el Schalke 04 i el Roma.

El Madrid, per la seva banda, va acabar la primera fase en la segona posició del seu grup contra el Borussia Dortmund i tindrà un sorteig diferent. Li poden tocar cinc possibles rivals, amb un rival molt dur, la Juve; dos de nivell alt, com el Nàpols i l’Arsenal, i dos de menys temibles, el Leicester i el Mònaco. Aquests equips són els mateixos possibles rivals del Sevilla, amb un canvi: el Borussia Dortmund per la Juve, ja que l’equip italià va ser rival dels andalusos a la primera fase.

Els vuitens de final es jugaran al febrer i al març, amb quatre dates per als partits d’anada -14, 15, 21 i 22 de febrer- i quatre més per als de tornada -7, 8, 14 i 15 de març.

Un PSG que busca la calma amb Unai Emery de tècnic

Malgrat que per projecte i nom el PSG hauria de ser tan temible com el Bayern, ara mateix l’equip francès viu un moment complicat. Aquesta és una temporada de canvis. Ha arribat Unai Emery per ocupar el lloc de Laurent Blanc i, de moment, el tècnic basc no acaba d’aconseguir donar estabilitat a un equip que es veu superat pel Mònaco i el Niça a la lliga. A més, va perdre la possibilitat de ser primer de grup en l’última jornada amb un empat sorprenent contra el Ludogorets Razgrad de Bulgària a casa (2-2). L’equip d’Emery, però, va competir bastant bé en els dos partits de la fase de grups contra l’Arsenal, el rival més potent. En espera de veure si es reforça al mercat d’hivern o si Emery perd el control de la nau abans del febrer, aquest PSG viu dels gols de Cavani. El davanter uruguaià aconsegueix fer oblidar més o menys Zlatan Ibrahimovic. Marquinhos i Thiago Silva lideren la defensa, amb Aréola, exporter del Vila-real, sota els pals. Di María i Moura acompanyen Cavani en l’atac d’un PSG en plena etapa de dubtes.

El Bayer Leverkusen, un equip amb dubtes

L’equip de Roger Schmidt viu un moment molt complicat, però el seu panorama podria haver evolucionat al febrer, quan es juguen els vuitens de final. Ara mateix, l’equip de la marca Bayer ocupa una posició al centre de la classificació, castigat pels quatre penals fallats a la lliga, tots ells en moments en què hi havia els punts en joc. A la Champions, el Bayern no ha pogut superar el Mònaco de la lliga francesa, però ha sigut més competitiu que el Tottenham Hotspur de Pochettino. El mexicà Javier Chicharito Hernández lidera l’atac acompanyat de Julian Brandt, amb Çalhanoglu al centre del camp, encarregant-se de xutar les faltes ben acompanyant pel talentós Kampl. Bernd Leno, el porter que no fa tant lluitava amb Ter Stegen per obrir-se camí a la selecció, ha rebut bastants gols aquest any. Els últims anys, de fet, el Bayer ha mantingut la competitivitat malgrat que ha anat venent jugadors.

Joves i veterans en un Benfica molt competitiu

L’any passat, l’entrenador Rui Vitória va aconseguir guanyar la lliga portuguesa en el seu primer any amb el Benfica, just davant d’un Sporting entrenat per Jorge Jesus, l’home que havia decidit canviar de barri, deixant la banqueta del Benfica per anar-se’n al seu etern rival. L’equip amb més aficionats a Portugal torna a lluitar per la lliga amb l’Sporting aquest any, i ho fa sense perdre nivell competitiu a Europa, ja que s’ha classificat per davant del Besiktas i el Dinamo de Kíev, però per darrere del Nàpols. Rui Vitória ha aconseguit fer jugar bé un equip que cada temporada viu molts canvis de plantilla. L’equip de l’exblaugrana Grimaldo, ara suplent per darrere d’Eliseu, viu dels gols del mexicà Raúl Jiménez o Gonçalo Guedes, amb Salvio, Pizzi i Cervi de reforç al darrere. El veterà Luisão encara és el líder de la defensa, formant parella de centrals amb el suec Lindelof.

El Bayern, un vell conegut a les ordres d’Ancelotti

Aquesta jornada el Bayern ha recuperat el lideratge, després de veure com l’RB Leipzig el sorprenia. Carlo Ancelotti, l’home que li va donar una Champions al Madrid, intenta imposar la seva gestió pausada al club bavarès després dels anys de Guardiola. En les últimes temporades, el Barça ja ha topat amb el Bayern tres cops, patint una humiliació l’any de Vilanova, però derrotant els alemanys amb Guardiola de tècnic, primer, i amb Luis Enrique precisament contra Guardiola, després. Thiago Alcántara sol manar al centre del camp, i els gols són cosa de Lewandowski i Müller. Ancelotti ha recuperat Robben i Ribéry a les bandes, on també juga Douglas Costa, amb Arturo Vidal i Xabi Alonso posant experiència al centre del camp. Javi Martínez sol jugar al centre de la defensa, amb el valencià Bernat a una banda. A la fase de grups no va aconseguir superar l’Atlètic - va perdre al Vicente Calderón - ni els russos del Rostov.

El Porto d’Iker Casillas, un equip en plena evolució

Amb Nuno, l’extècnic del València, a la banqueta, el Porto busca nous herois amb un equip on el veterà Iker Casillas, l’exporter del Madrid, encara és titular. Actualment els dragões no lideren la lliga portuguesa, i tampoc han aconseguit la primera posició d’un grup de la Champions no gaire dur, ja que els va tocar lluitar amb el Leicester anglès, el Copenhaguen danès i els belgues del Bruges. El Porto barreja joves com Rui Pedro, que demana pas, amb futbolistes més experimentats. Óliver Torres, el jugador format a l’Atlètic de Madrid, és el cervell del centre del camp, acompanyat pel mexicà Corona per una banda i Otávio per l’altra. En atac solen jugar Diogo, Yacine Brahimi o André Silva. La defensa, massa feble fins ara a Europa, la lidera l’espanyol Marcano, acompanyat de Felipe. L’uruguaià Maxi Pereira juga al lateral i Alex Telles o el mexicà Layún, dos homes amb molta verticalitat, a l’altra banda.