BARÇA
Misc 21/02/2017

Quan el Barça lluitava per no baixar a Segona Divisió

Fa 75 anys el club estava en zona de descens després de caure amb l’Athletic a casa

i
Toni Padilla
3 min
Quan el Barça lluitava per  no baixar a Segona Divisió

BarcelonaEmili Huguet i Figueras va morir el 2003 a Caracas, a Veneçuela, on havia anat a viure el 1952 durant els seus últims anys com a futbolista. Nascut a Ivars d’Urgell, era un davanter que havia sobreviscut a la guerra i just després del conflicte havia destacat amb el Tàrrega i el Girona. El 1940 el va fitxar el Múrcia, que acabava de pujar a Primera, i es va convertir en el primer futbolista d’aquest club que feia un gol a la màxima categoria, malgrat que els murcians baixarien. El 1942, però, el Múrcia va guanyar-se el dret de jugar la promoció d’ascens contra el tercer classificat per la cua de Primera en un sol partit a l’estadi de Chamartín, del Reial Madrid. Era el 21 de juny del 1942 i el rival, sorprenentment, era el Barça. I als 22 minuts de partit, Huguet va rebre una falta i ell mateix la va transformar en gol després de batre el porter Miró: el Barça perdia per 1-0 i era, en aquells moments, equip de Segona. L’equip entrenat per Juan José Nogués, però, va reaccionar, i es va imposar per 5-1. Un jove del Pla d’Urgell, doncs, va estar a punt de canviar la història del Barça i enviar-lo a Segona. Huguet moriria plàcidament a Veneçuela, on es va quedar a viure, entrenant un equip amateur anomenat Catalonia de Caracas. Fundat pels membres del Casal Català, esclar.

Ara fa 75 anys el Barça lluitava per no baixar. El 22 de febrer del 1942, per exemple, l’Athletic de Bilbao guanyava per 1-2 a les Corts, i deixava en la penúltima posició de la classificació els blaugranes, que només anaven davant d’un Hèrcules que aquell any competia sota el nom d’Alicante CF. La situació era límit, ja que baixaven els dos últims classificats. Eren anys de foscor. Tot just tres anys abans acabava la Guerra Civil i el club passava a ser considerat un botí de guerra dels nacionals. L’entitat va ser sotmesa a un procés de purificació que va començar precisament el 29 de juny del 1939, quan es va jugar a les Corts un Barça-Athletic Club on es va obligar els jugadors catalans i bascos a fer la salutació feixista.

Un marquès a les Corts

El 1940 Enrique Piñeyro, marquès de la Mesa de Asta, va ser escollit president del club. Piñeyro era un militar de bona família que mai havia vist un partit del Barça, però que tenia bons contactes al règim i va aconseguir aquest càrrec. Ell va espanyolitzar el nom del club i va treure la senyera de l’escut, tal com demanaven des de dalt, envoltant-se de barcelonistes de dretes, molts d’ells empresaris que s’havien amagat durant la guerra. Començava la llarga travessia del Club de Fútbol Barcelona.

La temporada 39/40 el Barça va acabar en la novena posició de 12 equips, a un pas de la promoció. La 40/41 va millorar, i va acabar quart. Piñeyro de mica en mica s’anava estimant el club, i el 1941 va autoritzar el retorn dels jugadors que s’havien exiliat durant la guerra, considerats inicialment com a traïdors, com Domènec Balmanya i Josep Escolà, que havien jugat al Sète francès del 1937 al 1940. Per a la 41/42 es va fitxar de tècnic un exjugador del club, Ramón Guzmán, però la Lliga ja va començar amb un decebedor empat a casa amb l’Alacant (4-4). Acte seguit, va caure golejat al camp de l’Espanyol per 5-2. A la sisena jornada, s’havia sumat tan sols un punt. Després es va perdre rebent sis gols a San Mamés i al camp del Granada.

Guzmán va ser destituït i es va cridar Juan José Nogués, l’exporter aragonès del club tan estimat als anys 30. La situació era límit. Quan ara fa 75 anys l’Athletic va guanyar a les Corts, el Barça havia perdut 7 dels últims 8 partits. L’1 de març es guanyava per 5-1 l’Atlético Aviación, però a falta de tres partits l’equip seguia en zona de descens. Una golejada per 6-2 sobre el Sevilla va permetre superar l’Alacant. I per certificar que no es baixava directament, el Barça empataria a Oviedo (1-1) i derrotaria el Castelló (3-1). Tocava jugar la promoció contra el Múrcia. Ara, abans calia jugar la final de Copa. El 21 de juny del 1942, a l’estadi de Chamartín, el Barça va derrotar per 4 a 3 l’Athletic de Bilbao amb un doblet d’Escolà i un altre doblet del lleonès Mariano Martín. Era el primer títol des de la Guerra, però del cel gairebé es va caure a l’infern al mateix escenari quan Huguet va fer el primer gol del partit de la promoció. Balmanya, que faria carrera com a tècnic, va empatar abans del descans, i a la segona part Martín i Sospedra van fer dos gols cada un per certificar la salvació. Curiosament, aquella temporada de patiments la directiva va haver d’ampliar l’estadi de les Corts i la xifra de socis va pujar. Ser barcelonista, llavors, era un acte de resistència.

stats