El Barça vol seguir sent el malson del París Saint-Germain

BarcelonaBarcelona sol mirar amb un ull cap a París. La connexió entre les dues ciutats sempre ha funcionat, però no en la mateixa direcció. Si durant els anys 20, quan el Barça juga per primer cop a París, molts catalans somiaven viure a Montmartre o Montparnasse per inspirar-se a l’hora de pintar, dissenyar o cantar, avui el PSG, el gran club de futbol local, mira cap a Barcelona buscant un model a seguir. Per un cop el nord mira cap al sud amb voluntat d’aprendre. Per quarta vegada en quatre anys, del març del 2013 al febrer del 2017, el Barça jugarà a París amb la voluntat de tornar a trencar el cor dels francesos. El sorteig de la Champions va donar la raó a Luis Enrique, ja que un dels dos possibles rivals més durs -l’altre era el Bayern- va quedar emparellat al sorteig dels vuitens de final amb el Barça. “Sempre ens toca alguna joia. Mireu el segon classificat de grup que hagi fet més punts i ens tocarà”, havia advertit l’asturià. I així va ser en el sorteig.

El PSG, però, ara mateix sembla una mica menys temible que el Bayern, ja que ha sumat 1 punt dels últims 6 a la lliga, ocupa la tercera posició a França i genera molts debats sobre si el tècnic ideal per seguir fent evolucionar el projecte és el basc Unai Emery. “Tenim confiança total en els nostres jugadors, però falta molt per a l’eliminatòria i cal veure com arribarà cada equip”, deia Robert Fernández, director esportiu blaugrana, recordant que poden passar moltes coses fins al 14 de febrer, la data del partit d’anada a París. El partit de tornada està programat per al 8 de març al Camp Nou. “Falta molt per als partits, però evidentment no és fàcil jugar contra el Barça. Ara, un partit així et motiva més”, va dir l’exjugador del Barça Patrick Kluivert, actualment a l’organigrama tècnic del PSG.

El pes de Qatar

El sorteig va arribar just el dia que el Barça volava a Qatar, on avui jugarà un partit amistós pactat a l’acord comercial amb Qatar Airways. L’estat de Qatar ha sigut clau al Barça aquests anys, però encara té més pes al PSG, ja que el president del club francès és Nasser al-Khelaifi, empresari i membre de la família reial de Qatar. Un home que té la base d’operacions a l’exclusiu Hotel Park Hyatt, just al costat de la famosa plaça Vendôme de París, des d’on dirigeix un club oficialment propietat de Qatar Sports Investments, una empresa que a la vegada pertany a la família reial de Qatar. En menys de sis anys el PSG ha passat d’estar a punt de fer fallida econòmica a guanyar la lliga francesa quatre cops consecutius. I les dues últimes temporades ho ha fet imposant-se en totes les competicions locals, ja que també ha guanyat la Copa, la Copa de la Lliga i la Supercopa.

El PSG, arruïnat després del fracàs de la gestió liderada per Canal+, va passar a mans qatarianes i s’ha gastat més de 500 milions en sis anys en homes com Ibrahimovic, Beckham i Lavezzi. Ara tots ells han marxat, i el protagonisme recau en Cavani, Thiago Silva i Verratti. L’origen de l’operació de compra del PSG va ser una reunió el 23 de novembre del 2010 al Palau de l’Elisi amb el llavors president francès, Nicolas Sarkozy; el príncep Tamim bin Hamad al-Thani, i el president de la UEFA, Michel Platini. Sarkozy va proposar a Al-Thani invertir en el PSG, llavors en crisi, i Al-Thani va demanar el suport de Platini en la cursa per organitzar el Mundial del 2022. Platini, que inicialment donava suport a la proposta dels Estats Units, finalment va votar a favor de la candidatura de Qatar. I aquest estat va comprar el PSG, com volia Sarkozy, l’estiu del 2011. Poc després el fill de Platini, advocat, era contractat per Qatar Sports Investments. El repte del club és guanyar la Champions, una fita que de moment no han aconseguit tècnics com Carlo Ancelotti ni Laurent Blanc.

De fet, aquest és un any de canvis. El PSG va decidir fer fora Blanc, malgrat els bons resultats a la lliga, en considerar que calia fer un salt de qualitat a Europa. L’escollit va ser Unai Emery, provinent del Sevilla. Però de moment Emery pateix. L’equip és tot just tercer a la lliga després de sumar 1 punt en les dues últimes jornades, i el tècnic basc rep moltes crítiques de la premsa francesa. Tantes, que després de l’empat contra el líder, el Niça, a casa aquesta setmana, Emery i el president van ser preguntats per la continuïtat de l’entrenador basc. Ja sense Ibrahimovic, ara al Manchester United, el PSG viu dels gols de Cavani, que juga acompanyat de Di María i Lucas Moura en atac. Verratti mana en un mig del camp on Krychowiak, Matuidi, Motta i Ben Arfa es reparteixen minuts. Aréola és el porter titular, amb Marquinhos i Thiago Silva de centrals. L’ivorià Aurier, sempre protagonista per problemes fora del terreny de joc, ocupa un lateral i Maxwell l’altre.

El Madrid, a Nàpols

Altres partits seran Benfica - Borussia Dortmund, Bayern Munic - Arsenal, Porto-Juventus, Bayer Leverkusen - Atlètic de Madrid i Sevilla-Leicester. Per la seva banda el Madrid tornarà 30 anys després a Nàpols, on jugarà la tornada de la seva eliminatòria a l’estadi San Paolo. Més sort van tenir el Manchester City de Pep Guardiola -que s’enfrontarà al Mònaco, malgrat que l’equip monegasc està jugant a un nivell alt a França- i l’Atlètic de Madrid. Finalment, el Sevilla intentarà arribar als vuitens de final contra el Leicester de Claudio Ranieri. La millor eliminatòria, però, serà el Bayern-Arsenal. A més del PSG-Barça, esclar.