28/03/2017

Benvolgut Sr. Noah, vol parlar ara?

2 min

Soc un optimista vital, quasi sempre veig els gots mig plens. Però en aquest tema, desgraciadament, no ho seré mai. Crec que sempre hi haurà dopatge al món de l’esport. Més en uns que en d’altres, aquells en els quals l’estat físic juga un paper clau: atletisme, natació, ciclisme... Contínuament tenim i tindrem casos de dopatge. En els esports d’equip i en aquells en què els aspectes tècnics tenen una importància força rellevant, el dopatge disminueix notablement, però també n’hi trobem casos. Tant de bo hagi d’escriure un article per dir que m’he equivocat algun dia.

Com intento explicar contínuament, l’esport és un increïble mirall de la vida en tota la seva essència. Alguns éssers humans són tramposos per natura; sigui copiant a l’escola, passant tiquets de taxi que no corresponen a l’empresa on treballen o colant-se en una cua. Tornem a l’esport. Per què existeix el dopatge? Molt fàcil, per la voluntat de guanyar, d’intentar ser millor que els altres, gràcies al fet de millorar els límits del teu rendiment per sobre del que la natura t’ha donat. I està induït en molts casos per estructures professionals, equips i serveis mèdics, que són els primers a treure’n un rèdit.

Aquesta última setmana hem vist un cas sorprenent que m’ha portat a escriure aquest article. L’ha protagonitzat Joakim Noah, reconegut basquetbolista dels New York Knicks de la NBA, internacional francès i fill de l’extenista Yannick Noah. Estant de baixa per una lesió que l’havia obligat a dir adeu a la temporada, l’han enganxat utilitzant una substància prohibida en un control antidòping sorpresa.

Crec que és un cas desafortunat, ja que el que buscava era segurament utilitzar un suplement per millorar el procés de la recuperació. Res a veure amb la competició. Molt mala sort. Però de qui volia parlar és del bocamoll del pare, aquell eclèctic, elèctric i espectacular tenista que ha passat a la història per ser l’últim francès a guanyar, l’any 1983, Roland Garros. Jo n’era un gran fan. Personatge mediàtic i polèmic després de retirar-se, va fer unes desafortunades declaracions en què acusava els esportistes espanyols en genèric de dominar l’esport gràcies a una poció màgica com l’Astèrix i l’Obèlix, segons les seves mateixes paraules. Doncs bé, ara té tots els micròfons, les càmeres o les rotatives esperant que torni a parlar del dopatge, però aquest cop en primera persona, el del seu fill. Li passo la paraula, Sr. Noah.

stats