28/02/2017

Buscant solucions a la banqueta

4 min
Rafinha, encara amb màscara, mirant-se seriós l’escena divertida entre Piqué, Sergi Roberto, Digne, Busquets i Masip.

Sant Joan DespíEl Barça necessita confirmar aquesta tarda contra l’Sporting de Gijón (19.30 h, BeIN LaLiga) que la victòria de diumenge al Vicente Calderón el converteix en candidat real a la Lliga. Que vol el títol de debò. Aquest curs l’equip ha perdut a casa, contra rivals en principi menors, tot el que havia conquerit amb autoritat en les places més difícils d’Espanya. D’avisos en sobren.

Tot i això, conscient dels reptes immediats que arriben, el Barça necessita agafar oxigen: aterra al Camp Nou un conjunt immers en la lluita pel descens, un escenari propici per donar minuts de descans a alguns futbolistes indiscutibles i carregar força de cara a la visita, dissabte que ve, d’un rival incòmode com el Celta i a l’intent de remuntada contra el PSG, d’aquí una setmana. Davant d’aquest escenari, Luis Enrique necessita que la segona bateria respongui, que faci un pas endavant per ser decisiva. Repetir episodis com els de l’Alabès i el Màlaga a l’estadi o el del Betis al Benito Villamarín, amb un onze amb molts canvis i ensopegada inesperada, acabaria definitivament amb les opcions a la Lliga del conjunt blaugrana.

El duel d’aquesta tarda -que pot situar el Barça líder durant uns minuts- podria comportar el descans d’una de les tres potes del trident, en benefici d’un Paco Alcácer residual durant les últimes setmanes. Amb Messi pràcticament inamovible de l’onze, Neymar i Luis Suárez podrien asseure’s a la banqueta. L’últim a descansar va ser el brasiler, el 7 de febrer a la Copa contra l’Atlètic de Madrid, mentre que l’uruguaià ho va fer tres dies abans, contra l’Athletic Club. Si se segueix la lògica a cop de GPS del tècnic asturià, Suárez hauria de donar el relleu a Alcácer, ja que Arda Turan, el futbolista que acostuma a suplir Neymar, ha rebut l'alta mèdica aquest matí però ha quedat fora de la llista de convocats.

Al mig del camp hi podria haver més canvis, amb minuts per als damnificats del 3-4-3 que l’asturià va fer servir al Calderón: André Gomes, Rakitic i Denis poden reivindicar-se en un partit que pot suposar una de les últimes oportunitats per a la segona bateria si el Barça cau a la Champions contra el PSG i ja no ha de jugar dos partits cada setmana. De fet, l’any passat, en el tram final de Lliga i eliminats a Europa, els catalans van suprimir les rotacions.

En canvi, on té poc marge de maniobra Luis Enrique és a la defensa: Mascherano ha rebut l'alta mèdica aquest matí, però surt d’una lesió muscular, Mathieu es va fer mal al turmell diumenge i Aleix Vidal estarà fora de combat tot el que queda de temporada. Les baixes, excepte si es força amb l’argentí -un fet gens habitual-, deixen l’equip amb només dos centrals purs, i fan difícil que es repeteixi el 3-4-3 utilitzat a Madrid. Aquesta opció passaria perquè Digne repetís a l’eix central, en una posició estranya per al francès i en la qual va jugar circumstancialment al Calderón per la baixa de Mathieu.

La banqueta no resol

Fins ara, els teòrics suplents del Barça -actualment, amb la pèrdua de pes de Rakitic és difícil parlar d’onze titular- han tingut una aportació més quantitativa que qualitativa: han jugat un 35% dels minuts, un percentatge clavat al del Madrid. Luis Enrique i Zinedine Zidane calquen la gestió del grup. Ara bé, la banqueta madridista resol partits, com va demostrar Álvaro Morata al Madrigal aquest cap de setmana. La segona bateria blanca fa un 35% dels gols i dona el mateix percentatge d’assistències. Estadístiques de la Lliga que, en el cas blaugrana, baixen moltíssim, fins al 22% i el 24%, respectivament. El pes del trident condiciona i converteix els actors secundaris blaugranes en personatges amb un rol residual durant moltes fases de la temporada.

Buscant solucions a la banqueta

Rafinha, decisiu a Madrid, trenca aquesta dinàmica. És el migcampista més golejador en Lliga: 6 gols en 822 minuts, pràcticament la meitat dels marcats pels suplents (14). Al Madrid, més enllà de la voracitat de Morata, destaquen Isco (5 gols i 4 assistències) i Lucas Vázquez (1 gol i 4 assistències).

Guanyar, el primer manament

Ja sigui amb molts o pocs canvis a l’onze, el Barça buscarà tres punts “clau” -com va dir Luis Enrique- per pressionar el Reial Madrid de Zidane, que rep a les 21.30 h el Las Palmas al Santiago Bernabéu. Davant hi haurà un Sporting “més atrevit” amb Rubi del que ho era amb Abelardo, tot i que els asturians arriben al Camp Nou amb la voluntat de fer rotacions i guardar alguns titulars per a futures jornades contra adversaris més assequibles. El grup està reforçat pel que va passar diumenge: com a exemple, la “ràbia” amb què es va celebrar el gol de Leo Messi que donava els tres punts.

En la prèvia d’un partit especial per a ell, pel que representa l’Sporting per a l’asturià, Luis Enrique va tornar a defensar la convicció del grup -cos tècnic i jugadors- en una determinada manera de jugar: “Estem convençuts que jugant bé tenim més opcions de guanyar, però no sempre es pot aconseguir”. Però alhora va admetre que el contrari juga i condiciona: no tot depèn del Barça. Si l’equip pateix és perquè els tècnics rivals han trobat la fórmula per castigar-lo: la pressió alta. I, de moment, al laboratori de la Ciutat Esportiva no s’ha trobat l’antídot ideal per recuperar la iniciativa. “Agafeu els entrenadors rivals, els sacsegeu i els dieu «Deixeu jugar el Barça, que no el deixeu jugar; deixeu jugar Busi, pobre noi». Hi ha una evolució clara, ens pressionen més. És mèrit dels rivals i nosaltres busquem evolucionar. La dada de la possessió és un mitjà per guanyar els partits. Si amb dos tocs pots fer gol, no té cap sentit mantenir la possessió”, va sentenciar l’asturià quan se li va preguntar sobre la pèrdua de pes dels migcampistes. Rearmat emocionalment després del triomf al Calderón, el Barça necessita sumar gent i joc a la causa.

stats