“Busquem nedadors que corrin bé. Ja els farem pujar a la bicicleta”

Sant Cugat Del VallèsÉs dissabte, són les 8 del matí i, a la porta d’entrada del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR), un centenar de triatletes d’entre 11 i 16 anys escolten les instruccions de Joan Mayol, director tècnic, que exposa com es farà la jornada de captació de talent. Hi ha tants nervis com lleganyes abans d’anar als vestidors per preparar les proves de natació: un test de 100 m i un altre de 1.000 m. Servirà de filtre principal per començar a escollir els 10 o 12 millors triatletes potencials de Catalunya, que és l’objectiu d’una jornada al CAR que es completarà a mig matí amb un test de 400 m i un 1.000 m a la pista d’atletisme. “El que busquem és, sobretot, nedadors”, admet Mayol, per la importància de sortir en les primeres posicions de cara a la primera transició. “Després ja els farem pujar damunt d’una bicicleta. Una nena que té bon cor per resistir a la piscina o a la pista, podrà fer bici bé per poc que l’entrenem”, afegeix.

I els triatletes van passant, sèrie a sèrie, a exhibir les seves qualitats per mirar de ser un dels seleccionats. La desena d’escollits començaran al març un procés de tecnificació mensual que s’afegirà als seus plans diaris al club. Serà més endavant quan es valori qui pot rebre algunes de les beques de seguiment, d’intern al CAR, mixta (que no inclou l’allotjament al centre) o només d’entrenament. Alguns, fins i tot, aniran a Madrid a fer concentracions amb la Federació Espanyola -actualment, els dos millors triatletes cadets i júniors d’Espanya són catalans i van sortir d’aquesta detecció de talent.

Fa més de quinze anys que s’estan fent aquestes jornades de captació, que anteriorment tenien lloc a la Mar Bella, a Barcelona, abans que el CAR tornés a centralitzar-ho tot, aprofitant que ja té una àrea de triatló específica a les seves instal·lacions. És la conseqüència del creixement d’un esport que ha multiplicat per cinc les llicències en deu anys (de les 1.099 del 2005 a les 5.351 que recollia l’Idescat el 2015) i que cada cop sedueix més els petits. “Abans semblava que el triatló era un esport per als adults. I ara fins i tot ens venen nens amb pares que no només no són triatletes, sinó que ni tan sols fan esport regularment”, comenta Amand Redondo, del CN Minorisa de Manresa. És una eminència al sector.

A la cafeteria del CAR, s’obre el debat de si s’ha canviat el paradigma d’especialistes adaptats al triatló, com Carolina Routier i Fernando Alarza venint de la natació, o Mario Mola procedent de l’atletisme, o si ara ja hi ha triatletes nascuts com a tal. “Al final, els bons fan de tot”, comenten Redondo i Albert Parreño, fundador de l’equip Fasttriatlon, un dels molts equips a Catalunya que s’ha adaptat a l’interès dels més petits i ha creat fastkiders, dedicats a triatletes en edat escolar a partir de 5 anys.

El triatló ja no és només aquella secció extra dels clubs de natació, sinó que està consolidant espais propis, com L’3scola del CN Sant Just. L’Elena Moragas va ser-ne una de les impulsores i ara és una més d’entre familiars i entrenadors, que corregeixen braçades, reparteixen ànims i admiren l’esperit de la jornada. “M’agrada l’ambient d’aquest esport. I té moltes possibilitats de competició durant l’any, ja sigui amb curses de cross, duatlons o competicions de natació fora de temporada. La meva filla s’ho passa molt bé”, insisteix.

I aspira a fer carrera, com alguns dels seus ídols -el nom de Nan Oliveras, escollit millor triatleta català el 2015, llueix als gorros del CN Olot- o alguns dels grans, com Arnau Montiel, un dels productes de l’ull i talent de Redondo al CN Minorisa i de la detecció de talent de fa algunes edicions. Ara, amb 20 anys, té una beca per entrenar-se al CAR. No desaprofita la seva presència allà per treure el cap per la piscina i donar exemple. “No fa tant, jo era un d’ells. És al·lucinant el nivell que tenen els que pugen, és fantàstic”, i somriu. Fa uns anys competia contra els millors de Catalunya per entrar al CAR, ara aspira a estar entre els 20 primers d’Europa de la seva categoria. I tot va començar un dissabte ben d’hora al matí.