27/06/2016

Deixeu-los ser nens

2 min

Un jugador de la categoria benjamí d’un dels grans equips del país, els noms dels quals no són rellevants, té una pàgina web pròpia on es recull una biografia detallada, estadístiques i les característiques esportives i humanes del nen. No s’hi consigna cap aspecte a millorar, tot són virtuts: golejador, elegant, ambidextre, passador perfecte, driblador, fort, competitiu, xut fulminant. L’autor de la web és el pare del jugador. Al seu entrenador, antic professional, no li agrada gaire la iniciativa perquè considera que només posa pressió a un nen que, amb deu anys, només hauria de pensar a gaudir jugant a l’esport que més li agrada.

Després de les campanyes contra la violència i els insults, comptant que al juliol se celebren eleccions, la Federació Catalana medita accions concretes per limitar la presència dels pares en els entrenaments. Les escenes més desagradables, amb tot, se solen produir en els partits. La més freqüent és la de l’estripada contra l’entrenador -“Perquè no fa jugar el meu nen”-, seguida de la suplantació de funcions amb el pare donant instruccions individuals i col·lectives, però també s’ha registrat la imatge d’un grup de mainada mirant astorats com, a la graderia, els seus familiars s’esbatussen.

Hi ha, certament, pares silenciosos que fan retirar els seus fills del terreny de joc quan passa algun fet nociu per a la seva formació, però són minoria. De la mateixa manera, al costat de clubs que pengen un cartell exhortant els pares a entrenar-se si volen un campió a casa, n’hi ha que pispen jugadors d’altres entitats, encara en una edat indiscutiblement formativa, exonerant la família del pagament de quotes o material. Potser ajudaria a posar seny en tot plegat la reducció de la sobreexposició mediàtica que tenen els tornejos de futbol base. Van ser les televisions de club les que van encetar la tendència per omplir de contingut la graella, però actualment tots els canals de temàtica esportiva proposen partits de “futures estrelles”, bo i sabent que la majoria de joves jugadors no arribaran mai a Primera per més que representin entitats de Primera al MIC, la Danone Nations Cup, el Campionat de Catalunya, l’Íscar Cup o als tornejos La Liga Promises. En aquestes competicions no només els nens reprodueixen els vicis dels grans, sinó que també els hooligans catòdics escalfen els mòbils per bramar sobre la parcialitat dels comentaristes que no sempre diuen el que l’espectador realment parcial, amb l’afegitó de poder tenir algun interès familiar en el partit, vol escoltar. “És vergonyós que això ho facin en partits de nanos”, diuen. Doncs amén.

stats