EL BARÇA JUGA DEMÀ A MESTALLA Crònica
Esports 01/03/2011

Dos clubs massa estimats per fugir de la política

Toni Padilla
3 min
Partits especials L'afició del València celebrant el seu triomf sobre el Barça  a les semifinals de la Lliga  de Campions de l'any 2000.

Tant a prop i a la vegada tant lluny. El camí que porta de Barcelona a València és ple d'entrebancs. El Barça juga demà a Mestalla just en un moment en què aquest camí ha vist com alguns hi aixequen una barricada que dificulta la comunicació: la prohibició de veure Televisió de Catalunya al País Valencià.

Aquests obstacles al camí molts cops arriben als estadis. Si durant molts anys a Mestalla el Barça era xiulat com a adversari, però sense animadversió, en les últimes dècades la rebuda ha canviat, ja que s'ha polititzat. Màxims exponents dels sentimentals futbolístics a la seva terra, Barça i València han estat sovint utilitzats com a plataforma per reivindicar qüestions polítiques.

"No recordo Mestalla com un camp hostil. El recordo com un camp difícil, però hostil no", afirma Josep Maria Fusté, que visitava l'estadi com a jugador del Barça durant els anys 60 i 70. Però la cosa va canviar.

El València, com a club que representa tants valencians (segons un estudi del CIS, el 46% dels ciutadans del País Valencià), ha acollit a les seves graderies gent amb diferents opinions polítiques. I actualment encara és així. Però des de finals dels anys 70 el club va passar a formar part de la denominada Batalla de València, quan en plena Transició les forces polítiques enfrontades per la visió del país i de la llengua van lluitar per controlar els símbols de la ciutat, com les Falles o el futbol. En una època en què la lluita pels símbols va portar a atemptats violents contra tot el que fes olor a català, visitar Mestalla va començar a ser diferent per al Barça.

L'època de Ramos Costa

Cap al 1978, quan ja era president José Ramos Costa, apareixen els primers grups de joves organitzats que defensaven els blaverisme a l'estadi del València. A la directiva de Ramos Costa s'hi aplegava gent de diferent perfil polític (més propers al PSOE que a la dreta, a diferència dels últims anys), però en què predominava l'element anticatalanista. D'aquesta època data la famosa equipació del València amb la senyera amb la franja blava. Just en una època en què hi havia el debat sobre com havia de ser la senyera de la Comunitat Valenciana, la directiva es posicionava. Anys més tard, el 1994, el València recuperaria els històrics pantalons negres per allunyar-se de la imatge del Madrid.

Perquè des de sempre, el club blanc no ha estat ben rebut, a Mestalla. Però si la relació amb el club blanc es va basar molts cops en decisions esportives, com el fitxatge de Mijatovic el 1996, amb la del Barça era normal fins que va arribar la Batalla de València, que va tenir com a escenari Mestalla.

En els últims anys, la política ha condicionat de nou els partits entre dos clubs massa estimats perquè no hi hagi gent disposada a polititzar-los. El transvasament de l'Ebre, la qüestió de la llengua o les declaracions d'algun jugador o directiu han acabat provocant actes polítics a les portes dels camps, o pancartes dels més cridaners. L'últim cop que el València va lluir la seva equipació de la senyera blavera va ser el 2005. La directiva de Juan Bautista Soler va prendre aquesta decisió després que diferents polítics presentessin una queixa al Parlament valencià contra un acte que s'havia viscut precisament al Camp Nou. D'alguna manera, el culpable de tot plegat era Joan Laporta.

Aquest serà el primer cop que el Barça jugarà a Mestalla amb Sandro Rosell a la presidència. Algunes decisions i declaracions de Laporta van ser responsables de diferents fets, com aquesta equipació del València en un partit contra el Sevilla. Va ser la reacció al fet que Laporta donés permís perquè el Camp Nou fos escenari abans d'un partit del Barça d'un acte del Correllengua en què es va desplegar sobre la gespa un mapa dels Països Catalans. Quan uns mesos més tard el Barça va jugar a Mestalla, les penyes més radicals del València van preparar un gran mosaic de resposta en què es podia llegir: "Una terra, un regne, una senyera, una llengua i un escut".

A fora de l'estadi es van repartir adhesius en què es demanava que Laporta marxés del "Regne de València". Per aquelles dates, el jugador Oleguer Presas també va ser objecte de diferents campanyes de grups polítics, com el Grup d'acció Valencianista (GAV). Enguany, amb manifestació al carrer per la qüestió de TV3, de moment es parla de futbol. Guardiola i Emery en són els culpables. Beneïts culpables.

stats