UN PARTIT SENSE CAP EMOCIÓ
Esports 03/02/2011

Escala a Almeria abans del gran viatge

El partit d'ahir només passarà a la història perquè va ser el previ a la final més desitjada. Poc joc, tres grans gols, i alguns exàmens superats pels suplents. Amb perdó.

Albert Solé
4 min
MediterraneoUna, Lalineacio

Barcelona.El Barça tornarà a jugar una final, i el Barça amb Guardiola hi té la mà trencada. Ningú posava en dubte que això seria així abans de començar el partit d'ahir, però un altre cop el Barça va demostrar que es pren tots els partits seriosament. No hi va haver la intensitat de la majoria de partits, però tampoc era necessari; l'important era competir, guanyar, respectar l'Almeria i les 16.000 persones que van anar ahir a l'estadi Juegos del Mediterráneo.

Una cosa són les paraules, i l'altre, els fets. El respecte cap a l'Almeria va ser màxim, i Guardiola ho ha demostrat cada vegada que ha parlat després del 5-0 del partit d'anada. Però una cosa és això, i l'altre és que internament ell des de dimecres ja treballava sense comptar amb el partit d'ahir, com no podia ser d'una altra manera. L'alineació d'ahir en va ser la demostració palpable, amb només dos titulars sobre la gespa, Busquets i Alves, i a més amb el de Badia fora del seu lloc i fent de central. És a dir, els dos únics membres de l'equip de gala estaven a la defensa, i al mig del camp i a la davantera tot eren jugadors poc habituals, com Thiago, que va haver de fer de Xavi, i Nolito, de Villa.

Tot i haver sacsejat tant l'equip, i amb el mateix resultat al sarró que en els quarts de final del Betis, l'actitud amb què va sortir el Barça al camp va ser molt diferent a la de Villamarín. I si no va ser això, va ser l'actitud de l'Almeria, que a diferència del Betis, no es va creure mai que ni tan sols podia fer pessigolles als blaugranes, i els sevillans, sí. En tot cas, el Barça va evitar els ensurts de fa 15 dies a base de tenir la possessió de la pilota en un rondo etern, aprofitant la indolència andalusa, més preocupats de rebre un altre 0-8 que de res més.

Poc joc i tres gols

L'autopassada de Bojan després de 3 minuts de joc que després Nolito no va saber aprofitar va fer pensar que el partit seria molt més mogut del que va arribar a ser. I és que el primer xut del Barça a porteria amb cara i ulls no el va fer Afellay fins al minut 29 de joc, i això que abans el debutant Feghouli -acaba d'arribar cedit pel València- havia enviat una pilota al pal (26'), en el que va ser l'única acció de perill dels homes d'Oltra en tot el partit. Fins aquell moment, avorriment absolut. El partit s'assemblava més a un amistós de pretemporada que a una semifinal de Copa del Rei, però és mèrit del Barça que fos així, perquè la feina ja estava feta des del Camp Nou. I entre badall i badall, va aparèixer un llamp des de la banda esquerra anomenat Adriano, i amb una jugada personal espectacular en què va driblar dos defenses amb una tècnica depurada, va superar Esteban per sota el cos (34'). Un gran gol, el primer d'Adriano amb la samarreta blaugrana, que no canviava res en l'ànim dels dos equips.

La predisposició de l'Almeria en la segona meitat va ser la mateixa, intentar no sortir escaldat un altre cop, però quan surts al camp amb por, no et pot passar res de bo. La sort és que ahir al Barça no li interessava tornar a golejar, però de verí sempre en té.

Passaven 10 minuts de la represa quan Gaby Milito, que ahir va fer de capità de l'equip, va pujar la pilota des del centre de la defensa com un mariscal fins a la frontal de l'àrea, cosa molt poc habitual en ell darrerament per la falta de confiança, i li va cedir a Thiago. El fill de Mazinho va veure com pujava Dani Alves per la dreta i va obrir la pilota sabent que la posaria a l'àrea perfectament, per això va entrar-hi a l'espera del regal, que va arribar, i ell va resoldre amb un cop de cap fantàstic a l'escaire del segon pal, impossible per a Esteban. Un premi per a un jugador que en aquesta segona part del curs haurà de demostrar la seva maduresa com a futbolista jugant amb el filial i ajudant el primer equip com ahir, en lloc de conviure cada dia amb el vestidor de Guardiola com durant la primera part del curs.

Afellay, cada dia millor

El partit no s'havia acabat encara. Molts jugadors que ahir van ser titulars, sense la pressió del resultat, havien d'aprofitar l'avinentesa de tenir davant un Almeria que no oposava cap mena de resistència, per fer-se veure. I un dels que ho va fer molt bé en aquest sentit va ser Ibrahim Afellay. L'holandès que va arribar a principis de mes, va demostrar que cada dia s'entén més amb els seus companys, i ahir fins i tot es va permetre el luxe de marcar un gol, també el primer com a jugador del Barça. Va entrar a l'àrea, va retallar i es va treure un xut sec al segon pal fantàstic.

L'Almeria feia estona que havia tret la bandera blanca -de fet la van treure just quan l'àrbitre va xiular l'inici del partit- i el Barça va decidir que ja n'hi havia prou. La qüestió era seguir mantenint la possessió de la pilota sense fer-ne gaire sang. El Barça ja era finalista des de la setmana passada -perdó, Pep-, i ahir era el torn dels suplents -perdó un altre cop- per fer un pas endavant. I el van fer, sense floritures, però el van fer. Milito, Adriano, Keita, Mascherano i Bojan van complir amb el que tocava. També era un partit perquè Dani Alves, que fa poc que ha tornat d'una lesió de deu dies, comencés a agafar ritme de competició un altre cop. I el tercer objectiu del partit d'ahir era seguir provant a Sergio Busquets com a central -el primer cop va ser el 2 de gener amb el Llevant-, encara que no li van exigir gaire, i només va jugar 45 minuts.

Per a més informació sobre el partit: www.ara.cat/esports/barça

stats