Esperant els millors defenses, Iniesta i Busquets
BarcelonaEl partit d’ahir al Vicente Calderón va ser un resum perfecte del que està sent aquesta temporada. Un Barça capaç de tot, de meravellar amb una primera part trepidant al ritme del trident i d’haver de passar-se tota la segona meitat traient aigua del vaixell perquè no s’acabi enfonsant. L’equip de Luis Enrique viu de moments, es mou a cop d’estats d’ànim, sempre efervescent.
Dins de cada partit hi ha diferents partits. Si totes les peces de l’engranatge estan greixades, el Barça no té pràcticament rival a tot Europa. Però si alguna peça falla, si no es connecta amb el trident, el bloc cau com un castell de cartes. Els tres de dalt són com una manada de búfals corrent. Un torrent desbocat que no pot contenir cap mur, ni tan sols les puntades de peu dels defenses de l’Atlètic de Madrid buscant els turmells de Neymar. Naturalesa salvatge. Futbolistes elèctrics. Envestides que no poden mantenir-se durant els 90 minuts. És humanament impossible. Per això, quan el trident reposa, el Barça troba a faltar alguna cosa que li permeti viure sense sobresalts constants. Defenestrada la pilota per atacar, també s’ha oblidat que la pilota serveix sobretot per defensar. I aquest descontrol, la falta de govern, la intranscendència dels interiors quan no hi és Iniesta, permet que tots els rivals tinguin el seu moment, mentre el Barça s’encomana a l’ofici de Piqué per subsistir i el trident agafa aire.
Aquesta falta de regularitat que s’ha demostrat durant la temporada converteix el Barça en un equip més pensat per dominar en les competicions de cara o creu que en les curses de fons. La Champions i la Copa es poden guanyar amb 11 jugadors i les envestides del trident. Són esforços selectius. A la Lliga, necessites 22 jugadors -i quan els has posat no han respost- i alguna cosa més que el trident. L’esperança blaugrana per a aquest final de curs passa perquè Andrés Iniesta i Sergio Busquets siguin els millors defenses del Barça.
