Gent normal
Les curses per etapes són especials per la convivència. A les d’un dia, arribem, correm, ens dutxem i marxem. Només la fem petar amb els més propers. A les més llargues, la convivència fa caliu: ens llevem, compartim àpats, passem les hores mortes, dormim en espais comuns i tenim molt més temps per relacionar-nos. Són dies en què, fora de la cursa, els corredors d’elit s’igualen als amateurs i és una oportunitat per conèixer-nos.
Ja n’he fet unes quantes i és curiós observar com la timidesa inicial desapareix un cop feta la primera etapa. Com si el fet d’haver patit tots el mateix ens unís i deixéssim de ser estranys.
Fa poc vaig tornar d’una cursa de quatre dies, amb dues etapes i viatges de trasllat entre Europa i l’Àfrica. La tarda abans de l’etapa marroquina, érem a l’habitació arreglant el material per a la cursa. Són estones de submersió en el nostre món intentant evitar descuits, instants de complicitat, en què el cansament comença a notar-se i som més vulnerables emocionalment. Ja hem viscut històries compartides i tot es fa més proper. Un corredor es va girar i em va dir: “M’ha agradat estar amb vosaltres perquè m’he adonat que sou gent normal”. Encara no m’havien etiquetat mai de normal i tampoc vaig tenir clar si era bo o dolent. Va seguir: “Sou propers, es pot parlar amb vosaltres, riure...” La seva frase es va allargar mentre jo buscava una resposta ràpida per sortir d’aquell laberint.
Què carai vol dir que som gent normal? ¿Ser normal és relacionar-se? ¿Ser normal és tenir una família, unes obligacions, uns neguits, unes alegries? ¿Ser normal vol dir valorar, vol dir estimar? ¿Vol dir llevar-nos al matí per anar a la feina, fer equilibris per entrenar-nos? ¿Riure, plorar, enfadar-nos? ¿Estar cansats o eufòrics? ¿Portar una casa, posar rentadores, fer el sopar?
Em va venir al cap una frase força encertada que li havia sentit a un company no feia gaire i li vaig etzibar: “Som absolutament normals, només que correm una mica més ràpid”. Crec que la meva resposta el va convèncer i vàrem seguir parlant de qualsevol altra cosa sense més transcendència.
