L'HABILITAT GESTIONANT EL VESTIDOR
Esports 24/01/2011

L'elogi com a mètode

Aquest curs s'està posant més en evidència que mai una altra de les habilitats de Guardiola, la gestió del vestidor, sobretot amb aquells que tenen menys minuts. Els elogis a Keita en són un exemple.

Albert Solé
5 min
RonaldinhoEl, XXI

Barcelona.Quan a Frank Rijkaard se li preguntava en una roda de premsa per un jugador en concret poques vegades li regalava bones paraules i acostumava a respondre que no li agradava parlar de casos particulars, sinó del col·lectiu. Era la seva manera de motivar tots els seus jugadors igual, no elogiar-ne cap més que un altre, encara que aquest es digués Ronaldinho.

El llibre d'estil de Pep Guardiola és un altre, començant perquè les seves compareixences davant la premsa són molt més animades que les de l'holandès i els periodistes en traiem més titulars. Al de Santpedor no li fa res cantar les excel·lències d'un dels seus futbolistes quan l'hi demanen, i quan no ho fan però ell vol destacar-lo especialment s'ho fa venir bé per destacar-lo públicament. És la seva manera de gestionar el vestidor, repartir elogis a parts iguals, però encara més quan un jugador ho necessita o no ha estat especialment encertat. En aquest cas, Guardiola es nota que ha conviscut molts anys en un vestidor amb un altre holandès, Johan Cruyff, que quan sabia que hi havia un jugador que estava a punt de ser el blanc de les crítiques de la premsa o de l'exigent Camp Nou, ell s'avançava a tothom i ressaltava aquell joc obscur que tan bé havia fet aquest jugador i que ningú se n'havia adonat.

Quan, després del partit de dissabte contra el Racing, un periodista va preguntar a Guardiola sobre el paper de Seydou Keita, el de Santpedor s'hi va abraonar ben de gust: "No tenim cap altre jugador com Keita, només existeix ell, i en determinats partits és imprescindible. Jo faig jugar més la bona gent, ho he dit moltes vegades, i tothom hauria d'aprendre d'ell i com es comporta un professional com ell. Txiki va firmar-lo i mentre jo sigui aquí és intocable. Ell quan no juga es planteja què ha de fer per jugar més, no pensa que l'entrenador està contra ell, i això el fa imprescindible. La gent no se'n recorda però al camp del Ceuta va salvar dos gols fets, i a San Mamés amb intangibles ens va donar la classificació. És cert que en partits tancats el desequilibri de l'Iniesta o del Thiago és impagable, i a vegades no el faig jugar, no perquè no vulgui, perquè si pogués el faria jugar sempre, ell i deu més. La seva generositat és impagable, i aquesta generositat la tradueix en la seva manera de ser. Jo he tingut jugadors que si els dones vint minuts quasi els menyspreen, però Keita no, al contrari". Van ser quasi tres minuts de resposta en què, com es pot comprovar, el tècnic del Barça lloa fins a l'infinit el valor del tretzè jugador més utilitzat aquest curs. Segurament aquest enamorament del tècnic amb el malià va néixer la setmana prèvia a la final de la Champions de Roma el 2009. Abidal estava sancionat, i Guardiola va demanar a Keita que volia que jugués de lateral esquerre, però ell va dir que no se'n veia capaç i que creia que a l'equip hi havia altres especialistes per a aquella posició. Va jugar Silvinho i el Barça va guanyar la seva tercera Lliga de Campions. Un altre tècnic hauria desterrat Keita per sempre, Guardiola en va valorar la generositat.

Evitar la desmotivació

Guardiola sap que aquestes paraules superlatives cap a Keita són més necessàries que mai aquesta temporada. Tant en l'any del triplet com en l'any de la Lliga dels 99 punts, les rotacions entre tots els jugadors de la plantilla blaugrana eren molt habituals. Potser les lesions li van fer part de la feina al tècnic, no ho sabrem mai, però tot i que tots els aficionats sabien quin era l'onze tipus, mai en aquests dos anys amb Guardiola a la banqueta hi havia la sensació que hi ha aquest any, que hi ha onze titulars -el que tothom anomena onze de gala- i la resta acompanyen. A més, les dades de minuts jugats dels uns i els altres no enganyen, encara que Guardiola, lògicament, no vulgui sentir a parlar d'onze de gala ni de titulars i suplents. És el seu paper.

Encara que el discurs habitual del tècnic que tothom és important en aquest equip i que el paper de Pinto és tan important com el de Valdés o Busquets, s'entén perquè sap més bé que ningú que necessita aquests suplents tant o més motivats que els titulars per competir i guanyar tots els títols. Els equips que podien guanyar i competir amb només onze o dotze jugadors són cosa del passat. L'acumulació de partits en una temporada del segle XXI exigeix als entrenadors una habilitat especial, tractar a tothom de la mateixa manera, encara que després a la pràctica no ho facin. Aquesta mà esquerra per afalagar el dinovè jugador de la plantilla i que aquest es cregui que sent l'últim futbolista de l'equip està ajudant el col·lectiu a aconseguir els títols no la té tothom i, pel que sembla, Guardiola sí. De fet, l'any del triplet, Guardiola va voler que Gaby Milito -que no havia jugat ni un minut en tot l'any per la lesió al genoll- saltés a la gespa el dia de les celebracions perquè considerava que el seu paper de company dins el vestidor havia sigut també important, encara que ell fos reticent a sentir-se part de l'èxit col·lectiu d'aquell curs històric.

Maxwell, Bojan, Mascherano...

Però Keita no és l'únic jugador amb pocs minuts a qui Guardiola ha tirat floretes durant aquesta temporada. A Bojan, amb qui ha començat una tasca de defensa del famós xiuxiueig del Camp Nou, li ha dit més d'una vegada que el fa jugar menys del que és mereix, de Maxwell ha comentat en més d'una ocasió que és un dels millors fitxatges que va fer Txiki Begiristain -que també ha portat Alves, Villa o Piqué- i de Jeffren, que ja forma part del primer equip encara que ell no se'n senti perquè s'ho ha guanyat. A qui també ha hagut de regalar alguns afalacs extres és a Javier Mascherano. Quan un equip com el Barça fitxa el capità de la selecció argentina i líder dels mig del camp del Liverpool se suposa que és perquè serà titular sempre, encara que ell va ser el primer que sabia que venia a donar descans a Busquets. I Guardiola també ho valora: "És una persona d'un nivell humà molt gran i s'ha guanyat al vestidor, és molt solidari i ens agraden aquest tipus de jugadors". Paraula de Pep.

Jeffren disposa de la confiança de Guardiola.

"No tenim cap altre jugador a part de Keita, només existeix ell, i en determinats partits és imprescindible. Txiki va firmar-li i mentre jo sigui aquí és intocable. A vegades no el faig jugar, no perquè no vulgui, perquè si pogués el faria jugar sempre, ell i deu més".

"Les seves expectatives són ser un jugador important, i ho és. Té vint anys, està en fase d'aprenentatge i de creixement. Més enllà de fer coses malament, que les fa com tots, no vull que el jutgem per si fa gols o no. Bojan ens dóna molt".

"No em plantejo una plantilla sense Gaby, és important quan juga i quan no ho fa també per tot el que ens dóna. Mai oblidaré com s'ha comportat tot aquest temps. Si no confiés en ell no seria aquí, compto molt amb ell".

Sobre Pinto: "És una part importantíssima del nostre vestidor, ens aporta moltes coses". I respecte al paper residual que està tenint Jeffren, Guardiola ha dit: "Jeffren vol guanyar-se un lloc a l'equip i jo li dic que ja el té".

"És un jugador fantàstic que interpreta perfectament el nostre joc quan ataquem i quan defensem. A més és un persona d'un nivell humà molt gran i ja s'ha guanyat el vestidor. És molt solidari i ens agraden aquest tipus de jugadors".

"És un dels millors fitxatges que hem fet en els últims anys, va ser un encert molt gran de Txiki i del club. És generós, ataca bé i defensa millor... És polivalent i sempre té una actitud excel·lent". Guardiola sempre té paraules d'elogi per als jugadors menys mediàtics.

stats