Maleïdes vacances de Nadal...

BarcelonaÉs ben trist dir-ho, però al Barça les vacances de Nadal li arriben en el pitjor moment possible. Ara toca aturar-se? ¿Ara que s’havia recuperat el bon joc, s’havia recuperat el futbol col·lectiu i els resultats -oh, meravella!- havien tornat a arribar?

Després d’un novembre nefast i d’un Madrid que s’havia escapat a sis punts, el Barça torna a ser el Barça. Ha reaparegut Iniesta després de la lesió, Busquets sembla que torna a ser el Busquets de sempre i Messi enamora el Camp Nou recuperant aquella versió omnipresent i omnipotent. La cirereta del pastís són Suárez i Neymar, més en forma i més participatius que mai (bé, almenys més en forma que en l’últim mes de temporada).

És cert que no tot és positiu. En defensa fa la sensació que Umtiti ha perdut fiabilitat i que Ter Stegen té un bon cacau amb el joc de peus, que si hi jugo o no hi jugo. O que Rakitic i Digne no estan tenint últimament el protagonisme que havien de tenir. Però, també per això, aquesta aturada nadalenca fa una mica de nosa, perquè ara que el col·lectiu funciona l’escenari és ideal per resoldre aquestes petites tares.

I també fa nosa perquè el gener, més enllà de la marató de la Copa, començarà amb dos partits exigents, d’aquells en què serà novament important el joc: desplaçament a Vila-real i visita del Las Palmas. I perquè és ben sabut que després de Cap d’Any a l’equip li costa una mica pair els canelons, els torrons, el raïm i tot el que es consumeix per festes.

L’equip s’havia aixecat tan bé que ara l’afició té por que s’esbravi la màgia. Que després de Nadal la màquina no estigui tan greixada. Però, ja se sap, el culer és pessimista de mena i sempre necessita aquell punt negatiu per dir, si perden, “Jo ja ho vaig dir”; i, si guanyen, “Sort que vam avisar”. El gran consol és que derbis com el d’ahir demostren que el Barça 16/17 ofereix garanties.