24/12/2016

Nadal i pilota

2 min

El 1983, quan els clubs encara podien determinar l’horari dels seus partits com a locals, el Brentford londinenc va programar el derbi contra el Wimbledon el dia de Nadal a les onze del matí. Feia divuit anys que a Anglaterra s’havia abandonat una tradició pràcticament coetània de la football league,que va néixer la penúltima dècada del XIX. Els rectors del torneig intuïen que jugar durant les dates festives podia significar un magnífic regal per al públic infantil i atraure seguidors. No seguidores: la dona encara no tenia cabuda al futbol del 1890 i, mentre es consolidava el partit nadalenc, arrelava la idea que, aquell matí, el marit i els fills anaven al camp perquè l’esposa cuinés el gall dindi amb tranquil·litat. Quan, noranta anys després el Brentford va rescatar aquest argument masclista, va causar un terrabastall comprensible. No tan sols perquè, uns mesos abans, Mary Donaldson havia sigut elegida com a primera alcaldessa de Londres, fet inèdit en vuit-cents anys. També perquè als aficionats els incomodava cada cop més abandonar la família per planificar un viatge futbolístic en un dia amb un funcionament reduït del transport públic. El partit en qüestió es va acabar jugant la vigília de Nadal amb la segona millor taquilla de la temporada a Griffin Park.

L’adagi sexista que enviava els homes a l’estadi i les dones als fogons, però, no va ser exclusiu de la Gran Bretanya. L’esmenta Xavier García Luque, admirable referent de la historiografia blaugrana, en un article a La Vanguardia el 2013, substituint el gall dindi per l’escudella i carn d’olla, perquè el Barça va jugar per Nadal, intermitentment, durant cinquanta-vuit anys. Tots aquests partits van ser amistosos excepte un, contra la selecció de Copenhaguen, de la Copa de Fires del 1955. El primer s’havia jugat el 1912, i García Luque assenyala entre els més recordats la visita, el 1921, de l’Sparta de Praga, que va reunir trenta mil persones a la Foixarda i va empènyer Gamper a impulsar la construcció del camp de les Corts, o el del 1950, davant del Frankfurter SV, amb dos gols d’un Kubala que encara no podia jugar partits oficials.

L’últim partit nadalenc del Barça va celebrar-se el 1970. Però qui passa per la vora del Miniestadi el dia 25 observa que s’hi juga. Cada Nadal els veterans, l’actual Agrupació Barça Jugadors, salten a la gespa per reviure els seus millors dies, els més joves, o aquelles matinals d’empatx de pilota, de cuir i de carn, els de més edat. Es recupera, així, una tradició també nostrada, si bé amb un matís important. El primer partit s’inicia a quarts de deu: per tant, ningú té excusa per no tornar a casa a temps d’implicar-se en l’elaboració del dinar.

stats