JA FA TRES ANYS QUE JUGA A PRIMERA
Esports 18/01/2011

"El Pep em va demanar que treballes fort. Per tant, treballo"

Estil de joc Sempre intento estar en moviment continu, donar sortida Alçada Tothom deia que era molt petit, que em costaria... però al Barça tots tenim la mateixa alçada

Toni Padilla
6 min
Barca-Murcia, Especialment

Va debutar a Primera Divisió el 12 de gener del 2008, durant un Barça-Múrcia, jugant tot just tres minuts. Ja han passat tres anys des d'aquell dia. Com valora tot aquest procès?

Cada any m'he sentit millor que l'anterior. És normal perquè he anat agafant més confiança, experiència i minuts amb el primer equip. Des de l'inici tot ha anat molt bé, han arribat molts títols i estic feliç, però toca seguir treballant fort per aportar coses a l'equip. De moment no em puc queixar de com han anat les coses.

Com recorda el dia del seu debut? Aquell dia, el filial, on entrenava en Guardiola, jugava al camp del Balaguer, oi?

Sí. Teníem entrenament al matí amb el filial, a la ciutat esportiva, i llavors el mister em va cridar per dir-me que Santi Ezquerro no podia ser a la convocatòria del primer equip. I em tocava anar-hi a mi per ocupar el seu lloc. Va ser molt emocionant, perquè vaig poder debutar davant l'afició al Camp Nou, que era un somni. És un d'aquells dies que no s'obliden mai.

I malgrat que aquell dia no va poder jugar amb el filial a Tercera Divisió, va anar a veure el partit de Balaguer conduint amb el seu cotxe particular, oi?

Sí. A Balaguer teníem un partit difícil, i el mister volia confiar en mi perquè jugués. Però a la vegada estava mot feliç pel meu debut a Primera. Crec recordar que també es va aconseguir un bon resultat a Balaguer (el Barça B va empatar 1-1, amb Sergio Busquets jugant els 90 minuts), i al final de temporada es va aconseguir l'ascens, que era l'objectiu.

Guardiola va dir després de derrotar el Màlaga aquest cap de setmana que vol jugadors que es mouen molt i ofereixin alternatives en atac. Vostè entraria en aquesta definició perfectament, no para mai quiet...

Sempre intento aportar coses a l'equip, estar en moviment continu, donant sortida i assistències… Ara, cal dir que jugar al costat dels millors jugadors del món et facilita molt les coses.

Darrerament el Barça ja no juga amb un 9 pur, com passava amb Ibrahimovic, i Messi ocupa aquesta posició de fals 9 . Aquest canvi tàctic també ha permès millorar a Pedro?

Sí, m'ha ajudat molt, perquè Leo se sent més còmode amb aquests sistema. A ell li agrada molt venir a rebre pilotes, atreure rivals, i David Villa i jo aprofitem els espais que crea a les esquenes dels defenses rivals. Em trobo molt bé de forma i còmode sobre la gespa, esperem que això ens permeti arribar a final de temporada amb opcions de guanyar títols.

Quants cops ha sentit al llarg de la seva carrera que els baixets no poden jugar a futbol de primer nivell?

Molts. Especialment quan jugava a Tenerife; tothom deia que era molt petit, que em costaria...però al Barça més o menys tots tenim la mateixa alçada, i es demostra que els baixets podem ser ràpids i que, amb habilitat, podem jugar bé a futbol. Això ajudarà jugadors baixets que vindran en el futur.

Baixet, però sempre avançat, perquè abans d'arribar al Barça ja havia debutat amb el primer equip del San Isidro....

Vaig debutar amb 15 anys a Tercera Divisió amb el primer equip del San Isidro. Físicament era molt petit i la gent deia que calia vigilar amb mi perquè era baixet. A més teníem una gran generació de juvenils que ho vam fer molt bé al torneig internacional d'Adeje, on el Barça em va descobrir. Allà em van proposar el fitxatge pel club i com que era aficionat del Barça de sempre, ho vaig acceptar encantat.

Com va anar el procés de fitxar pel Barça?

A Adeje vam acabar tercers del torneig, i la gent del Barça es va posar en contacte amb mi per dir-me que em volien fer una prova aquí a Barcelona, i inicialment ni m'ho creia, tot plegat. Però vaig venir, i vaig jugar un torneig juvenil a Holanda que, per sort, va anar bé, i van decidir confiar en mi.

Com va ser la seva arribada a Barcelona? El va sorprendre l'estructura del futbol base blaugrana?

Sí, tot. L'estructura, La Masia, la ciutat esportiva... Va ser tot nou. Era bonic arribar a un club nou, adaptar-se a un nou sistema de joc, a uns nous companys... Però també significava un canvi radical en la meva vida, i l'adaptació al començament va ser bastant dura.

Quan va conèixer per primera vegada Pep Guardiola?

Doncs recordo que va arribar quan estàvem fent el darrer entrenament amb el Barça C, ara farà quatre temporades. Al final de l'entrenament ens va cridar i ens va dur a un despatx. Allà em va dir que seria el nostre entrenador la propera temporada. A mi em va dir que em volia veure i que tindria oportunitats. Quan ens vam conèixer, en Pep em va demanar que treballés molt, que calia treballar molt, i això és el que he fet, treballar molt. I, per sort, tot ha anat bé fins ara.

Vostè n'està molt del seu pare, que segueix treballant a la gasolinera de tota la vida, però el Pep és com un segon pare...

Del Pep... podríem dir que és un pare esportiu. Ell ha decidit apostar per mi des del començament, m'ha donat confiança i presència al primer equip. M'ha donat minuts, m'ha permès viure grans experiències. Li dec molt, sempre ha apostat per mi. I també és una gran persona, molts jugadors sempre li estarem agraïts...

Xavi diu de vostè que encara no té clar amb quina cama juga millor, ja que domina el joc amb les dues. Això no és natural...

No. De petit el meu tècnic al San Isidro m'obligava a xutar amb les dues cames, perquè quan jugava al carrer de casa meva només ho feia amb una. Mica en mica jo també vaig insistir en això de les dues cames a mesura que anava creixent com a futbolista i, més o menys, puc dir que ara ho porto bé, això. Em defenso bé amb les dues.

Insisteix molt en la feina. Gràcies a ella ha aconseguit passar en tres anys de suplent a titular en la final de Mundials de clubs i seleccions com a Sud-àfrica?

El treball diari als entremaments es clau. A la selecció costava entrar perquè hi havia un equip base molt fet, però per sort el Vicente Del Bosque va confiar en mi i ara jugui qui jugui ho fa bé.

Ha passat en pocs temps de Tercera a ser campió del món. Abans de sortir a jugar la final d'un Mundial, en que pensa? És conscient de que milions de persones el miren, o pensa només en els seus familiars i amics?

Bé, ets conscient de tot. Penses en tot plegat, en que t'estarà mirant molta gent, en que et miren molts nens, i també penses en la gent que t'estimes. Això és bonic, t'omple d'orgull. I així surts molt motivat a la gespa. Només penses en poder donar una satisfacció a tothom que t'estima.

A Tenerife l'estimen molt, ja és tot un ídol. Suposo que deu ser molt especial quan torna a casa seva i veu com és rebut...

Si, la gent ho viu molt el futbol. Ens coneixen tant al Jeffren com a mi, i quan hi torno pots sentir el carinyo. Estem molt orgullosos de ser canaris i de ser reconeguts a casa nostra, ens dona orgull.

Vostè també creu que aquest Barça serà recordat com un dels millors equips de la història d'aquí a uns anys?

Potser serem recordats durant molt de temps, ja veurem. Si que és cert que tenim una proposta futbolístca que funciona, que juguem a un nivell molt alt. Sembla fácil, el que fem, però cada partit costa molt. Costa molt, i toca seguir així. No sé si la gent ens recordarà com altres grans equips, o vindran altres que ens superaran. Sigui com sigui, ens toca aprofitar el moment.

Aprofitar un moment en que el Madrid ja és a quatre punts. Deixar-se punts pot ser clau en aquesta lliga que no permet cap instant de relaxació?

No crec que fos relaxació del Madrid, perquè,tots els equips juguen i cada partit és difícil. Et pots deixar punts pel camí, és normal. Toca anar partit a partit, i estar concentrats. Si et deixes punts es pot notar a finals de temporada, doncs això estarà molt ajustat. Els dos equips estem a un gran nivell.

És a dir, que no tenen raó els qui diuen que la lliga ja està sentenciada...

No. Queda tota la segona volta de campionat, cal anar a camps molts difícils i rebre bons equips. Pot passar de tot.

El 5 a 0 al Madrid va ser el millor partit jugat per aquest Barça?

El 5-0 va ser un gran partit, i era davant de l'etern rival. A més, jugant així de bé, va ser realment un dia molt especial. El destacaria com el millor partit. Va ser important poder guanyar, perquè teniem moltes ganes.

D'aquests tres anys, es queda amb algun gol en concret?

Tinc la sort d'haver fet molts gols durant aquest període, però si toca triar, em quedari amb els gols marcats en les finals, aquells de la Supercopa d'Europa davant del Xakhtar i els del Mundial de clubs. Van ser gols molt especials. I llavors tenim els altres gols més bonics, com aquell des de el mig del camp davant del Depor, el de l'Almeria o contra el Madrid al Santiago Bernabéu…ara, per sobre de tot sempre em quedo especialment amb la feina dels companys per ajudar-me a fer aquests gols.

Parlem de l'altre jugador de Tenerife de la plantilla. Jeffren. Deu ser especial estar els dos junts, i seria més bonic si ell aconsegueix fer-se un lloc al primer equip....

Al Jeffren el veig molt tranquil. Entrena molt fort i treballa molt bé . estic segur de que tindrà més oportunitats. De fet, ja li ha fet un gol al Madrid! És un jugador amb molt de futur, tant de bó tingui el seu lloc al primer equip.

stats