14/05/2017

Que algú en prengui nota

2 min
Neymar

BarcelonaLa temporada del Barça en noms s’explica per Neymar, Messi i Suárez. També alguna cosa de Sergi Roberto per les seves aparicions decisives en els grans escenaris, i la consagració d’Umtiti com un central de garanties de cara al futur per acompanyar Piqué, absent ahir contra el Las Palmas, però un dels pocs que han fet acte de presència tota la temporada. Poc més. El trident pesa molt. Massa. Explicar aquest Barça és adjectivar el joc dels tres de dalt. Amb el mig del camp relegat a un paper secundari -i perdut pels canvis permanents de Luis Enrique- i una banqueta poc atractiva per trobar-hi futbolistes per canviar dinàmiques, l’equip ha sigut el que ha volgut i pogut el trident. Un dia, com ahir a Gran Canària, els titulars són per a Neymar. Un altre són per a la voracitat de Suárez. I la majoria recauen en Messi. I, òbviament, quan tots tres tenen el dia, s’acaben els adjectius. La mirada sempre situada sobre el trident, oblidant massa sovint tot el que hi ha darrere, el que queda a l’ombra de les genialitats dels tres cracs.

A Madrid, en canvi, la temporada té més noms propis. I més varietat. Si els blancs no fallen contra el Celta ni el Màlaga, serà la Lliga de Cristiano, infal·lible en la seva cita amb el gol, però també la Lliga dels Isco, Asensio, Ramos, Modric... o fins i tot Nacho, golejador ahir contra el Sevilla, i un dels noms que expliquen millor aquesta temporada. Mai ha fallat, ha tapat tots els forats, tot i ser un futbolista que no passa de la normalitat. Quan més oxigen li faltava al Madrid, tots aquests jugadors sense l’aurèola de cracs que perseguia sempre Florentino han permès sobreviure a l’equip de Zidane. No han calgut ni Benzema ni Bale. El Madrid té la Lliga a les mans perquè l’equip ha passat per sobre -potser malgrat Florentino- del trident. Que algú en prengui nota a Barcelona.

stats