L’‘informe Garcia’ taca Sandro Rosell

BarcelonaTres anys després, la FIFA va decidir fer públic l’anomenat informe Garcia, una investigació de 430 pàgines duta a terme per l’exfiscal nord-americà Michael J. Garcia sobre la corrupció al futbol mundial, centrat especialment en la concessió dels Mundials del 2018 i 2022 a Rússia i Qatar, respectivament, i en què l’expresident del Barça Sandro Rosell té un paper destacat.

La FIFA es va negar a publicar tot l’informe en el seu moment, cosa que va provocar una queixa formal de Garcia, però després de saber que el diari alemany Bild l’havia aconseguit, va decidir fer-lo públic. Al text, de més de 400 pàgines, es destaca que hi hauria una connexió directa entre Sandro Rosell i la candidatura de Qatar, en la qual hauria sigut assessor a canvi de 2.000 euros per dia treballat. El text assegura que Rosell, a qui es dedica un capítol sencer, era “un actiu” per al comitè organitzador que presidia Hassan Al-Thawadi.

La vinculació entre el país del golf Pèrsic i Rosell hauria començat el 2006, quan l’acadèmia Aspire -de titularitat qatariana- i Bonus Sports Management (BSM) -empresa propietat de Rosell- van forjar una associació per desenvolupar i gestionar la iniciativa d’exploració de talent a Aspire Football Dreams. La bona relació entre les dues parts hauria dut Rosell a assessorar la candidatura entre el 2008 i el 2009, actuant de consultor i fent estudis de viabilitat per saber si una possible candidatura de Qatar tindria l’oportunitat de guanyar. Sobre les dates, per exemple, s’analitzaven les possibilitats d’èxit si el Mundial es feia a l’estiu o a l’hivern, o fins i tot si es feia amb l’ajuda d’algun país veí.

A més a més, es comprometia a ajudar a “presentar l’estratègia a autoritats superiors”. En el conveni hi havia diferents clàusules de confidencialitat, com ara que Rosell havia de “suprimir irremeiablement tota la informació vinculada amb la feina” un cop acabés les seves funcions de consultor.

Segons l’informe, Rosell tenia com a “punt fort” per als interessos de Qatar la seva estreta relació amb Ricardo Teixeira, aleshores membre del comitè executiu de la FIFA i home fort al futbol brasiler. Una relació que té data d’inici, el 1996, i que s’ha perpetuat durant més de dues dècades. Rosell va firmar com a propietari de l’empresa Uptrend Developments, amb seu a Nova Jersey (Estats Units), que rebria un percentatge dels drets de 24 partits de la Confederació Brasilera de Futbol que venia Teixeira. Un d’aquests partits era l’amistós entre l’Argentina i el Brasil, el 17 de novembre del 2010 -quan Rosell ja era president del Barça-. Segons l’informe, Teixeira va dormir aquella nit a Qatar en una habitació que costava 5.495 dòlars. Mentre que la de Messi en costava, només, 301.

En les conclusions, i valorant aquesta relació entre Rosell i Teixeira, el text assegura que l’expresident blaugrana va ser “una figura central” en la comercialització dels drets d’imatge de la CBF, i que estava involucrat “en un negoci autònom de cost considerable”, motiu pel qual justificava que s’obrís un “procediment d’investigació contra Rosell”.

Segons l'informe, Sandro Rosell va transferir al juny de 2011, sis mesos després de l'elecció de Qatar com a seu del Mundial 2022, dos milions de dòlars al compte de la filla del brasiler Ricardo Teixeira, llavors membre del Comitè Executiu de la FIFA. Pagaments definits com García com "altament problemàtics".

L'informe recorda com a finals de 2009, Rosell va enviar un correu electrònic a Bleicher i al cap del comitè de la candidatura, en què agraïa la transferència recentment rebuda des del emirat i afirmava que ara estava en disposició de "invertir" els mitjans econòmics "en el meu interès, que al final també seran els vostres".

D’altra banda, el text també parla de l’acord de patrocini entre el Barça i Qatar Sports Investment (QSI) -per haver dut inicialment el nom de Qatar Foundation i, després, el de Qatar Airways-. L’informe assenyala la coincidència de dates entre l’acord i l’elecció de Qatar 2022, i detalla diferents viatges entre membres de QSI a Barcelona els mesos de novembre i desembre. Tot i així, deixa clar que “no s’ha trobat cap relació” entre l’elecció de Qatar 2022 i el club blaugrana, malgrat que es recorda com Rosell, un cop va arribar a la presidència del Barça, va seguir fent d’interlocutor entre la candidatura i els directius brasilers. D’altra banda, explica que la candidatura es va apropar “sense èxit” al Reial Madrid, iniciant converses que finalment no van reeixir.

L’informe que recull aquests fets va ser redactat per l’exfiscal nord-americà Michael J. Garcia, que va presidir la cambra d’instrucció de la comissió d’ètica de la FIFA i va investigar la concessió dels mundials del 2018 i 2022, a Rússia i a Qatar. L’òrgan de decisió de la comissió d’ètica de la FIFA va concloure que no hi havia hagut irregularitats en els processos de les candidatures del 2018 i 2022 i va deixar en mans de l’òrgan d’instrucció la possibilitat d’iniciar procediments individuals, alhora que al·ludia al principi de confidencialitat per no fer públic íntegrament l’informe, del qual només un extracte de 42 pàgines va veure la llum. Garcia va dimitir el desembre del 2014 després que es rebutgés el seu recurs contra el tancament de la investigació.

L’informe veu la llum

El diari Bild havia publicat un avançament d’aquest informe que la FIFA havia rebutjat fer públic. En un comunicat, l’organisme futbolístic ha aclarit que el nou president, Gianni Infantino, sí que estava a favor de la publicació de l’informe però que els presidents de la comissió d’ètica -posteriors a Garcia- s’hi havien oposat.

L’informe també explica que tres membres executius amb dret a vot van volar en un avió privat de la federació de futbol de Qatar a una festa a Rio de Janeiro amb totes les despeses pagades abans de la votació en la qual Qatar va ser triada per organitzar el Mundial. Poc després de la votació, afegeix, un antic membre de l’executiu va felicitar per correu electrònic els funcionaris de Qatar per la concessió del campionat i els agraeix una transferència “de diversos centenars de milers d’euros”, sense aclarir-ne el destí.