Trenta minuts per situar-se i un triomf per reafirmar-se

Palma.Totes les mirades es clavaven ahir al clatell de Pep Guardiola. El tècnic del Barça tenia motius per estar preocupat, ja que arribava al camp del Mallorca sense l'home que potser més incidència té en l'estil de joc, Xavi, i amb la baixa de tres titulars més. I això, per jugar en un camp on només havia guanyat l'Sporting i sabent que a l'horitzó hi ha un partit a un camp tan complicat com el del València, aquest dimecres. Tocava veure com es reinventava el líder per evitar una ensopegada que hauria carregat de raons tots aquells que creuen en mesos fatídics o converteixen un mal dia en una crisi majúscula.

Però el Barça no es va reinventar. Va seguir fidel al full de ruta, a l'estil, i va demostrar que la filosofia de l'equip està per damunt dels noms. Al Barça hi ha coses que no es negocien. Encara que faltin Xavi, Alves i Puyol, la pilota sempre es cuida. Els defenses la treuen jugada des de darrere i per arribar a la xarxa rival cal anar acompanyant-la de la maneta. Ara, ben cert és que l'estil està per damunt dels noms, però si et falten alguns dels millors jugadors del món, és inevitable patir alguns símptomes. Al Barça li va costar mitja hora trobar-se. La baixa de Xavi sempre afecta, perquè és el far. Sense ell, es va veure un joc sense ritme, en què la pilota no es movia gaire i no ho feia amb velocitat.

Hi ha jugadors que tenen la capacitat d'ocupar molt malgrat ser petits. I quan falten, deixen un forat ben gran. Acusat tants cops de fer passades sense perill, en horitzontal, Xavi és un home que aporta un ritme constant al Barça, que passa en horitzontal quan toca i en vertical quan hi ha forat. Que posa intensitat al joc quan escau i calma els ànims quan s'han accelerat massa.

Ensurt de Webó

I ahir faltaven aquests tocs constants, aquell oferiment a la sortida de la pilota dels defenses. Amb el Mallorca valent, pressionant ja la sortida de Piqué i Abidal, al Barça li va costar ocupar el seu lloc a la gespa. Durant la primera mitja hora de joc el matx va ser força gris, amb més arribades fins i tot d'un Mallorca molt ordenat, tot i que l'única ocasió mínimament clara va ser un cop de cap de Webó per sobre del travesser d'un Pinto que per dalt no dóna tanta seguretat com en altres aspectes del joc.

Messi, per moments, semblava notar que no hi era Xavi i endarreria massa la seva posició, com si fos a la selecció argentina. Però mica en mica van anar creixent dues figures sobre la gespa: Iniesta i Busquets. El de Fuentealbilla, fantàstic, va demostrar perquè era per primer cop capità de l'equip en Lliga i va començar a fer oblidar l'absència de Xavi liderant l'equip amb el seu toc sublim i uns atacs en vertical que fan molt de mal. I, ajudant-lo, un Busquets que ja fa temps que ha deixat enrere aquell tòpic que diu que fa la feina bruta. Perquè la fa, però també brilla en positiu.

I també Keita, de qui Guardiola sempre diu meravelles. El malià va trigar una mica a assentar-se, però un cop ho va fer va moure's amb comoditat i fins i tot va fer l'assistència del gol que va començar a canviar-ho tot. Després de 30 minuts de futbol no gaire espectacular, el malià va connectar amb Messi, i l'argentí va fer el 0-1 després de controlar l'esfèrica fent un malabarisme amb dues pinzellades amb el cap. Un gol propi d'un geni, plàsticament preciós.

El gol va canviar el partit del tot. Malgrat que ja havia avisat una mica abans amb una bona jugada d'Adriano, abans del gol de Messi el Barça no havia dominat territorialment i el joc no tenia continuïtat. El Mallorca fins i tot es dosificava per moments. Però després del gol, als homes de Laudrup els va caure al damunt tot el futbol del millor equip del món.

El ritme constant del Barça va anar minant la moral dels locals, que es van esvair en els segons 45 minuts. Còmode, segur, ocupant territorialment el camp i creant automatismes entre jugadors que no sempre juguen plegats, el Barça va exercir futbol control total a la represa, aprofitant-se també del joc arriscat en defensa del Mallorca, que intentava fer caure els davanters del Barça en fora de joc. El 0-2, obra de David Villa, va arribar precisament així, gràcies a una assistència d'un Busquets colossal. Pedro, que ahir no va tenir el dia, va fer el tercer amb un preciós xut desviat per un defensa. El tercer gol va fer iniciar els canvis, fets pensant ja en Mestalla: Bojan, Afellay i el debut del jove lateral Montoya, que s'estrenava en una Lliga en què el Barça va deixar clar qui és l'equip valent que no canvia ni quan té baixes.

Per a més informació sobre el partit: www.ara.cat/esports/barça