Uf, va dir ell
Portar quatre partits de Lliga i no haver-ne guanyat cap no era gaire important. Però haver guanyat el primer sí que ho és. Si ahir hagués continuat la mala ratxa de resultats diríem que no hi ha gaires motius de preocupació. Però després de la victòria a Pamplona, respirem tranquils. No és que hagi fet un curs accelerat de pensament positiu. Aquestes sensacions que semblen fetes a mida són reals: Quique Sánchez Flores tenia i té molt crèdit. Però algun dia havíem de començar a guanyar. Ara tots podem dir que no estàvem preocupats. Però entrar en zona de descens just abans d’afrontar dos partits seguits a casa, els hauria tenyit de finals. Amb aquests tres punts, tenim un marge que no hem de convertir en conformisme.
Guanyar el dia que jugues pitjor forma part del futbol, tot i que la debilitat dels navarresos també hi va ajudar. Malgrat la victòria, es confirmen les intuïcions més negatives d’aquest inici de temporada: la defensa ens fa patir massa (amb els dos centrals fitxats en aquest mercat a la banqueta) i seguim sense entendre el fitxatge d’Álvaro.
També es confirmen les intuïcions positives: tenim porter -què en farem, de Roberto?-, tenim capacitat golejadora, tenim el pitxitxi i, finalment, però no menys important, tenim Marc Roca. No vull excedir-me en els elogis no fos cas que algun despistat em llegeixi i ens el fitxi. Però que bo que és. Quina elegància. Quina manera de conduir la pilota en el segon gol. Per favor, Mister Chen, viatgi a Barcelona i posi ordre: aquest noi l’hem de disfrutar, com a mínim, un parell de temporades. O si prefereix que parli en termes empresarials -ja he entès que som una empresa esportiva-: si el renova ara la plusvàlua que en traurà en poc temps serà alta. Cregui’m. L’hi dic jo que no en tinc ni idea de futbol: fixi’s si n’és, d’evident. I si se’m permet una dosi de sentimentalisme absurd, em fa molta il·lusió que el gol decisiu l’hagin fabricat dos nois de la casa: en Gerard i en Marc. Semblen germans, els fills del mestre.
La victòria ens ha de servir per rebaixar la pressió psicològica, per agafar fortalesa mental. Dit altrament, per treure’ns del cap el que tots els pericos (jugadors inclosos) pensàvem ens els últims minuts mentre les nostres famílies ens preguntaven per què estàvem tan enfadats i repetíem cridant el nom d’Álvaro. Però rebaixar pressió psicològica no vol dir reduir exigència. Tenim un bon equip. Tenim un gran entrenador. Un projecte en construcció, d’acord. Però com que són bons, podem ser exigents. Per això l’exigència de sis punts en tres partits l’acabem de canviar: ara volem els nou.
