Jugador del caja laboralNormalment la gent estudia i juga a bàsquet com un hobby més, jo hi jugo però el meu hobby és estudiar. Aquesta frase la vaig dir una vegada amb 20 anys i ara amb 23 encara me la crec, però cada cop menys... És difícil començar a jugar a lligues professionals i llevar-te a les set del matí per anar a la universitat. Però tens divuit anys i tens energia per fer-ho tot, i no creus que sigui més complicat que per a qualsevol altre estudiant. No ho és.
Al principi vaig tenir bastanta sort, m'ho compaginava bé i vaig poder aprendre i avançar més del que m'esperava, fins al punt que, en arribar a l'equador dels meus estudis, després de tres anys, quan vaig obtenir el graduat superior en disseny d'interiors, ja estava satisfet.
Bolonya, aquest és el nom del pla d'estudis que em va capgirar la satisfacció cap a la desesperació. Després d'aquests tres anys, el nou pla va entrar a escena. El nou pla d'estudis imposat per Europa no està pensat per a la gent que necessita més temps per compaginar estudis i feina, i així vaig veure que la meva mitja carrera universitària es convertia en no-res. Més tard el cabreig que et produeix tot plegat augmenta quan un company d'equip nord-americà que s'ha llicenciat en econòmiques, psicologia, o en qualsevol cosa, t'explica que allà tot està pensat perfectament per compaginar els estudis amb la feina o el que vulguis, i l'esport d'alt nivell no és una excepció. Tenen totes les facilitats perquè valoren no només que estudiïs, sinó que et bolquis en altres aspectes universitaris.
Ara visc a Vitòria, torno a estar matriculat des de zero i espero que no canviïn el pla d'estudis en un llarg període de temps. Jo vull ser dissenyador.
