LLIGA DE CAMPIONS
Esports 17/02/2011

Com era allò de les remuntades europees?

Toni Padilla
5 min

La pilota va dictar la llei ahir a l'Emirates. Quan la va tenir el Barça, l'equip de Guardiola va dominar i es va avançar. Però quan l'Arsenal va aconseguir tocar-la, va ressorgir amb una remuntada que va esborrar la rialla que els blaugranes tenien al descans del partit.

El partit de tornada no serà un tràmit, i tampoc haurà de ser una d'aquelles remuntades impossibles de fa temps. Però tocarà remuntar. Si l'any passat el Barça va jugar un dels seus millors partits a l'Emirates i només es va endur un empat, ahir el guió va ser força similar. El Barça va jugar realment bé en el primer temps, va fallar ocasions, però es va avançar en el marcador. I, de nou, una remuntada anglesa va estroncar-ho tot. El problema és que ara parlem d'una derrota de 2-1.

Quan un equip com el Barça es passa tantes setmanes guanyant partits, arriba un moment en què la gent oblida que, per sobre de tot, el Barça és un col·lectiu humà. Guardiola, per exemple, també coneix el temor. Temia l'Arsenal pel seu estil de joc, perquè exigeix un gran desgast físic i perquè es coneix de memòria el Barça. I temia aquest partit d'anada dels vuitens de final. I Guardiola tenia raons per estar preocupat. L'equip va sortir molt més concentrat que a Lió o Stuttgart, però va fondre's físicament en la segona part empès per l'empenta local.

Perquè el d'ahir va ser un partit amb dues parts ben diferenciades. Al descans els blaugranes reien i els gunners es mossegaven les ungles. I 45 minuts més tard, els anglesos cantaven als catalans: "Nosaltres tenim Cesc Fàbregas." Amb els onzes inicials previstos, els millors sense incloure els lesionats, el Barça va jugar un molt bon primer temps. 45 minuts en què es va fer un fart de tocat la pilota, en què va saber trobar els recursos per superar la forta pressió d'un Arsenal que no es tancava sobre la seva àrea però que jugava ocupant massa espai. Quan recuperava la pilota, a diferència d'altres clubs, intentava crear una jugada, aixecar el cap i jugar com un equip. Però en trobar-se tan lluny de la porteria de Valdés, només li quedava el recurs de les cures de Walcott. El Barça, en canvi, defensava al mig del camp, tenia la pilota i, si era massa pressionat, trobava el canvi de joc cap a un dels dos laterals, que pujaven molt ajudant a superar la primera línia de pressió local.

Els primers 45 minuts van ser un intercanvi de cops molt intens en què l'Arsenal va aconseguir crear alguna ocasió -un xut de Van Persie després d'una gran assistència de Cesc-. De mica en mica, però, el Barça va anar ocupant cada cop més metres. Song va carregar ràpidament una groga per una falta sobre Messi i la presència de l'argentí, molt endarrerit, va permetre que el Barça s'acabés fent amb el control total del matx, tant territorial com de possessió de pilota.

Xavi, brillant, va ser com sempre el cervell d'un Barça que amenaçava un i altre cop a trencar la línia defensiva avançada local. Per a Pedro i Villa va ser un partit complicat, però l'asturià va entendre millor el partit, movent-se molts cops per intentar trencar la defensa gunner . El primer de fer-ho va ser Messi, però tot sol davant de Szczesny va enviar la pilota fora. Guardiola fins i tot va cantar el gol, però l'argentí segueix sense marcar en un estadi anglès. El gol el faria Villa, just després d'un nou contraatac anglès en què Abidal va evitar que Van Persie fes el primer gol. Poc després, Iniesta i Messi es van associar i Villa, trencant el fora de joc, va fer el 0-1. Arsène Wenger reclamava un fora de joc de dos metes, però la posició del davanter asturià era legal.

L'Arsenal, molt millorat respecte a l'any passat en part gràcies a la feina i grapa del jove Wilshere, un corcó, es trobava per sota del marcador. I com un boxejador jove que no s'espera el cop, va caure al terra. Fins al descans, el Barça va exhibir un domini insultant. Xavi es va fer un fart de tocar la pilota (va fer fins a 109 passades), amb els rivals d'espectadors impotents. El jove Szczesny, però, va mantenir vius els seus amb dues intervencions claus. Només Messi el va batre, però l'àrbitre va veure fora de joc. I el descans va acabar de salvar els locals.

La segona part, però, va ser totalment diferent. L'Arsenal va aconseguir igualar prou la possessió de la pilota (al final, 60% per al Barça i 40% per als gunners ) pressionant just sobre la sortida de pilota dels centrals blaugranes. Wilshere es va créixer, esdevenint l'aliat perfecte de Cesc per pispar pilotes i aconseguir generar perill. Ara, entre aquests dos jugadors no van ni arribar a fer tantes passades com Éric Abidal sol.

L'Arsenal va proposar un partit molt físic, aconseguint que el Barça, que havia jugat en 30 metres el primer temps, jugués en 60. A més, els anglesos, en un tram de la temporada en què físicament es troben bé, van imposar el seu joc. Que també vol la pilota, però és més de conducció, més vertical i intens. També és un joc que deixa l'esquena desprotegida, però el Barça no va saber aprofitar les seves ocasions -moltes de les quals, contraatacs- com si els papers s'haguessin canviat. En una, Pedro va reclamar penal de Koscielny quan estava tot sol davant del porter. Un 0-2 hauria estat clau, però Rizzoli va interpretar que era una càrrega legal.

Un gol psicològic

El Barça, però, aguantava el resultat i de mica en mica va aconseguir treure de la seva àrea l'Arsenal. Wenger va contraatacar fent entrar Arxavin i Bendtner, però el resultat no es movia. Fins que als 78 minuts, Clichy, incorporat en atac, va trobar Van Persie darrere de la defensa blaugrana sense gaire angle. L'holandès, que havia fallat tres ocasions durant el partit i havia donat molta feina, va xutar quan tothom imaginava que centrava i la pilota va passar pels pocs centímetres que hi havia entre Valdés i el pal: 1-1.

El gol va arribar just en el moment clau per evitar que l'Arsenal es rendís. El Barça havia aguantat veient-se superar pel físic anglès, i va notar el cop. Xavi va intentar manar de nou, Messi va provar eslàloms en què sempre topava amb algun defensa local, però en un contraatac ben conduït per Nasri, Arxavin va fer el 2-1. Alves i Messi van buscar l'empat, però llavors l'Emirates ja era una festa. El Barça, més humà que altres cops, haurà d'aixecar l'eliminatòria en un partit de tornada on no hi serà Piqué (sancionat), davant d'un rival molt digne que va passar en pocs minuts de patir per ser humiliat a sentir-se capaç de plantar cara al millor equip del món en un partit preciós.

stats