Misc 24/05/2017

5 anys d’horrors per a Leo Messi: De Florentino a Marta Silva

L’Advocacia de l’Estat va donar llum verda a exculpar el futbolista, però Hisenda ho va frenar

4 min
Leo Messi entrant a l’Audiència de Barcelona, el juny del 2016, on va ser jutjat per frau fiscal.

BarcelonaEl malson s’allargarà una mica més. El procés judicial que ha perseguit Leo Messi des del 2012, quan va sortir a la llum pública el seu frau fiscal, ha sigut duríssim per al jugador. Fins al punt que l’argentí va prendre’s seriosament la possibilitat de marxar del Barça i abandonar Espanya, un escenari que va traslladar al club i a les persones que l’envolten.

Messi s’ha hagut d’asseure al banc dels acusats. Amb més de 200 periodistes immortalitzant la seva entrada l’Audiència de Barcelona va haver de sentir com l’advocat de l’Estat Mario Maza el titllava de “capo . Ha sigut un procés polèmic, en què la mirada acusadora de Barcelona s’ha dirigit sobretot a la llotja del Santiago Bernabéu. A l’entorn del futbolista i també a la zona noble del Camp Nou sempre s’ha defensat que hi ha hagut pressions per donar al cas una dimensió molt més gran que en els casos d’altres futbolistes en situacions similars, com ara Cristiano Ronaldo. I concretament, des del Barça -per exemple Gerard Piqué- es va dirigir el punt de mira cap a Florentino Pérez i la seva exsecretària a la junta del Madrid, l’ex advocada general de l’Estat Marta Silva. La tesi per qüestionar la figura de Silva se sustentava en el fet que, mentre que la fiscalia no va acusar mai Messi i centrava les culpes del frau fiscal en el seu pare, Jorge, l’Advocacia de l’Estat que ella dirigia va mantenir fermament l’acusació.

Però, com sol passar a la vida, no tot és blanc o negre. Durant aquests cinc anys hi ha hagut molts grisos. O cosa que és el mateix, dos intents de pacte per evitar els 21 mesos de presó als quals ha sigut condemnat i ratificat Leo Messi. I un d’aquests pactes va tenir llum verda, precisament, de Marta Silva. Tot va arrencar als estudis de Catalunya Ràdio una matinada. Després d’una entrevista a un expert en la matèria, Josep Maria Minguella va intercedir per intentar buscar una solució al cas que perseguia el crac del Barça. L’exagent de futbolistes, que manté una gran relació amb la família Messi, va muntar una trobada a casa seva per explorar les possibilitats que hi hagués un acord. Hi va assistir Alfonso Nebot, un dels homes del cercle de confiança del futbolista i encarregat de la seva fundació. El següent pas, un cop els Messi van autoritzar que s’explorés l’acord, va ser ja a Madrid. En un sopar a la capital espanyola es va interpel·lar Marta Silva, a través d’un amic seu, sobre la possibilitat d’arribar a un pacte que deixés fora el futbolista de manera que la causa seguís només contra el seu pare, Jorge. La llavors advocada general de l’Estat ho va acceptar: tot i ser un cas llaminer, el desgast era gran, va argumentar.

Dit i fet, entre la tardor del 2015 i el març del 2016 es va buscar la manera d’arribar a un acord satisfactori per a totes les parts implicades. Del despatx de Mario Maza va sortir una primera proposta cap a Madrid, amb el beneplàcit de Jorge Sánchez, llavors advocat de l’Estat en cap a Catalunya. El correu de Maza anava dirigit a Edmundo Bal, cap del departament penal de l’Advocacia de l’Estat i que era l’home encarregat de traslladar la proposta a l’Agència Tributària. I ho va fer, a través d’un correu electrònic i una conversa telefònica amb Caridad Gómez-Mourelo, cap de la unitat de delictes fiscals d’Hisenda. Però la proposta pactada amb l’Advocacia de l’Estat es va tombar amb extrema celeritat. “No podem admetre que el subjecte passiu de l’impost sobre la renda de les persones físiques aparegui com que no sap res i s’exclogui, perquè ningú pagaria res”, va respondre la interlocutora poc després de rebre l’oferta.

L’Agència Tributària, sota el paraigua de Cristóbal Montoro, va ser qui va obligar que el procés seguís contra Messi. Això sí, va fer arribar una proposta a l’argentí per evitar el judici. Tot i que mai es va plasmar sobre paper, l’oferta que van consensuar Gómez-Mourelo i Bal era de “quatre mesos de presó” per cadascun dels tres delictes fiscals que havia comès el futbolista, és a dir, un any de presó en total i una multa del 40% de la quantitat defraudada: poc més d’un milió i mig d’euros, una mica menys del que va ratificar el Suprem ahir. Per al pare del futbolista es proposava una condemna idèntica. “Se li va oferir un tracte molt favorable perquè havia fet de manera immediata els pagaments”, explica una de les fonts consultades. I expliciten, per posar-ho en context, que en aquestes situacions, quan els arriba un cas d’aquesta magnitud, “les multes són del 125%” -rebaixades al 50% si s’admet la culpa-. “Tenint en compte que la via penal ha de ser més dura, era un bon tracte”, explica un dels implicats. El no de Montoro va suposar que l’Advocacia de l’Estat tornés al seu posicionament inicial. Canvi de xip, fins al punt que Maza va ser duríssim amb Messi durant el judici de l’any passat. “El protagonisme va poder amb ell”, lamenta un company seu.

Igual que l’Agència Tributària tenia una línia vermella, els Messi també. Van preferir anar fins al final, rebutjant l’oferta que se’ls va traslladar, perquè en cap cas estaven disposats a acceptar la culpabilitat del jugador. Messi havia de quedar fora. A més, l’advocat de la defensa, Enrique Bacigalupo, tenia clar que el tema havia d’acabar al Suprem, un escenari que ell coneix perquè hi va ser magistrat durant més de dues dècades. Però l’estratègia no va funcionar. “Els ha sortit malament la jugada”, sentenciava un dels implicats.

La primera aproximació per buscar un pacte va ser al principi del procés, just després que declarés a Gavà, quan Cristóbal Martell portava la defensa de Messi. L’argentí va preferir anar fins al final per defensar la seva innocència i, de moment, no se n’ha sortit.

stats