El cara o creu de les galàctiques del Lió

BarcelonaNo va voler ser el dentista que la seva mare hauria volgut que fos, però Jean-Michel Aulas, fill de mestres i propietari de l’Olympique de Lió des del 1987, va tenir ben clar des de petit que la seva havia de ser una carrera d’èxit: decididament guanyadora i deliberadament transcendent. Expliquen a França que va quedar marcat per les revoltes del Maig del 1968, època en què va descobrir la seva ànima de líder fins a encetar, poc després, el primer dels seus grans projectes empresarials.

Amb el grup Cegid ha fet prou fortuna -és considerat un dels 500 homes més rics de França- per poder-se centrar en la seva passió: el futbol i la gestió esportiva. Així és com va fer-se càrrec de l’Olympique de Lió, amb qui està traçant un projecte ambiciós que fins i tot ha inclòs la construcció d’un nou estadi, que ja es va estrenar l’any passat.

Però on Aulas s’ha fet més nom a França és al futbol femení, la seva catapulta mediàtica, el seu espai de monopoli. El 2004 va integrar la feina del FC Lió dins el club i va dinamitzar la secció: va invertir el que cap club havia invertit mai -s’ha parlat d’un pressupost de 6 milions d’euros- per fer de l’OL un equip campió. Dominador de tot a Europa, punt de reunió de les millors futbolistes del món. La seva obsessió era la Champions i ja el 2008 va plantar-se a les semifinals. L’èxit li va arribar el 2011, després de perdre una final l’any anterior. Al seu palmarès ja hi ha tres Champions i dues finals, a més d’infinits títols nacionals, però, sobretot, el prestigi de ser considerat el millor equip del món. On totes les estrelles volen jugar. L’última, la mediàtica Alex Morgan.

Fins que el Miniestadi se li quedi petit: la prèvia del Barça-Rosengard

Al Barça coneixen a la perfecció el model d’Aulas, però internament s’han manifestat menys galàctics i molt més terrenals, encara que la inversió sigui cada cop més alta i aquest estiu s’hagin fet reforços internacionals per apujar el nivell. L’ambició és la mateixa, acabar sent favorits a Europa, però el preu a pagar no pot ser tan elevat. Perquè la Lliga no necessita una inversió tan alta i perquè un mal sorteig a Europa, com va passar-li a l’OL el 2014 i el 2015 a vuitens, pot ser letal. És l’esperit a cara o creu d’Aulas.