LA GRAN DÈCADA DE L'ESPORT CATALÀ
Esports 02/01/2011

I amb ell va arribar la perfecció

El gran problema de l'esport català és que n'hi ha massa i és massa bo. Amb campions del món que surten de sota les pedres, Catalunya ha viscut una dècada per fregar-se els ulls amb Guardiola com a gran referent.

Toni Padilla
3 min
XXI, Futbolisticament

Barcelona.El 23 de maig del 2002, diada de Sant Jordi, el Reial Madrid va guanyar al Camp Nou el partit d'anada de la Lliga de Campions (0-2). Va ser un cop molt dur, ja que certificava que el canvi de segle no havia canviat gaires coses: el Madrid continuava manant a Europa, estava per sobre del Barça, i caminava cap a la seva novena Lliga de Campions. Poc importava que el Barça hagués jugat millor aquell partit. Llavors encara guanyava qui era més efectiu, i no pas qui era més estètic.

La primera dècada del segle XXI, però, es tanca amb el 5 a 0 del Barça al Madrid. Futbolísticament, aquesta és la dècada en que el barcelonisme ha abandonat el seu etern victimisme per esdevenir el model a seguir. Són molts els responsables d'aquest canvi, com Joan Laporta i Sandro Rosell, dos homes eternament enfrontats però amb responsabilitats compartides, tot i que ells no ho vulguin veure. Dos homes que també fan oblidar que aquesta dècada va començar en ple nuñisme, un terme que històricament ja sembla tan llunyà com el Noucentisme. El 23 de juliol del 2000, Núñez plegava veles sense imaginar que el seu record seria escombrat tan ràpidament. Primer per cert caos, i després per l'excel·lència futbolística. Perquè el caos als despatxos no ha desaparegu: forma part de l'entitat.

La dècada del guardiolisme

També hi van posar el seu gra de sorra aquell tècnic afable i tranquil amb cara de despistat, Frank Rijkaard, o el geni que reia dins i fora del camp, Ronaldinho. Amb ells va arribar la segona Lliga de Campions a París, però, en una època en què cada dia es viu més de pressa, els seus noms ja han quedat amagats en un segon pla, perquè els seus successors han estat millors. Aquesta, per sobre de tot, és la dècada de Pep Guardiola, que fa 10 anys encara jugava al club i ara n'és l'ideòleg futbolístic.

"En el futbol, tot va molt de pressa. 10 anys són molts anys. Quan mirem tot el que ha fet ara, sembla estrany que en Pep jugués ara fa 10 anys. Si ell té mèrit és perquè ha creat un equip guanyador en molt pocs anys. Gràcies a ell el Barça ha aconseguit per fi ser regular. Abans sempre s'ha volgut jugar bé però era difícil guanyar. Ens admiraven però no ens imitaven. Ara tots volem imitar el Barça, i el mèrit és del Pep", comenta Philip Cocu.

Cocu, que va jugar aquells partits del 2002 contra els madridistes, i va viure els darrers dies de Guardiola al vestuari del Camp Nou, fins a l'estiu del 2001 -quan va marxar sorprenentment al Brescia italià-, ni dubta a afirmar: "Ara mateix Barcelona és el centre del món quan parlem de futbol. L'estil de joc de La Masia és el que ha fet del Barça un model admirat, i el que ha permès a Espanya ser bona", guanyant l'Eurocopa del 2008 i el Mundial del 2010.

La propera dècada, a més, començarà amb una ressaca dolça de l'anterior: l'entrega del premi de la Pilota d'Or, premi en què els tres finalistes són jugadors formats al Barça: Xavi, Iniesta i Messi. El primer, Xavi, és juntament amb Puyol l'home que ho ha viscut absolutament tot en aquesta dècada que ha permès al Barça fer un salt qualitatiu. "La feina feta pel club ha estat increïble aquests anys. Va ser un encert Rijkaard, i un encert Guardiola. I per sobre de tots, els jugadors de la casa reflecteixen la feina feta per persones de qui no es parla tant", reconeix Cocu.

Messi, l'altre nom

La vida de Guardiola en una dècada ha canviat molt: experiències a l'estranger, acusacions de dopatge, anys sabàtics i finalment l'èxit a casa. Però també ha canviat força la de Messi i Iniesta, nens que ara fa 10 anys aterraven a Barcelona amb una maleta carregada d'il·lusió. "Messi i Guardiola són els grans noms de l'època", sentència Cocu, que va patir en primera persona el geni dels que eren herois l'any 2000, Ronaldo i Zidane.

Ara fa 10 anys, els millors jugadors vestien de blanc i guanyaven Lligues de Campions. Ara, ho fan de blaugrana. En una dècada increïble, el Barça ha esdevingut el millor club del món, i això no ha volgut dir ofegar un Espanyol amb la millor salut social i esportiva en molt de temps. Reflectint els temps, però, la resta del futbol català no ha evolucionat pel mateix camí, i només el Nàstic va aconseguir un breu pas per Primera Divisió. La perfecció, en el futbol català, només existeix al vestuari de Guardiola.

stats