L'ATLÈTIC ES CLASSIFICA I JUGARÀ CONTRA EL REIAL MADRID
Esports 07/01/2011

Quan la fe es perd

L'Espanyol va sortir abocat a l'atac, però una cursa brillant del Kun al 24' va tancar tota opció de remuntar, va ser una llosa que el conjunt periquito no va poder aixecar.

Natalia Arroyo
2 min
Quan la fe es perd

Cornellà-El PratL'Espanyol va ser, ahir, un equip amb una preocupant crisi d'identitat, una ombra insegura. Sense confiança ni fe. Entregat a deu minuts excel·lents d'esperança, va deixar-se anar quan va veure que apareixia un immens Kun Agüero i que era impossible aturar-lo. Esmunyedís, explosiu, molt llest, l'argentí s'escapava a base de fintes, pauses, arrencades, entremaliadures durant els eslàloms amb pilota. Ell sol va empènyer l'Atlètic a creure que el gol mataria el partit. I el gol va arribar ben aviat, massa.

Un guió imprevist

l'Espanyol acostuma a preveure molts escenaris possibles i a sobreviure bé en partits que van canviant, que tenen fases de domini i fases de patiment. Ahir, però, va semblar que Pochettino només havia previst un camí, el del gol matiner, un gol que empatés l'eliminatòria. Els seus homes van sortir a menjar-se l'Atlètic, a tancar-lo a la seva àrea fins que el gol, per insistència, per presència, arribés. Un actiu Sergio García, i Verdú reclamant portar el pes del partit, van arraconar els matalassers, que van trobar refugi en dues línies molt juntes de quatre homes. A dalt, només el Kun, i Diego Costa, atent a distreure Amat, per deixar sol Agüero. No va necessitar més els visitants perquè, en una acció aïllada, l'argentí va arrencar sol des del mig del camp per culminar la cavalcada amb un xut apassionat, que Cristian no va ni veure passar. Podia passar, que el Kun marqués. Però va semblar que ningú ho havia previst. No tan aviat.

L'Espanyol va merèixer un gol. Però va cometre l'error de conformar-se amb merèixer-lo i oblidar-se del següent pas, que era transformar-lo en realitat. Fa dies que viu en l'elogi i no troba la manera, tot i les ràfegues de bon futbol, tot i l'esforç, tot i l'entrega dels jugadors, de sumar punts i tirar els partits endavant, com es feia abans.

Aviat es va percebre que, incapaços de concretar les intencions d'atacar en xuts a porteria, el camí era l'ordre, la calma, la gestió dels minuts. Fins i tot després del gol del Kun. Ahir el partit era una qüestió de temps i espai, de brúixola i cronòmetre. Veure Verdú, desesperat, demanat pilotes en camp propi era un mal símptoma. Duscher arriscava una vegada i una altra uns canvis d'orientació forçats, precipitats. Li va faltar pausa a l'Espanyol, entendre que el partit no s'havia de resoldre amb presses. Va esborrar-se, va patir. L'Atlètic, des del gol, va gestionar el matx al seu gust. Fins i tot va poder sentenciar i golejar. L'Espanyol va treure l'orgull per salvar l'honor, però sense ordre, perdent l'essència, el camí. Luis García va ser l'únic en entendre quina era la ruta. Massa tard. Ara només queda la Lliga.

stats