20/05/2017

Les misèries del Leverkusen

2 min

La Bundesliga ha abaixat el teló amb molts punts d’interès, però si cal remarcar-ne un, el més sorprenent sens dubte és la miserable temporada del Bayer Leverkusen. Després de set campanyes competint a Europa -quatre de seguides a la Champions League-, l’anomenat Werkself (l’equip de la fàbrica) no disputarà cap torneig internacional l’any que ve. Amb prou feines va esquivar, just a la penúltima jornada, l’amenaça del descens. La seva segona volta ha sigut realment d’equip que baixa de categoria i això que a principis de temporada els experts el situaven en plena lluita amb el Bayern pel títol de Lliga.

Què li ha passat al Leverkusen, que presumia de tenir la millor plantilla des de la temporada 2001/02, quan va estar a punt de guanyar-ho tot però va acabar batejat com a Vizekusen per haver quedat subcampió de la Bundesliga, de la Copa i de la Champions League?

El Bayer no ha sigut mai un club considerat guanyador, però coincideix que viu massa anys instal·lat en la zona de confort que han configurat el director esportiu, Rudi Völler, i el cap executiu, Michael Schade. Segur que ara, però, Völler interioritzarà que el club necessita una nova orientació i professionalització per corregir situacions com les d’aquesta temporada, en què l’entrenador Roger Schmidt ni tenia pla B en el seu desenvolupament tàctic ni el volia tenir. El club, alhora, tampoc tenia avaluada cap altra alternativa que fer fora l’entrenador quan ja no hi havia gaire cosa a fer.

No es pot dir que Tayfun Korkut, que va rellevar Roger Schmidt a falta de deu jornades per al final, hagi sabut revifar l’equip. Els jugadors es van trobar que havien d’expulsar de les seves ments a contrarellotge no només la por a descendir sinó tot el que els havia inoculat l’anterior entrenador: un joc no amb la pilota sinó contra la pilota, basat en una pressió voraç, en un futbol vertical i a tot gas. La fórmula va ser més o menys exitosa durant dos anys, però així que els rivals van tancar-se, l’equip de la fàbrica es va encallar. En tot aquest temps, Schmidt va tirar pel dret amb el seu ideari amb la complicitat moral d’un Rudi Völler que tampoc va semblar que sabés si es podia fer res millor. El Bayer ha trobat a faltar el rendiment de futbolistes com Çalhanoglu, Kampl o Bellarabi a l’espera que madurin talents com Tah, Brandt, Havertz, Henrichs, Wendell o Volland. No tota la culpa pot ser d’un entrenador. Ni tampoc dels jugadors. En un club també és vital un director esportiu amb les idees prou clares per marcar estil i rumb. Völler ja està sondejant el pròxim entrenador. Tayfun només ha sigut un antibiòtic d’emergència per al Bayer Leverkusen.

stats