HANDBOL
Esports 29/12/2010

"De moment, no trobo a faltar gaire la pista"

Aquest és el primer Nadal en 25 anys en què David Barrufet no juga a handbol. El porter català té una nova vida sense esport, però segueix al Barça: ara treballa als despatxos.

Toni Padilla
2 min
Supercopes, EHF

BarcelonaDavid Barrufet va jugar el seu darrer partit el 31 de maig del 2010 a Colònia. Era la final de la Copa d'Europa entre el Barça Borges i el Kiel, i els alemanys van endur-se el triomf. Aquest partit, recordat per la manca d'esportivitat del porter Thierry Omeyer a l'hora de celebrar la victòria, va posar punt final a vint-i-tres anys de carrera d'un porter que sí que serà recordat per la seva esportivitat.

A molts aficionats encara se'ls fa estrany veure partits sense Barrufet. Han estat 23 anys al primer equip del Barça, i 25 al club jugant. Però Barrufet segueix al Barça. Ha canviat la pista pels despatxos dels serveis jurídics, ja que fa anys i panys havia estudiat per ser advocat. "M'he adaptat prou bé a la nova vida, de moment no trobo a faltar gaire la pista. Ara puc fer d'advocat, i en tenia ganes, perquè havia estudiat per exercir", comenta. "És exagerat dir que he passat més hores al Palau que a casa, però aquesta ha estat la meva segona casa".

Barrufet va guanyar 70 títols durant la seva trajectòria amb el Barça: 11 Lligues, 9 Copes, 6 Copes Asobal, 13 Supercopes, 6 Lligues catalanes, 10 Lligues dels Pirineus, 7 Copes d'Europa, 2 Recopes, 5 Supercopes d'Europa i 1 Copa EHF. Però no en tria cap com a millor record. "El millor és saber que la gent m'estima. El darrer any va ser bonic veure com a totes les pistes la gent es portava bé amb mi". El darrer dia que va jugar al Palau, tota l'afició es va vestir de color groc. "Sabia que volien preparar-me una sorpresa, però no sabia que seria aquesta", recorda. El color groc, per cert, mai li va portar mala sort. "El dia que vaig deixar de portar-lo vaig patir una lesió greu. El groc era un color que ja m'agradava quan era petit. Tenia l'habitació groga, i el primer cotxe va ser groc", comenta, rialler.

La nova vida laboral de Barrufet, entre papers, no és gaire lluny del Palau, a les oficines del club. Tot i la proximitat, de moment no té pensat ser entrenador. Com a molt, tirar endavant la idea de fer una escola per a porters, perquè els campus que ha fet han funcionat molt bé i toca transmetre tot el que ha après d'homes com Lorenzo Rico.

Lorenzo Rico, el mestre

Fa 23 anys, Rico li va dir: "Tu seràs el meu successor". Barrufet no li va fer gaire cas, però el gran Lorenzo tenia raó. Barrufet ha compartit vestuari amb un munt de grans porters: "Lorenzo Rico, Thomas Svensson, Frederik Olhander, Dejan Peric, Venio Losert, Hvidt, Danijel Saric i els joves que pugen, el Rodrigo i el Gonzalo". De tots ells ha après molt, i tots ells han après molt amb Barrufet, que, posats a demanar, somiava guanyar l'Or olímpic. L'únic gran títol que no va guanyar l'home que es va guanyar el respecte de tothom.

stats