La pissarra del Vila-real-Barça

BarcelonaA cop d'empènyer el mur, pot acabar caient. Ho ha intentat fins al final el Barça i, tot i que ha hagut de ser en un llançament de falta –absolutament espectacular– de Messi, l'equip blaugrana s'ha acabat enduent part del premi merescut després d'un partit d'allò més emocionant. L'estratègia desesperada de fer entrar Arda Turan per Digne per jugar amb defensa de tres i dos davanters (en una mena de 3-5-2 desesperat des del minut 70), ha acabat obtenint recompensa i frustrant la fermesa defensiva d'un Vila-real que ha estat a punt d'aguantar imbatut.

I és que l'equip groguet, com a menys golejat de Primera, s'ha resistit a la perfecció, tant en el tram en què s'ha jugat sobre el guió previst com en l'atac-i-gol de l'última fase de partit. Només un xut a pilota aturada l'ha batut quan ja pensava que li valdria el seu gol en l'únic bon contraatac del partit.

L'1-1 frustra les intencions blaugranes a la classificació, sobretot després d'un partit que, tàcticament, ha estat bo. L'equip ha fet gairebé totes les coses que calien contra el plantejament rival però no ha tingut prou punteria per evitar viure en l'abisme.

Sacsejar l'ordre des del principi

Des del primer segon, el duel ha sigut molt ric i molt intens. Els dos plantejaments pretenien reforçar el seu desig de ferir el rival per damunt de la necessitat de protegir-se i això ha deixat uns primers minuts agressius i moguts. El Barça estava vertical, molt ficat, multiplicant desmarcatges per desfer l'estructura defensiva d'un Vila-real que, en primera instància, ha amenaçat amb buscar una pressió alta però, amb el pas dels minuts ha acabat recollint-se en un bloc més baix, més segur.

Aquí s'ha consolidat el partit més esperat: el Vila-real ordenat en un 4-4-2 impecable, que ocupava prou bé tot l'ample del camp per complicar la circulació blaugrana. Tot i així, el Barça ha posat un ritme alt, amb canvis d'orientació i bon repartiment posicional entre els seus jugadors.

Contra aquest entramat, l'equip de Luis Enrique ha buscat el que diu el manual: xuts llunyans, màxima mobilitat en zones de finalització (més actiu que altres dies Suárez dins l'àrea), canvis d'orientació i profunditat constant dels laterals. Però les pujades de Sergi Roberto quedaven bloquejades per una doble cobertura i, les de Digne, que han pogut finalitzar amb centrades més sovint, no han acabat de produir bones finalitzacions (o han acabat a les mans d'Asenjo).

L'alta pressió del Barça, a més, ha permès mantenir la dinàmica, dificultant que el Vila-real girés el guió i es posés a dominar.

El principal perill groguet al primer temps ha sigut la mobilitat per dins de Soriano, sumada al recorregut de Jaume Costa per la banda esquerra. En alguns moments, a Sergi Roberto i a André Gomes se'ls ha multiplicat la feina.

Però al segon, el pla de Fran Escribà s'ha convertit més aviat en el clàssic replegament i contraatac. I de seguida, el Vila-real s'ha trobat la transició desitjada. D'una centrada de Digne que ningú remata i que es passeja per la frontal de l'àrea, el Vila-real traça un contraatac letal. Pato gestiona molt bé el 3 contra 2 i Sansone treu petroli de la indecisió de Mascherano en inferioritat.

L'amenaça d'encaixar-ne un altre ha afegit una mica de nerviosisme entre els blaugranes, però l'equip ha mantingut l'equilibri tot i tenir situacions d'igualtat numèrica al darrere. Entre Piqué i Mascherano s'han compensat els dubtes per acabar amb força fiabilitat i permetre que l'equip s'aboqués a la remuntada.