L'ANTERIOR JUNTA JA VA MIRAR CAP AL GOLF
Esports 30/12/2010

El llarg recorregut del Barça fins A Qatar

Sandro Rosell ha definit l'acord de patrocini amb Qatar com una de les seves dues millors decisions. El contracte, però, no ha estat fàcil d'aconseguir, i fins i tot un cop tancat Rosell ha apagat incendis.

Toni Padilla
5 min
Inicialment, Saint-GermainRosell

BarcelonaSandro Rosell torna avui a Barcelona després de passar dos dies a Dubai, un dels set territoris que conforma l'estat de la Unió dels Emirats Àrabs, on ha donat unes conferències sobre les relacions entre els clubs i les federacions de futbol. El president blaugrana coneix prou bé aquesta zona del món, on ja fa anys que té negocis relacionats amb el futbol. Coneix perfectament la mentalitat dels governs d'aquests estats fins no fa gaire desconeguts a casa nostra, però cada cop més influents: la Unió dels Emirats Àrabs, Bahrain i Qatar. Per tant, no li ha sorprès gaire que el procés per tancar l'acord de patrocini de la samarreta no hagi estat fàcil.

Els contactes laborals de Sandro Rosell a Qatar han estat claus, però tal com el president del Barça s'ha cansat de dir, hi ha diferències culturals entre Catalunya i Qatar que han posat bastons a les rodes. Inicialment, l'emirat de Qatar no tenia pensat que el nom que estarà estampat sobre els colors blaugrana fos el de la Fundació Qatar, sinó el d'alguna de les empreses capdavanteres de l'economia local, seguint l'exemple de la companyia aèria Fly Emirates, que dóna el nom a l'estadi de l'Arsenal i apareix a la samarreta del club del nord de Londres, entre altres - també patrocina clubs com l'Hamburg, l'Olympiacos o el París Saint-Germain.

Rosell, però, que va començar a treballar en l'acord poc després de ser escollit president aprofitant la gent que coneixia a Qatar, va insistir en la necessitat de conservar com fos l'esperit solidari per intentar poder mantenir a la samarreta Unicef. Conscient de la bona rebuda que havia tingut la presència d'Unicef sobre els colors blaugrana, Rosell sabia que la millor manera d'evitar debats era seguir incidint en l'aspecte solidari. Malgrat aquest caire solidari, l'acord que ha portat la Fundació Qatar a la samarreta ha generat cert rebuig i moltes crítiques en l'entorn barcelonista, i aquestes crítiques han estat el darrer gran problema per a l'actual junta directiva.

Crítiques a les crítiques

Els primers dies posteriors a l'oficialització de l'acord no van ser gens fàcils. Les veus crítiques van incidir en els aspectes polítics i socials de l'estat de Qatar. I si Qatar es gasta tants diners és precisament per reforçar la seva imatge i la seva posició econòmica, de manera que Sandro Rosell va rebre algunes trucades dels responsables de Qatar Sports Investment en què fins i tot insinuaven que l'acord es podria trencar si perjudicava la imatge de l'estat qatarià. La defensa sense pal·liatius feta davant dels mitjans de comunicació per Rosell va aconseguir convèncer els responsables de Qatar que no era encertat fer marxa enrere.

De fet, quan Rosell deia que altres clubs ja voldrien l'acord amb Qatar, ho deia perquè sabia que des de feia temps els responsables de les empreses d'aquest estat miraven cap a la lliga estatal. El 2008, per exemple, el millor producte dins del món del futbol encara era la lliga anglesa. Aquell any, un grup empresarial vinculat al govern d'Abu Dhabi va comprar el Manchester City, i poc després el fons sobirà de Dubai va intentar comprar el Liverpool i el Newcastle.

Darrerament, però, són més mediatics el Barça i el Reial Madrid. Malgrat que el Màlaga ha estat comprat aquest any per un familiar de l'emir del Qatar, Abdullah ben Nasser Al Thani, per als estats de la zona els caramels llaminers eren els blaugranes o els blancs. Segons la revista Forbes , aquests dos clubs formen part del selecte club de les 10 marques esportives amb més valor mediatic i econòmic del món.

L'ombra del Madrid

La junta directiva presidida per Sandro Rosell, de fet, compartia l'opinió del professor d'economia d'ESADE Javier Santiso, que tot just dos mesos abans de l'oficialització de l'acord de patrocini advertia que "tant el Barça com el Reial Madrid són marques globals amb poder d'atracció i models de negocis únics" per als "fons sobirans i les multinacionals emergents" d'estats com els del golf Pèrsic.

És a dir, que era inevitable que tard o d'hora els diners d'aquests estats arribessin al Barça, com ja havien arribat a la Premier League, a Ferrari -s'ha construït una ciutat dedicada a aquesta marca a Abu Dhabi- o les principals competicions de motor, que ja tenen circuits a la zona.

Calia, doncs, arribar abans que el club de Florentino Pérez i aprofitar la conjuntura del moment per deixar clar a Qatar que l'aposta bona era el Barça i no pas el Reial Madrid, un club que també fa temps que mira cap al mercat de la zona del golf Pèrsic, amb acords amb multinacionals de l'Aràbia Saudita com Saudi Telecom Company (STC). Perquè no es tracta d'oferir-te tu. L'estratègia dels estats de la zona és atreure les millors marques o noms del món. No els tries a ells, sinó que ells et trien. I el Barça ara mateix és una marca de primer ordre.

L'acord amb Etisalat

Curiosament, un dels principals rivals de la STC és la multinacional Etisalat. I aquesta marca treballa amb el Barça. Perquè la relació entre el club blaugrana i els diners dels estats del golf Pèrsic, de fet, ja data d'abans. La directiva de Joan Laporta ja va estudiar el mercat en el seu moment i va valorar fins i tot la possibilitat de trobar un patrocinador a la zona per a la samarreta quan se'n buscava un sense sort (es va negociar amb els representants dels Jocs Olímpics de Pequín i amb una marca d'apostes per internet).

Finalment, Laporta va apostar per Unicef com a principal patrocinador, però no va oblidar el mercat de la zona. El febrer del 2009 es presentava el que va ser definit per l'actual parlamentari com "l'acord de patrocini internacional més important del club", el que va signar amb l'empresa de telecomunicacions de la Unió dels Emirats Àrabs Etisalat, un acord de quatre anys per valor de 12 milions d'euros.

Etisalat té la seva seu a Abu Dhabi (Unió dels Emirats Àrabs) i té contracte vigent amb el club fins al 2013 per explotar continguts referents al Barça en la telefonia mòbil. Continguts que poden arribar als més de 80 milions d'aquesta empresa coneguda també per utilitzar un sistema de filtració d'informació que no permet connectar-se a determinats llocs webs des dels ordinadors i telèfons gestionats per la marca Etisalat. El llistat de llocs webs prohibits per Etisalat inclou els que tenen pornografia, els que estan fets a Israel o els que siguin favorables a la política d'aquest estat, els que siguin crítics amb l'islam en general o amb la Unió dels Emirats Àrabs o els que són favorables als drets dels homosexuals. És a dir, els llocs webs de les associacions oficials d'homosexuals no són ben vistes.

Des del 2009, Etisalat i el Barça han organitzat alguns campus per a nens a la zona. La propera estació serà el dia en què el Barça passi a jugar amistosos al golf Pèrsic, com ja han fet les seleccions de l'Argentina i el Brasil. Perquè, agradi o no, Qatar ja forma part de les nostres vides.

stats