LA TORNADA DELS QUARTS DE FINAL DE LA COPA DEL REI Reportatge
Esports 05/01/2011

Un temple ple d'històries

Toni Padilla
4 min
Trenca-xarxes, ValenciaUna

Tot va començar ara fa 95 anys. El 31 de gener del 1915, quan Europa es dessagnava amb la Primera Guerra Mundial, el Barça va jugar uns partits amistosos al nou estadi de l'Athletic Club, al San Mamés. Era un camp modern, gran i força obert a una zona de Bilbao on la ciutat anava creixent de mica en mica. El primer cop que el Barça va jugar a San Mamés va empatar 1-1 i Pichichi va marcar el gol dels locals. Dos dies després l'Athletic va golejar per 5 a 0 un Barça on hi jugaven homes com Paulino Alcantara, el Trenca-xarxes .

Ara, 95 anys després, el Barça viurà el primer gran partit de l'any 2011 a un estadi gairebé centenari que ha aconseguit guanyar-se el sobrenom de la Catedral. Com a bona Catedral, la gent hi resa, hi canta i hi espera miracles. Com a bon temple, s'hi han elevat altars a divinitats, s'hi ha plorat i també s'ha perdut el control en nom de la pròpia fe. El 1986, per exemple, quan el Barça va guanyar la tornada de les semifinals de la Copa amb un arbitratge molt polèmic de Raúl Garcia de Loza, la gespa de San Mamés va ser protagonista d'un dels primers casos de hooliganisme a l'Estat espanyol, amb centenars de joves perseguint una policia que vestia de marró i que en lloc de controlar la situació, la va incendiar encara més. Així és la Catedral, on es xiula durant 85 minuts Xavi Hernández, i quan el substitueixen l'aplaudeixen.

Aquest estadi, al qual queden pocs anys, ja que al seu costat es comença a alçar la "nova Catedral", ha viscut dies ben emotius en la Copa del Rei, com el del 1951 quan el Barça va fer el que necessita l'equip actual: guanyar 1-2 després d'empatar sense gols a casa. Perquè el Barça i l'Athletic són els dos clubs amb més Copes del Rei. Fins i tot la primera edició d'aquesta competició va ser aquella en què un equip anomenat Vizcaya, format majoritàriament per jugadors de l'Athletic, va derrotar el Barça per 2 a 1 a Madrid. Per als aficionats bascos, aquesta és la 24a Copa del Rei de l'entitat. Tant és, de fet, perquè el Barça ja en té 25, de Copes, des de la final d'ara fa dos anys davant del seu rival d'avui, al qual va derrotar per 4 a 1 a l'estadi del València.

Una qüestió d'identitat

Guardiola ha tastat l'ambient d'aquestes nits en què San Mamés esdevé una olla a pressió. L'actual director general del Barça, que era el porter d'aquell partit del 1986, ha reconegut diversos cops que el que fa diferent l'afició de la Catedral és la filosofia del club. "Com que només juguem amb bascos o gent de la casa, l'afició diu als jugadors que juguen ells en el seu nom. Que com que ells són massa dolents per vestir de curt, cedeixen l'honor al veí, que en sap més, i per tant els defensa com si fossin els seus familiars".

L'element identitari, de fet, marca el caràcter d'aquest estadi on un 8 de febrer del 1931 el Barça era golejat en un partit de lliga per un escandalós 12 a 1. La fotografia de l'onze inicial d'aquell Athletic que va guanyar la lliga encara es pot veure en diferents bars del casc antic de Bilbao: Izpizua, Castellanos, Uequizu, Garizurieta, Muguerza, Roberto, Lafuente, Irarogorri, Bata, Chirri i Gorostiza. La temporada 1940/41, a més, l'Athletic guanyava a les Corts per 0 a 6, la pitjor derrota del Barça com a local. Però els nous temps han portat aires nous: la temporada 1990/91 el Barça de Johan Cruyff golejava l'equip de San Mamés per 0 a 6, que és la pitjor derrota dels lleons a casa. I la pitjor derrota com a visitant és la del Camp Nou per 7 a 0, el 3 de febrer del 2001.

Història en moviment

"Segurament a Bilbao és on més es respecta la història del club, potser perquè hi ha més història que present. Però és bonic veure com la gent recorda els antics jugadors", comenta Pedro Maria Zalbalza, ex-jugador del Barça i de l'Athletic Club. L'exjugador Joseba Etxeberria, que pateix a l'hora de trobar les paraules per definir exactament per què es viu tant la Copa, a Bilbao, afegeix: "Els duels de Copa del Rei sempre han tingut màgia, han estat diferents. De ben segur l'ambient per rebre el Barça serà increïble. El fet d'haver aconseguit un empat sense gols davant del millor equip del moment ja és excusa per somniar. L'ambient serà genial". "Fins i tot l'any en què vam jugar la Lliga de Campions la gent ens demanava que ho féssim bé a la Copa: suposo que és cultural", afegeix Etxeberria, que no es pot ni imaginar que passaria si algun dia l'Athletic tornés a treure la gavarra, el vaixell que s'utilitza per celebrar els títols a la Ria. "Tothom sortiria al carrer".

Un partit de Copa a Bilbao, doncs, és l'assegurança d'una gran nit de futbol, i permet a Guardiola motivar els seus homes. Andrés Iniesta admet: "Sempre és un plaer jugar a Bilbao". El candidat a la Pilota d'Or no vol donar importància al fet que en el partit d'aquesta temporada de Lliga l'afició local el xiulés molt, sobretot després de rebre una entrada d'Amorebieta: "No m'importa, són coses que queden en el passat". Una anècdota més en aquests 95 anys de visites del Barça a San Mamés.

stats