Misc 12/01/2017

El trident cura els mals del Barça

Sense recuperar la seva millor versió, l’equip de Luis Enrique aixeca amb patiments l’eliminatòria contra l’Athletic i ja és als quarts de la Copa (3-1)

i
Toni Padilla
4 min
Els membres del trident celebrant el primer gol del partit, marcat per Luis Suárez després d’una jugada d’equip.

Cap d’esportsFerida tancada. A la tercera, el Barça va aconseguir guanyar per fi un partit aquest any 2017, i va aixecar l’eliminatòria de vuitens de final contra l’Athletic gràcies a tres gols, un de cada membre del trident (3-1). Un triomf balsàmic per allunyar fantasmes, recuperar la confiança i la seguretat, i centrar el debat en el joc, malgrat que aquest Barça ja sap que li tocarà jugar acompanyat de fantasmes arbitrals fins a l’estiu.

El 2-1 de San Mamés va provocar molt soroll, més que un partit de tornada més calmat del que s’hauria pogut esperar després de tants nervis i debats. El Barça va aconseguir mantenir el control del joc, sense caure en el parany de jugar sense cap, trobant equilibri entre defensa i atac. Però per poder guanyar, per fi, va caldre sacrificar alegries, convertint per moments el duel en una partida d’escacs. No va ser un gran partit, en general, amb el Barça necessitant que el temps es convertís en el seu aliat, per cansar les cames basques i generar els espais que va costar molt crear abans del primer gol del partit. Un gol que serveix per resumir el partit: Messi va cuinar-lo, Neymar va donar l’assistència i Suárez va fer el gol. Recepta clàssica d’un Barça que es pot permetre el luxe de no acabar d’enamorar, ja que sap que els davanters són tan superiors, que ells s’encarreguen de tancar expedients i desmoralitzar rivals. Abans el Barça va ser més llest que espectacular. Va evitar pèrdues de pilota com les de l’anada amb un joc vertical poc estètic però ideal per evitar que l’Athletic fes mal. Un Barça pragmàtic per evitar un desastre. “Són difícils de parar, han estat superiors”, admetia Valverde.

Dins del Barça, però, conviuen dues ànimes, una en què mana l’estómac i una altra en què mana el cap. Part del barcelonisme s’ha atrinxerat en el discurs de sentir-se víctimes d’un complot en què un grup d’homes armats de xiulets i banderins segueixen ordres dictades en despatxos on es fumen puros cars. L’altra analitza el joc amb la mirada de trista de qui entén que s’ha perdut part de la màgia que no fa tant sortia de les botes dels jugadors. Cap i cor, seny i rauxa. Autocrítica o buscar enemics fora. El barcelonisme, tan plural, viu de les dues visions i contra l’Athletic tothom hi va dir la seva. Quan el primer gol del partit no va pujar al marcador per un fora de joc inexistent, part dels socis van aixecar les mans com si fossin aquells personatges immortalitzats per Goya als afusellaments del 3 de maig. D’altres, més prudents, es preguntaven com podia ser que l’equip estigués tan condemnat a les pilotades llargues de Cillessen. El Barça va fer la feina, però no va acabar d’engrescar un estadi que va patir, ja que fins al final, l’Athletic, menys brut que a San Mamés, però ben instal·lat, va quedar-se a un gol de passar. Ara bé, l’Athletic va crear una sola ocasió, la del gol de Saborit. El Barça va guanyar la partida.

El triomf, però, no tancarà els debats. Qui viu pendent dels àrbitres sap, amb raó, que Gil Manzano es va estalviar algunes grogues a jugadors bascos. I qui pensa en el joc l’enyora, ja que el Barça no va trobar el seu joc, jugant a ratxes, aprofitant errades de la defensa visitant per trobar espais i encomanant-se al trident. No és el millor Barça. No són els millors arbitratges. I així, la nau avança, entre debats i cares de pomes agres.

Luis Enrique sabia que calia controlar els nervis, després de tantes crítiques, i va aconseguir que l’equip no es posés nerviós. Al Barça li va costar crear perill, i quan va arribar, en part, era gràcies a les errades de la defensa avançada de l’Athletic. Però també va saber defensar bé les curses d’Iñaki Williams en un exercici de contenció i pausa. Va ser un Barça pausat per marcar abans del descens gràcies a una bona jugada en què Messi va superar la pressió sol i la va cedir a Neymar, que la va donar a Suárez, que va batre Gorka amb un bon xut creuat.

El Barça necessitava un gol i el va trobar abans que poguessin arribar els nervis. Luis Enrique va seguir fent un càsting per la zona del mig del camp, deixant fora de la llista André Gomes i deixant a la banqueta Rakitic. Rafinha va ser l’escollit per ballar al costat de Busquets i Iniesta, fent feina bruta, i deixant al trident la responsabilitat de trencar la defensa basca. El trident, endollat, no va fallar i ja en els primers minuts del segon temps Neymar va forçar el penal que ell mateix va transformar. Semblava que el partit acabaria en golejada, però, ràpidament, en un bon atac, l’Athletic va marcar gràcies al català Saborit, que va guanyar l’esquena a Sergi Roberto i portava l’eliminatòria a la pròrroga.

Però el trident va encarregar-se de fer justícia amb un gol magnífic de Messi, de falta, xutant al pal canviat de Gorka. Un premi al bon partit d’un Barça en què Jordi Alba va estirar sempre l’equip i en què la defensa, malgrat la badada del gol, va guanyar cada duel. Jugant a mitges, el Barça és superior a l’Athetic. Però queda encara feina per fer per estar a l’altura del que pot ser aquest equip. I de guanyar el duel contra ell mateix depèn del futur del Barça.

stats