Una última ovació per suavitzar la decepció

BarcelonaEl Camp Nou no va poder-hi fer més. Des de la seva part d’actuació, l’estadi va interpretar el partit a la perfecció i va posar-hi tot el que una afició pot posar. Pressió a l’àrbitre a cada decisió controvertida -que al principi va escalfar l’ambient-, coratge als jugadors per seguir-ho intentant malgrat el desesperant pas dels minuts, ànims quan s’encaixava alguna ocasió que rebaixava les esperances, aquella cridòria que empeny l’equip endavant i, per acabar, una ovació curadora per posar en context la decepció del 0-0. “Gràcies, afició. Mai havia vist el Camp Nou reaccionar així després d’una eliminació. Orgull i emoció”, va tuitejar Gerard Piqué, encara en calent, des del vestidor després de la desfeta. “Em quedo amb l’actitud de l’afició”, va dir Luis Enrique, entrenador del conjunt culer.

L’estadi hi va creure. Hi va creure malgrat que tenia clar en tot moment que tornar a repetir una remuntada com la del PSG hauria sigut un miracle. Intentar-ho era obligatori, exigir-ho ja era una altra cosa. El Camp Nou no va retreure res a l’equip i, al minut 87, la majoria dels 96.290 espectadors que no van abandonar l’estadi abans d’hora, van fer volar les banderoles per acomiadar als blaugranes d’Europa. Una ovació general, crits de “Barça fins a la mort” des de la grada d’animació i un desig d’agrair l’esforç a uns jugadors abatuts al cercle central.