UN MANDATARI IMPLICAT
Esports 28/12/2010

"El verb 'patir' el conjuguem des de la pretemporada"

Tres requisits El màxim mandatari de l'Assignia Manresa demana "unitat, força i coratge" als seus jugadors Entorn "Aquí hi ha un clima que, quan algú el respira, se sent còmplice de l'entitat"

àlex Gozalbo
3 min
Josep Vives, president de l'Assignia Manresa.

Què et sents? Periodista, advocat, polític o directiu?

Una persona encuriosida per moltes coses a qui li agrada molt tafanejar i aprofundir. Em sento de tot o tot alhora.

Ara que estàs a l'altra banda de la trinxera, com veus el tractament informatiu del bàsquet?

El bàsquet ha perdut terreny en els darrers 15 anys; el futbol, i sobretot el Barça, s'ha convertit en una bèstia que s'ho menja tot.

Quan comença la temporada, tothom pensa que l'Assignia Manresa perdrà la categoria. A mesura que passen les jornades, la cosa canvia.

El cas del Manresa és extraordinari i únic. El nostre club ha heretat uns valors que ara sembla que es posen de moda. El Bàsquet Manresa viu, creix i es manté gràcies al fet que hi ha molta gent que, de generació en generació, ha mantingut vius aquests valors. El nostre club representa una excepció tremenda i positiva.

Per què?

Durant molt anys, quan hi ha hagut una bonança i una afluència de diner públic, nosaltres hem tret un pam de llengua per mantenir-nos en un marc de competència deslleial amb la immensa majoria dels clubs. Ara que comença a haver-hi problemes de veritat, nosaltres hi estem acostumats. Això ens ha donat a tots un punt d'implicació, des de l'afició fins als anunciants. Aquí hi ha un clima que, quan algú el respira, se sent còmplice de tot el que passa a l'entitat.

Però no és fàcil.

El verb patir nosaltres el conjuguem des de la pretemporada. Amb el pressupost més petit de l'ACB hem de competir amb la resta, però l'estadística ens diu que, si la sort ens respecta, podem tenir èxit.

El marge de maniobra per a imprevistos és baix.

No existeix. L'única solució és fer operacions en les quals ens arrisquem personalment i és una cosa que hem fet de generació en generació, no és nou d'ara.

Jordi Villacampa diu que l'esport d'elit no és sostenible, que gasta més del que ingressa.

Amb els paràmetres actuals, no és sostenible. Un club que gasta més del que ingressa està abocat a la desaparició i en el món de futbol ha passat any darrere any. Molts clubs s'han vist en una cursa suïcida i ara, al mig de la crisi, és un moment bo per aturar-nos, posar la pilota a terra i aixecar el cap. L'horitzó passa per la racionalitat; cal igualar ingressos i despeses. No pot ser, a més, que molts clubs visquin del diner públic, perquè l'Administració no té fons.

Amb les desigualtats d'ara, Manresa podria tornar a guanyar la Lliga?

No es pot dir mai que no, però és més difícil. L'any 98 tothom ho va interpretar com una anomalia meravellosa, ara seria... El Tau a qui vam guanyar la Lliga ens doblava en pressupost, però ara Barça i Madrid multipliquen per nou la nostra economia.

Estàs content amb l'equip?

Molt, hem fet el millor equip possible i fins i tot hem anat més enllà. Hem continuat amb un bloc de nou jugadors i això ens ha permès mantenir molts mecanismes. Si reunim unitat, força i coratge, podem fer una bona temporada.

Parla'ns de l'aposta per Jaume Ponsarnau.

És un entrenador fantàstic i es creu l'equip. És un líder, però és humil, modest i intel·ligent: és el que ens cal. No volem viure en la grandiloqüència i el crit. El nostre cos tècnic no té res a envejar al més bo d'Europa i, a més, té gent que se sent seu el club.

stats