Opinió 01/10/2016

El dia crític

Jo em pensava que evolucionava el lèxic, però es veu que la gramàtica també s'ha d'adaptar als nous temps

i
Agustí Mas
2 min

Moltes vegades he dit que som en una societat en què tothom es veu capaç d'opinar sobre tot, però també de discutir qüestions que valdria la pena deixar per als experts i no de qüestionar-los fins al detall. És molt nostre això de qüestionar-ho tot i filar tan prim fins que el fil no es veu ni a contrallum. I això passa en molts camps, sobretot en les ciències socials o les humanitats.

Des del 1918 que la llengua catalana es regeix per la gramàtica de Pompeu Fabra i encara avui hi ha qui la qüestiona. Ja no parlo dels valencians, sinó fins i tot del meu pare, que mai de la vida acceptarà que s'eliminés la “ch” final o la meva mare, que mai em perdonarà si se m'acut escriure el segon cognom com marca la norma. I cap dels dos és filòleg ni res que s'hi assembli! Doncs per si no fos poc, ja han transcendit els canvis principals de la nova gramàtica de la llengua catalana. Sí, es veu que calia fer-ne una de nova, per allò que diuen que les llengües evolucionen..! Jo em pensava que només es renovava el lèxic, però es veu que la gramàtica també s'ha d'adaptar als nous temps.

La nova gramàtica del català entrarà en vigor el 23 de novembre i se suposa que busca fer més fàcil i coherent la forma d'escriure la nostra llengua. Es carrega pràcticament tots els accents diacrítics (els que ens permeten distingir significats diferents de paraules iguals) fins a deixar-ne catorze, la meitat del meu número de la sort; posa de moda el guió quan fins ara s'evitava el màxim; fulmina algunes dièresis; duplica algunes erres; i posa accents a algunes formes verbals balears. De propina, s'afegeixen algunes paraules noves al diccionari que ja era hora que hi entressin. Des del 1992 que es treballa en aquests canvis!

Com he dit, considero que s'ha de respectar el criteri dels experts, però aquí toquem una cosa que és molt de tots i, més concretament, toquem més aviat convencions que fins ara eren assumides amb força consens. D'entrada, sembla que aquest treball de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha revolucionat molts catalanoparlants i sembla que tirant més cap al camp del malestar. I tenint en compte que tenim un idioma delicat i que estem constantment lluitant perquè tothom se'l senti seu, no sé si és bona idea tocar coses tan transcendentals com la gramàtica. Déu me'n guard d'opinar perquè no sóc filòleg ni expert en llengua, encara que aquest sigui un tema que m'apassiona. Però tampoc vull posar-me a la pell d'aquells que han fet el pas de voler estudiar català o en la dels professors que a partir del mes que ve no sé què hauran d'ensenyar a les aules. Déu n'hi do. Vull dir... “déu-n'hi-do”!

Sense cap mena de dubte, i si em permeteu fer el doble joc verbal, aquest divendres, per l'IEC, segur que ha estat un “dia crític”.

stats