31/03/2016

Mercadeig de menors

3 min

Mentre es preparen les deportacions de milers de persones que segueixen fugint de l’horror, buscant un refugi per començar de nou, es continuen coneixent els efectes col·laterals dels conflictes armats, la cara B d’una realitat on queden atrapades milers de persones, un submón soterrat que es manté com un volcà, latent, nodrint la demanda constant de mercaderies humanes.

Aquestes mercaderies en alguns casos són menors d’edat, com les 5.000 criatures refugiades que segons l’Europol van desaparèixer tot just arribar a Europa, sense més notícies, com si aquell altre món les hagués engolit, convertides en fills i filles de ningú i d’enlloc, com aquells a qui Eduardo Galeano va anomenar “los nadies ”.

Els traficants de persones, amatents a la situació, es transformen en caçadors furtius de vides, buscant les seves preses i posant paranys per atrapar-les. L’arribada a Europa suposa la superació d’una de les fases més delicades en el procés de tràfic: els punts fronterers on poden ser descoberts. S’elimina, així, un dels paranys més costosos d’aquest multimilionari negoci criminal. Als responsables del tràfic de persones cal afegir-hi ara els que capten les víctimes quan ja són pròximes al seu destí. Noves dinàmiques per a una vella realitat, la del tràfic de persones, en què Europa ha esdevingut un dels principals receptors.

Milers de criatures perdudes, provinents de diferents llocs del món, fills de la guerra o de la pobresa, alimenten la demanda provinent del nostre món, el principal consumidor d’aquestes mercaderies humanes que acaben passant per la seva pròpia vida com transeünts sense destí.

Dones i nenes, les principals víctimes del tràfic de persones (70% dels casos), són explotades en el mercat sexual i en el del treball forçat. En els darrers anys el tràfic de menors ha augmentat exponencialment, principalment amb destinació a l’explotació sexual. Segons les Nacions Unides, ja representen un terç del total de persones traficades, i sembla que la tendència va en augment.

És impossible conèixer la veritable dimensió del fenomen, perquè el món invisibilitzat de l’esclavatge modern sobreviu, davant dels nostres ulls, als nostres carrers, enfront d’una opinió pública voluble que para atenció al problema amb la mateixa rapidesa amb què l’ignora.

Els moviments migratoris que topen amb fronteres tancades, fugides massives i deportacions, com les que s’estan produint actualment, propicien les condicions idònies perquè criatures que en molts casos han perdut les seves famílies i xarxes de suport confiïn en els que els ofereixen un lloc segur, una porta d’entrada o potser la possibilitat de retrobar algun dels seus familiars. La solitud i la necessitat afectiva els fan alhora més vulnerables, i busquen un refugi emocional per descansar-hi.

L’ús perniciós de la confiança, la manipulació i l’engany esdevenen els grans aliats en el segrest d’aquests nens i nenes que s’abracen a qualsevol esperança davant la possibilitat de fugir de l’horror i la desesperació.

En ocasions és una sola persona, un company de viatge, qui els explota; en d’altres es troben sotmesos a entramats criminals organitzats que travessen fronteres i descansen sobre un vast suport econòmic que sustenta la seva infraestructura. D’una manera o altra, el caos dóna lloc a la confusió i acaba esdevenint el context ideal per a la perpetuació d’aquesta activitat delictiva.

N’és una mostra que, segons l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, s’estan localitzant criatures sirianes, víctimes del tràfic de persones, en països on mai havien estat identificades.

El fort incentiu financer (la segona activitat criminal més lucrativa, segons l’ONU) enfront del baix nombre de condemnes per aquests crims esdevé una motivació afegida per als responsables d’un mercat criminal on els menors són un dels productes més apreciats pel seu elevat valor econòmic.

Adopcions il·legals, tràfic d’òrgans, pornografia infantil, matrimonis forçats, obligació a delinquir, mendicitat, venda de nadons, nens soldat i servitud domèstica s’afegeixen a les principals formes d’explotació de menors, com són la sexual i la laboral. Víctimes, en tot cas, que fugen dels seus països per evitar l’assetjament de la guerra i que topen amb les màfies allà on buscaven una nova vida o pel camí.

La desesperació davant la traïció d’un sistema europeu que no escolta, ni comprèn ni ajuda pot provocar que molts d’aquests menors que busquen refugi s’aferrin a l’engany esperançador de cants de sirenes que els condueixin als penya-segats que ja han sembrat abans de dolor la història de la Mediterrània.

Tot plegat és el context idoni per seguir alimentant el mercadeig de menors als quals, un cop atrapats, traficats i explotats, l’oblit condemna.

On vas si ningú t’espera, on escapes si no tens on tornar, qui ets si probablement ja no et queda ni el nom...?

Los nadies -com va descriure Galeano- no són, encara que siguin... Costen menys que la bala que els acaba matant”.

stats