24/08/2015

Les reformes inútils

3 min

Segons els acords signats a Minsk el passat 12 de febrer per Ucraïna, Rússia, Alemanya i França, el govern d’Ucraïna es va comprometre a iniciar una reforma constitucional que havia d’incorporar la descentralització com a element clau i havia de tenir en compte “les especificitats de certes àrees de les regions de Donetsk i Lugansk, d’acord amb els seus representants”.

En compliment del punt 11 dels acords de Minsk, el dia 3 de març el president d’Ucraïna, Petró Poroixenko, va crear la comissió constitucional encarregada de preparar les esmenes a la Constitució vigent. Cal dir que les paraules amb què Poroixenko va presentar la comissió no van ser precisament encoratjadores: “Hem de preservar la unitat i la integritat d’Ucraïna. No hem de deixar cap oportunitat als qui busquen la pretesa federalització del país, que en realitat significa el trencament d’Ucraïna”.

El 29 de juny, en un missatge amb motiu del 19è aniversari de la Constitució, Poroixenko va insistir en la mateixa idea; després de la Revolució de la Dignitat, en la qual els ucraïnesos van defensar els seus drets constitucionals contra la “usurpació” del poder per part del president Ianukóvitx, ara els ucraïnesos també defensen els valors “indestructibles” definits a la llei fonamental: “la independència i la integritat territorial del seu estat”. Per això la reforma constitucional en curs ha de mantenir com un dels deures bàsics de l’estat el fet de “garantir la sobirania i la indivisibilitat d’Ucraïna”.

Un cop elaborat el projecte de reforma constitucional, el president de la Comissió i del Parlament ucraïnès, Volodymyr Groysman, el va sotmetre a l’opinió de la respectada Comissió de Venècia del Consell d’Europa. En el dictamen preliminar del 25 de juny, la Comissió va ser contundent: “Les esmenes proposades no proporcionen una base constitucional per a propostes destinades a resoldre el conflicte actual a Ucraïna”. En l’apartat de conclusions, la Comissió va destacar que el projecte introduïa una forma de descentralització en l’exercici del poder estatal compatible amb la Carta Europea d’Autonomia Local, però va demanar que es canviés la proposta de redacció de l’article 133 per permetre la creació de regions ( oblasts ) amb “arranjaments especials”, diferents de les regions estàndard. Tot i que la Comissió no va entrar en aquest punt (perquè no era la seva feina), també és evident que el projecte de reforma constitucional no s’havia elaborat “d’acord amb els representants” de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk.

La resposta ucraïnesa a la petició expressa de la Comissió de Venècia va ser més aviat displicent. La comissió constitucional va deixar l’article 133 essencialment intacte i es va limitar a introduir una lacònica i vaga disposició final segons la qual “els arranjaments específics per a l’autogovern en algunes parts de les regions de Donetsk i Lugansk s’establiran en una llei a part”. Res de constitucionalitzar l’autonomia especial d’aquestes regions, doncs. I res de constitucionalitzar cap de les notes a peu de pàgina del punt 11 de Minsk II, entre les quals destaca el reconeixement del “dret a l’autodeterminació lingüística”.

El projecte de reforma constitucional, parcialment revisat en atenció a les recomanacions de la Comissió de Venècia, va ser aprovat pel Parlament d’Ucraïna el passat 16 de juliol amb una majoria aclaparadora de 228 a favor i 58 en contra. Ràpidament, el president Poroixenko es va apressar a recordar que la reforma constitucional no preveu ni pot preveure un “estatus especial” per al Donbass: “Ucraïna era, és i serà un estat unitari”.

El 31 de juliol el Tribunal Constitucional d’Ucraïna va dictaminar que el projecte de reforma constitucional no és inconstitucional (la descentralització prevista no s’orienta a la “liquidació de la independència o a la violació de la indivisibilitat territorial d’Ucraïna”). Lluny de ser un final feliç, la reforma de la Constitució d’Ucraïna no és sinó la confirmació d’un fracàs: el fracàs d’un estat per articular institucionalment la seva diversitat nacional i lingüística. Les autoritats de les repúbliques de Donetsk i Lugansk ja han dit que no se senten al·ludides per una reforma que, en comptes de federalitzar asimètricament, recorre a la vella recepta de l’ oblast per a tothom. En aquestes circumstàncies, el pronòstic no és bo: amb la seva insistència en l’estat unitari, Poroixenko i els nacionalistes ucraïnesos estan a punt d’obtenir precisament el trencament que volien evitar.

stats