02/12/2016

Carta a Magnus Carlsen: 'Per què ens fascinen els escacs?'

2 min
Carta a Magnus Carlsen: 'Per què ens fascinen els escacs?'

Perquè sou dos homes, l’un davant de l’altre, un noruec i un rus, que no us dieu res, que ni tan sols us mireu als ulls. Perquè és un duel de talents, de nens prodigi. Perquè és la final del Campionat del Món. Perquè us hi va la vida i ni us immuteu. Ens fascinen els escacs. Per què?

Perquè tots hi sabem jugar i ningú no en tenim ni idea. Perquè tu i el teu rival sembleu éssers superiors, de rostres impenetrables i ments insondables que som incapaços de desxifrar. Perquè admirem el vostre estat de concentració extrema. Perquè juguem, sense èxit, a intentar anticipar què deveu estar pensant. Per la invencibilitat que despreneu els grans mestres, perquè tens vint-i-sis anys i encara sembles un adolescent superdotadament tímid. Perquè per a vosaltres, durant les últimes setmanes, no ha existit res al món que no fos el que passava en aquell tauler.

Per la simetria de les seixanta-quatre caselles, pels angles, per les diagonals perfectes que es tracen, per l’elegància i la simplicitat del blanc-i-negre. Per la disposició de les peces en l’obertura de les partides: trenta-dues caselles ocupades i trenta-dues de buides. Pel disseny de les figures, perquè han estat tallades artesanalment, perquè les toquem amb les mans, perquè els uns voldríem ser alfils i els altres, cavalls, o reis, o reines, però el que es necessiten són peons. Perquè les peces tenen vida pròpia, els seus propis moviments, la seva manera d’anar pel món. Perquè aquell és el nostre exèrcit, per l’estratègia que hem de desplegar per vèncer l’altre, per l’obediència cega de totes les peces a les nostres ordres, perquè ningú ens discuteix les nostres decisions. Perquè podem matar el rei dels altres.

Perquè ens remet a altres duels històrics, a la Guerra Freda, a Fischer contra Spasski, a Korchnoi contra Kàrpov, a la fi del comunisme, a Kàrpov contra Kaspàrov, i a la primera vegada que vam veure -Kaspàrov contra Deep Blue- que la humanitat tenia les de perdre contra les màquines. Perquè Marcel Duchamp hi jugava cada tarda a Cadaqués i nosaltres quan de petits anàvem a ca la iaia. Perquè és elitista i popular, avantguardista i tradicional. Perquè hi ha un tauler a cada casa i una exposició -Fi de partida- a la Fundació Miró de Barcelona.

Pel silenci que desprenen els escacs. Pel seu ordre, la lentitud, el respecte per l’altre, la solitud, els decorats despullats i inhòspits, la parafernàlia zero. Perquè als escacs, i potser ja només als escacs, les coses es fan després de pensar-les.

P.D. I perquè has guanyat tu, i ja és el teu segon campionat mundial en quatre anys, perquè ser noruec et dóna un punt d’exòtic, perquè creix la llegenda i per poder dir que som contemporanis de Carlsen, probablement la ment més brillant del món.

stats