07/01/2017

Reavaluant els bons propòsits

2 min

Tot i que l’any ja fa vuit dies que ha començat, els bons propòsits no decauen. Si tenen a veure amb la dieta, no acostumen a entrar en vigor -per raons òbvies- fins passat Reis. Els excessos han sigut tants que, d’entrada, la fruita i la verdura fins i tot venen de gust als devoradors de greixos. Però una de les característiques dels bons propòsits que val la pena remarcar és que solen centrar-se molt en un mateix. Entenem per bons propòsits fer un canvi sensible en el nostre comportament que ens millori com a persones, però quan es concreten en una llista sempre se situen dalt de tot del rànquing els que tenen un to narcisista.

Que si menjar menys, que si deixar de fumar, que si anar tres dies a la setmana al gimnàs, que si aprendre anglès, que si cultivar-se llegint llibres en lloc de perdre el temps en videojocs o teleporqueria. S’hi troba a faltar molta més dimensió social. Què sé jo? Per exemple, parlar més amb els veïns, ser més empàtics amb els companys de feina, fer-se d’una associació del barri o entrar a l’AMPA, comprometre’s en un voluntariat o algun tipus de lluita social o, simplement, dedicar més temps de qualitat als que més estimem, començant pels propis fills qui en tingui.

Sembla que estiguem disposats a mortificar-nos en un àmbit molt privat, com si no veiéssim important aprofundir i transformar les nostres relacions amb els altres ni aspiréssim a tenir cap dimensió política. I pot passar que aquesta mortificació egocèntrica que té l’objectiu de fer-nos més guapos, més sans, més atlètics, més cultes i més poliglots no solament no aconsegueixi res d’això sinó que ens robi temps per socialitzar-nos i encara ens aïlli més.

L’objectiu fonamental dels bons propòsits hauria de ser, almenys m’ho sembla a mi, que aquest 2017 siguem més feliços que el 2016, que l’acabem més contents de nosaltres mateixos, fins i tot si en lloc d’aprimar-nos ens hem engreixat una mica. I diria que no anem pel camí d’aconseguir-ho quan tot el que ens proposem es conjuga en primera persona o és reflexiu.

Ara bé, si tantes ganes teniu d’aprimar-vos, feu-ho almenys per una causa que us transcendeixi. Si la vostra parella dorm amb taps per no sentir-vos roncar, sapigueu que perdent deu quilos roncareu menys, i que també va molt bé no atipar-se abans d’anar a dormir. El bon propòsit que fa la vida més fàcil als que ens estimen i ens suporten ja té butlla per ser tòpic i previsible.

I no m’estranyaria que el fracàs de tants bons propòsits, el que explica que reapareguin any rere any, és que es concentrin en l’obsessió de fer-nos sentir millor amb nosaltres mateixos en lloc d’intentar fer sentir millor algú altre. Si heu ajornat fins demà la seva posada en pràctica, encara sou a temps de refer la llista.

stats