12/11/2016

El problema no és Trump

2 min

L’error és creure que el problema és Trump. Però Trump, ell personalment, és només una anècdota grollera que una societat raonablement sana podria ignorar. El problema de fons és un altre: és que la societat nord-americana estigui prou malalta per votar aquest esperpent, o per aplanar-li el camí no votant. I que la italiana votés Berlusconi, i que la.... La llista seria, i serà, llarga. Trump encarna d’una manera tan obscena una lletania d’antivalors -l’estupidesa narcisista, la ignorància arrogant, el masclisme explotador, el privilegi prepotent, la riquesa insolidària, etc.- que només podia guanyar en una societat que n’estigui amarada.

S’ha dit, i no és erroni, que han votat Trump els homes blancs ressentits de classe treballadora, cansats de veure passar de llarg el Somni Americà. No es diu prou que el seu sentiment d’humiliació no seria el mateix -ni es podria comparar amb el causat per la hiperinflació dels anys 20 a Alemanya- si no se’ls hagués inculcat que el triomf i la felicitat consistien a posseir un munt de coses tan aparentment a l’abast com torturadorament inassolibles. I tan profundament insatisfactòries per als pocs que arriben a tenir-les.

Sabem de sobres que el capitalisme depreda, no diem prou que depreda valors. I som encara menys conscients que el que l’ha fet sostenible durant tants anys eren els valors que encara no havia depredat. Els està acabant de depredar el catecisme d’una religió que adora el mateix daurat de la Trump Tower, que ha fet del creixement un fi en ell mateix i del que anomena lliure mercat l’única carta de navegar. En aquest catecisme desmoralitzant ens hi gastem bilions. Hem après a sobreviure sota el seu despòtic bombardeig. És un catecisme que necessita fer-nos insolidaris i destruir-nos com a comunitat, que ens voldria convertir en aïllats espectadors de reality shows, que transforma l’empatia en morbositat i la misèria en espectacle.

Trump no és un accident sinó la tragèdia a què havíem d’arribar pel camí que anàvem. L’únic que pot evitar que n’arribin més com ell són canvis estructurals que suposin també un canvi de catecisme. El que ara tenim és una màquina de convertir els ciutadans en consumidors i cada dia és més clar que no es pot ser totes dues coses alhora. No hi ha una crisi de la democràcia com a sistema perquè la democràcia és el govern dels ciutadans. El que costa cada dia més de trobar és ciutadans amb cara i ulls.

Alguns m’acusaran de desqualificar els electors. Els diria, simplement, que els que de debò posen en perill la democràcia són els electors que voten líders autoritaris: com ahir Hitler, avui Trump i potser demà Le Pen. I que quan n’hi ha prou perquè siguin majoria és que abans, i durant molts anys, s’han fet moltes coses malament. La democràcia és indestriable d’un clima social amb un mínim nivell de llibertat, igualtat i fraternitat. Lluitar per recuperar-lo, anant tan a fons com calgui, és la manera més efectiva de defensar-la.

stats