28/09/2016

Del 27-S al 28-S: un any d’incerteses amb una majoria fràgil

3 min
El president de la Generalitat arribant ahir a la reunió del consell executiu.

BarcelonaEls catalans van votar fa un any en unes eleccions que els partits independentistes van plantejar com unes plebiscitàries. El resultat d’aquella nit ha marcat un any convuls que desemboca en la qüestió de confiança. Amb la votació, el president Carles Puigdemont buscarà consolidar una estabilitat parlamentària amb la CUP que fins ara no ha tingut assegurada.

El debat dels vots i escons

Majoria absoluta al Parlament però només 47,8% dels vots

L’optimisme era generalitzat entre els partits independentistes la nit del 27-S. Mai al Parlament hi havia hagut tants diputats (72) que tenien el mandat clar de trencar amb l’Estat, però la suma de Junts pel Sí i la CUP no arribava al 50% que s’havien posat com a objectiu: es va quedar en el 47,8% dels vots. Tot i la declaració de ruptura al Parlament i la tramitació de les lleis de desconnexió, l’ombra que als partits independentistes els faltava “eixamplar la base sobiranista” ha planat durant tot aquest any.

Tres mesos de negociacions

Mas perd dues votacions i la CUP empata a l’assemblea de Sabadell

Les negociacions per a la investidura i la formació de Govern no van ser fàcils. La CUP havia insistit durant la campanya que no investiria Artur Mas, una figura que associava a l’autonomisme, la corrupció a CDC i les retallades. Durant tres mesos Junts pel Sí i la CUP van provar d’arribar a un acord que englobés la investidura, un pla de xoc social i el procés constituent. L’entesa no arribava pel veto a Mas, que va perdre les dues votacions del debat d’investidura. La segona, amb un “no tranquil” verbalitzat per Antonio Baños, el cap de llista de la CUP. Malgrat la divisió, es començava a coure alguna cosa entre les bases anticapitalistes. Les veus que clamaven per un acord amb Junts pel Sí per no embarrancar el procés anaven creixent i la direcció va convocar una assemblea per prendre la decisió final. El resultat, de caire surrealista, va ser un empat a 1.515 entre partidaris i detractors d’investir Mas.

El pas al costat de Mas

Un acord d’última hora fa Puigdemont president

El diumenge 10 de gener acabava el termini per investir un president i evitar la repetició de les eleccions. El divendres abans, representants de Junts pel Sí i la CUP van viure hores frenètiques per arribar a un acord que salvés la legislatura, amb reunions, trucades i corredisses d’última hora. Mas ja havia decidit retirar-se i va assenyalar Carles Puigdemont, aleshores diputat i alcalde de Girona, com el seu successor.

La CUP va acceptar el moviment i el diumenge a la tarda Puigdemont es va convertir en el 130è president de la Generalitat. L’acord d’investidura incloïa la dimissió de dos diputats de la CUP i que els anticapitalistes garantissin “l’estabilitat parlamentària”. La indefinició d’aquest concepte -interpretat diferent per la CUP i per Junts pel Sí- va provocar tibantors entre els socis.

La CUP tomba els comptes

Les bases es “deslliuren” de JxSí i Puigdemont contraataca

Les negociacions pels pressupostos del 2016 van arrancar amb l’exigència de la CUP d’incrementar la despesa social, fer explícita la desobediència a l’Estat saltant-se el límit de dèficit i incloure partides pel procés constituent. Les converses, molt més polítiques que econòmiques, van fracassar i, després que les bases aprovessin “deslliurar-se” de l’acord amb JxSí, la CUP va anunciar, com la resta de l’oposició, una esmena a la totalitat als comptes, que es van haver de prorrogar. La resposta de Puigdemont va ser convocar una qüestió de confiança per tenir estabilitat en el tram final d’aquesta legislatura excepcional.

stats