José Luis Llorente: "El talent sense compromís no serveix per a res"

Després de la seva experiència com a jugador de bàsquet i com a president de l’Associació de Jugadors Professionals (ABP), José Luis Llorente (6 de gener de 1959) ha escrit un llibre ( Espíritu de remontada, Empresa Activa) en què intenta transmetre eines per superar les dificultats de la vida.

D’on li venen les ganes d’escriure?

A mi sempre m’ha agradat escriure. He sigut columnista durant molts anys en diferents diaris i, després de deixar el sindicat de jugadors, tenia ganes d’escriure, però no tenia gaire clar com ni de què. He investigat molt sobre temes de motivació i a poc a poc va anar sortint. La remuntada em va semblar un bon fil conductor per explicar tot el que volia explicar. El procés em va resultar molt estimulant.

Qui s’imagina que pot ser el lector?

És un llibre de lectura fàcil, però d’estil acurat. Intento transmetre algunes idees de la manera més concisa i harmònica possible. És amè, entretingut i fa pensar. Intento raonar i donar profunditat a totes les coses que plantejo. Hi ha moltes anècdotes de la meva etapa com a jugador, però també hi ha espai per a la música o el cinema. Hi ha idees útils per activar la motivació en els moments baixos.

La seva sortida del Madrid no va ser senzilla. No sé si aquesta va ser la seva gran remuntada.

Sí, sortir del que llavors era el millor equip d’Europa per anar a un que acabava d’ascendir va ser complicat. Una de les meves virtuts és que no m’he preocupat gaire dels revessos que no tenen remei. La clau és aprendre dels errors comesos i començar a treballar. Si tens uns valors sòlids, reaccionar a les adversitats es converteix en una forma de vida. Donar la justa transcendència a les coses que et passen és clau.

Tots tenim problemes, però és la resposta a les adversitats el que ens fa diferents, no?

A tothom li surten malament les coses, falla i en algun moment de la seva vida veu el partit des de la banqueta. Quan Michael Jordan jugava a l’institut, el seu entrenador el va deixar fora de l’equip perquè deia que no servia per jugar a bàsquet. Els Beatles van anar voltant per moltes cases discogràfiques i totes els deien que no. A tots ens passa això en un moment determinat. Els valors ètics són importants. Andrés Contreras és un emprenedor d’èxit. Quan li van preguntar quina recomanació feia als joves, va dir que aprenguessin a treballar en equip. No rendir-se quan arriben les adversitats, tocar de peus a terra, reaccionar i respectar els rivals són coses que donen rendiment. Els grans esportistes són com són per coses així, però la gent no hi sap veure la importància.

Els valors no es poden entendre sense un entorn adequat.

Hi ha dos entorns que tenen importància. El primer és l’entorn en què creixem. El segon, el que ens creem nosaltres. No podem delegar la responsabilitat del que ens passa en els altres. Si ens envoltem de persones honrades amb valors sòlids, les coses ens aniran millor. Per millorar és important que ens aconsellin i que ens critiquin.

Els germans Gasol, Rafa Nadal... ¿Vostè hi sap veure traços comuns, en els seus casos d’èxit?

Marc Gasol era un jugador suplent que no tenia minuts en cap equip, però ha sabut posar la intel·ligència al servei de tot el que li feia falta per millorar. Sent ja una estrella de la NBA l’he vist fer una dieta molt estricta. El talent sense compromís no serveix per a res, és com un Fórmula 1 sense benzina.

De tots els entrenadors, companys i rivals que ha tingut, de qui ha après més?

Dels meus pares, de la meva tribu. Hem de ser esponges. És una actitud que a mi m’ha permès aprendre molt dels meus companys i dels meus rivals, com Epi, tot i que també he compartit moltes vegades vestidor amb ell a la selecció espanyola. Treballant amb la gent és com aprens més.

La tendència és banalitzar els esportistes, però haver practicat algun esport pot ser una eina útil.

Una de les coses que han d’aprendre els joves és a treballar en equip i aquesta és una transició molt més fàcil quan es ve del món de l’esport, però hi ha molts més exemples. No és que tots els esportistes siguin genis, però hi ha gent amb inquietuds intel·lectuals que s’ha format. L’esport és una escola de vida.

Les derrotes a l’esport són equiparables a les de la vida.

És que l’esport és part de la vida! Una derrota pot tenir una transcendència econòmica i emocional. Els esportistes tenim una vida molt emocionant, però no és fàcil ni còmoda. És una vida molt estressant, que té moltes tensions. Els personatges públics també tenen frustracions.

Les persones mai som només una cosa, però a la teva targeta de visita què hi diu?

He fet moltes coses, és veritat. Ara, per exemple, em sento una mica escriptor. Jo animo la gent a fer moltes coses perquè és la manera d’enriquir habilitats personals o competències que mai saps quan necessitaràs. Personalment et donen molta energia.