21/04/2017

Aguirre està trista. Què deu tenir Aguirre?

2 min
Aguirre està trista. Què tindrà Aguirre?

Barcelona'Los suspiros se escapan de su boca de lideresa'. I també se li escapen els plors, que ho diu la portada de l''Abc': “Aguirre, entre llàgrimes: 'Per a mi, això de l'Ignacio seria molt lamentable'”. Ha de ser ben important, aquesta secreció del lacrimal, si mereix un lloc en el titular de primera pàgina de l''Abc'. I com que el valor informatiu del detall és quasi nul, haurem de convenir que és en aquesta aigüeta salada que s'hi amaga la intenció. Aguirre, la trista. O sigui, Aguirre la sorpresa. O sigui, Aguirre la-que-passava-per-allà. També 'El Mundo' subratlla les llàgrimes: “Plor per un amic”. Sumem-hi, doncs, Aguirre la gran amiga (i millor persona). Tot molt corprenedor. L'Aguirre que va emocionar Spielberg. Fins que arriba 'El País' i aixafa la guitarra amb un titular ben prosaic: “El PP espera que Aguirre dimiteixi i no s'atrinxeri”. Les úniques referències al somiqueig són en la crida a portada de la columna d'opinió titulada 'Llàgrimes tardanes'.

Per si estan temptats de creure que el llagrimeig de l''Abc' està provocat per la pietat catòlica que se li suposa al diari conservador, no treguin encara els clínexs. Recordem que l'anterior director del rotatiu, José Antonio Zarzalejos, va ser destituït tot just un mes abans de les eleccions del 2008. La revista 'Capçalera' el va entrevistar i li va preguntar per què se l'havien tret de sobre. El periodista explica que Aguirre –que qualifica de “vanitosa”, “ignorant” i “miserable”– va tenir-hi “un paper important”. Quan va preguntar a l'empresa el motiu pel qual l'havien acomiadat, assegura que la resposta va ser: “Perquè volem fer nosaltres les eleccions”. Nou anys més tard, això es tradueix en unes llàgrimes que, siguin genuïnes o de cocodril, el diari aprofita per aigualir el fang –per no dir alguna altra substància més escatològica– que esquitxa la intocable presidenta madrilenya.

stats