Dir que la meitat de les empreses han marxat i quedar-se tan ample
BarcelonaLlegeixo a OK Diario: “L’independentisme ha provocat que un 44% d’empreses hagin marxat de Catalunya el 2016”. Només cal tenir dos dits –de hàmster– de front per saber que la xifra és una autèntica bajanada: si de les 594.498 empreses que hi havia el 2015 s’hagués passat en dotze mesos a 332.918, ja es poden imaginar que estaríem tots plegats caçant caimans per les clavegueres. La realitat és que, de fet, es va créixer fins a les 606.512 empreses.
I doncs? Anem a pams. Un cop llegeixes el text, veus que en realitat es tracta d’un 44% d’augment de deslocalitzacions. Que és una cosa radicalment diferent. Però, de nou, apareixen més problemes. Busques la font, per exemple, i no se cita enlloc. És només l’estimació, sense acreditar, de Josep Bou, president d’una associació d’empresaris unionistes. Que, per cert, ja que deuen parlar en nom de les empreses catalanes, podrien denunciar el model centralista de Madrid, que acapara domicilis socials per l’efecte de capitalitat. I, en tot cas, ¿en nom de qui parla? La seva entitat aplega (presumptament) més de 400 empreses, segons se’ns diu. Bé, acceptant la dada són el 0,06% del total, així que la representació d’aquesta entitat no ve de la força dels seus associats. Que OK diario el retrati entre Albert Rivera i Inés Arrimadas és... justament això: un retrat molt precís de què estem parlant, aquí.
“José Bou ha atès la nostra trucada amb tota amabilitat”, diu el mitjà, castellanitzant-li el nom. Home, ‘namés’ faltaria! L’existència del grupúscul tan sols té sentit si poden obtenir aire mediàtic dels mitjans afins, per fer veure que, més enllà d’aquesta bombolla, tenen algun tipus de representativitat. O d’incidència. Tot el despropòsit matemàtic d’aquest pastís queda coronat per una cirereta a l’altura, quan Bou diu: “Les lletres es poden qüestionar, però els nombres no tant”. Ahà.
