07/03/2017

Madrid es descuida de dir que Magaldi no denunciarà

2 min
La dama de ferro de la fiscalia barcelonina

BarcelonaFins a 19 referències a la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, he trobat als diaris de Madrid durant el febrer, en articles que majoritàriament es fan ressò de la seva denúncia pública, segons la qual va ser assetjada a la sortida del judici del 9-N. Aquest dilluns vam saber ja que la Fiscalia no convertirà la queixa mediàtica en denúncia penal. I el recompte de notícies que expliquen això a la premsa d'abast estatal s'acaba molt ràpid: zero. Només hi ha dues referències a Magaldi, aquest dimarts, a la premsa espanyola. La primera és a 'El Mundo', però només a l'edició catalana. Els lectors de fora es queden sense saber que el cas acaba... que no hi ha cas. La notícia és curiosa, per cert: dedica una sola frase a explicar que no hi haurà denúncia i tota la resta és la repetició del relat de ressonàncies prebèl·liques que en el seu moment va explicar Magaldi. (No m'agrada quan del dret legítim a la protesta se salta a la increpació personal. Però la sinècdoque d'elevar el crit particular del més eixelebrat a categoria que condemna tot un grup és també una forma de violència simbòlica contra un col·lectiu. I, en tot cas, les imatges de vídeo disponibles contemporitzaven el dramatisme del relat de la fiscal).

La segona peça on s'esmenta Magaldi és a 'El País'. En un article titulat 'Una justícia de tots contra tots' –i que versa sobre l'enrariment de l'ambient en el poder judicial– es diu que “la fiscalia també ha rebut atacs en les últimes setmanes del sobiranisme català”. I cita el cas de Magaldi, però es descuida de dir que, després d'anunciar que estudiaria si denunciava l'increpador, tot ha quedat en una roda de premsa amb els mitjans de la caverna exercint de mestres corifeus. No era prou actualitat per inserir-ho, en una crònica de deu paràgrafs?

stats